MAS, PRESIDENT

Gràcies a l’acord d’investidura amb el PSC, Artur Mas ja és president electe de la Generalitat. Ara té al davant quatre anys complicats i decisius pel futur de Catalunya. Un futur que s’haurà de fer entre tots, aparcant fins on calgui accions partidistes en bé de l’interès suprem del país. Tant de bo així ho entengui tothom i ho practiquin els partits de l’arc parlamentari, des del primer fins a l’últim. Bona sort al nou president i al seu govern!

BONS DESITJOS PER A TOTHOM

Benvolguts amigues i amics seguidors d'aquest blog: en nom propi i dels companys i companyes del Grup Municipal de CiU us desithem un BON NADAL i un ANY NOU una mica FELIÇ, si és possible.

BON NADAL from CiU Sta Eulàlia on Vimeo.

PEDALADA PER A LA MARATO DE TV3

El proper diumenge dia 19 es celebrarà la III Pedalada en Mountain Bike per recaptar fons per a la Marató de TV3. Aquest any l’objectiu és ajudar a la investigació contra les lesions medul•lars i cerebrals adquirides. És el tercer any consecutiu que des de Convergència i Unió organitzem aquest acte amb la col•laboració solidària i generosa de diferents empreses. La sortida serà a les 10 des del matí al Càmping L’Esplanada. La inscripció té un cost de 15 euros si es fa el mateix dia i de 12 euros si es formalitza anticipadament per telèfon al número 93.843.2380. Al finalitzar, s’oferirà un apetitós esmorzar a tots els participants.

LA NOSTRA PARADETA

El dissabte dia 11, amb motiu de la Fira d’Artesans dins dels actes de la Festa Major d’hivern, l’Agrupació Local de Convergència i Unió muntarà una paradeta al lloc de sempre, a la carretera de Barcelona al costat de can Ferrer. Hi haurà regals pels més petits i pretenem que sigui un punt de trobada per parlar, intercanviar opinions i gaudir d’un dia de festa. Ens agradaria que hi vingués tothom: amics, simpatitzants i també aquells que puguin ser crítics amb nosaltres. Ens agrada escoltar i ens agrada explicar-nos. Per a tots pot ser molt enriquidor trobar-nos-hi. Allà us esperem!

EXERCICI DE RELAXACIÓ

Ara, per relaxar-nos una mica tots plegats després de tanta activitat política, us convido a veure aquestes imatges de poemes visuals meus. Pareu atenció en la música, del Pascal Comelade. Es tracte, sens dubte, d'allò que val més la pena del video.

Moltes gràcies!

OBJECTIU ACONSEGUIT

Guanyar les eleccions de manera àmplia per poder governar sense hipoteques ni condicionants. Aquest era l’objectiu, ahir clarament aconseguit. L’Artur Mas serà el 129è president de la Generalitat de Catalunya des d’aquell llunyà any de 1359 en que les Corts de Cervera varen anomenar primer president al bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles. Una llarga història per un poble tenaç, auster, treballador i il•lusionat que, malgrat períodes de submissió, ha sabut mantenir aquesta antiga i noble institució que honora tot un poble.

Ara és l’hora dels partits, de fer balanç, és l’hora de la responsabilitat, de treballar tots plegats per aixecar el país i ho aconseguirem si ens hi posem. L’Artur Mas serà un bon president, i estic segur que la llarga travessia del desert que ha hagut de suportar l’ha enfortit com a persona i l’ha enrobustit com a polític.

A Santa Eulàlia la victòria ha estat clara també per CiU, que ha obtingut 1413 vots pels 517 del PSC, 269 d’ERC, 307 el PP i 193 IC. Tot un èxit per la nostra Federació.

Ara vull fer una mica de politica-ficció, m’ho haureu de permetre doncs la temptació m’hi porta. Ja sé, ho sé molt bé, que els resultats d’unes eleccions no es poden extrapolar a d’altres, que cada elecció té la seva particularitat i que l’elector moltes vegades no vota igual en totes, però ningú em negarà que els resultats d’ahir poden marcar una tendència. En aquest sentit, i parlant com us deia de política-ficció, si aquest resultats s’haguessin produït en unes eleccions municipals, a Santa Eulàlia CiU hagués obtingut 8 regidors, 2 el PSC, i 1 regidor cada un dels partits ERC, PP i IC-V.

El 22 de maig del 2011 es completaran els vuit anys de la nostra particular travessia del desert a Santa Eulàlia, i us ben asseguro, amigues i amics, que tenim moltes ganes d’acabar-la. Comptem amb vosaltres, amb els 1413 ciutadans que ahir vareu donar la confiança a CiU i amb tots els altres que us hi vulgueu afegir.

LES CARES DEL CANVI

Un video engrescador. Mireu-lo!

CONFERÈNCIA DE JOSEP RULL

Ahir dijous al vespre varem tenir la visita del diputat de CiU i cap de llista a l’ajuntament de Terrassa Josep Rull. Va fer una xerrada clara i amena al Restaurant Paradís Park que va resultar molt pedagògica. La seixantena de persones que hi varem assistir varem quedar francament impressionats per la contundencia de les dades que ens va donar sobre la situación de Catalunya després de set anys de govern tripartit, i cóm no es pot culpar només a la crisi global dels nostres mals.

Si els socialistes governen l’Estat, la Generalitat, la major part de Diputacions i Consells Comarcals, les principals ciutats del país incloent-t’hi Barcelona des del principi de la democracia; si de cada cent euros de diners públics els socialistes en decideixen el destí de 98, alguna responsabilitat deuran tenir en tot el que està passant. Encara que vagin repetint fins l’aburriment que la responsabilitat final és dels 23 anys de governs de CiU. Aquells governs que varen aconseguir la supressió del servei militar obligatori, el traspàs de la gestió dels ports de Barcelona i Tarragona (ara en part tornada a cedir a l’Estat), la supressió dels Governadors Civils, la creació del cos dels Mossos d’Esquadra i la seva implantació a les carreteres substituïnt la Guàrdia Civil… 23 anys d’un govern que va prestigiar la Institució a dins i a fora del país, 23 anys de progrès ara tristament malbaratats.

S'ACOSTA EL CANVI, QUE NINGÚ ES POSI NERVIÓS

Aquesta campanya electoral serà sucosa. S’acosta el canvi i la precampanya està repleta d’anècdotes, curioses algunes, d’altres ridícules, però totes busquen l’objectiu comú de convèncer el sofert electorat que una opció és millor que l’altre. Sense ànim de crear polèmica i només a títol de comentari, us diré que a mi personalment m’ha sorprès molt el to que utilitza el PSC en els seus slogans i en la seva estratègia. Aquella imatge de l’”increïble home normal” presentant un “cincuentón” tímid i canós que estripa la seva camisa per mostrar amb orgull la inicial del seu cognom com si es tractés d’un conegut heroi amb poders sobrenaturals, resulta francament ridícula, i modestament opino que danya la imatge pública de la persona que ostenta un alt càrrec institucional. Però ja sabem que els directors de campanya tenen molt poder.

Ara que tant es parla dels joves que NI estudien NI treballen, al candidat socialista el presenten com un nou NI-NI, encara que en aquest cas es refereixin a que NI és independentista NI és de dretes. Estratègies que propicien comentaris jocosos o acudits fàcils, quan no utilitzen la referència personal a l’adversari, en un estudiat joc de paraules encara que sigui en castellà. Slogans a la ofensiva, més pròpies d’un candidat de l’oposició que vol arrabassar el poder que ostenta l’altre contrincant. Aquest plantejament explicaria la mala passada que li va fer el subconscient a José Montilla al tancar la convenció programàtica socialista, quan va acusar Artur Mas de que en el cas Palau el convergent atacava “l’oposició i la fiscalia”, volent-se referir, evidentment, al govern i la fiscalia. S’acosta el canvi, que ningú es posi nerviós.

LES DIFICULTATS PER FER LA NOSTRA FEINA

L’incompliment dels terminis per part de l’ajuntament per donar-nos la informació obligatòria i a la que tenim dret és ja una pràctica habitual. Aquest comportament ens ocasiona indefensió, ens incomoda, ens exaspera i va en perjudici del normal desenvolupament de la nostra tasca com a regidors de l’oposició. Avui mateix, divendres, fins a les 13:55 no ens han facilitat el text de la proposta de modificació de taxes que dilluns ha d’anar a la Comissió Informativa prèvia al Ple extraordinari de dijous que ve. ¿De veritat pretenen que en un cap de setmana el nostre grup estudiï, valori i proposi alternatives a un tema tan important com les taxes que hauran d’estar vigents tot l’any 2011, i que en bona part hauran de ser gestionades pel nou govern que surti de les eleccions municipals del mes de maig? Contràriament, ¿quans mesos ha tingut l’actual equip de govern per preparar-les disposant a més a més de tota la informació al seu abast? ¿Ens haurem de tornar a sentir en el Ple el conegut discurs paternalista i recriminatori de que no fem aportacions constructives? ¿Qui és el responsable d’aquesta actuació anòmala i injusta?

Però amics, aquí no passa res. Només podem esperar, com a molt, una protocol•lària disculpa de l’alcalde responsabilitzant del retard els altres, sempre els altres. Quan no és culpa dels tècnics ho és dels administratius, dels funcionaris o dels assessors. Sembla que els càrrecs polítics del govern només siguin responsables dels èxits obtinguts, mai dels fracassos o dels errors. Vull creure, sincerament, que no tots els seus membres aplaudeixen aquesta manera de fer, però lamentablement la seva veu, si hi és, no es nota.

LA MANCA D'INVERSIÓ AL VALLÈS ORIENTAL

Les decisions polítiques sempre són opinables, però quan parlem de xifres, de diners, d’inversions, els números canten. Una opinió, per desbaratada que sigui, sempre es pot defensar amb determinats arguments més o menys sòlids, però les xifres són irrefutables. Això és el que passa amb les inversions al Vallès Oriental dels dos governs tripartits. Resulta que a l’any 2010 la Generalitat ha invertit a la nostra comarca menys diners que en l’últim govern de CiU de l’any 2003, tenint en compte que la inversió en tot Catalunya quasi s’ha doblat:

• 2003* 94,8 M€ sobre 1.818* M€ de tot Catalunya.
• 2010 91,7 M€ sobre 3.160 M€ de tot Catalunya.

* obra liquidada

Aquestes dades són d’escàndol, indefensables des de qualsevol punt de vista. De mantenir-se el mateix percentatge d’inversió que l’any 2003, el 2010 la Generalitat hagués invertit a la nostra comarca quasi 165 M€, 73 milions més dels que realment ha invertit.

El Vallès Oriental és una comarca viva, dinàmica, en constant creixement, que necessita més equipaments i més inversions per atendre les noves necessitats de la població, però a la vista està que el govern tripartit no ho deu veure així.

RAONS ECONÒMIQUES PER A LA INDEPENDÈNCIA

El sentiment independentista a Catalunya està arrelant a les bases de la societat, i no només per qüestions identitàries, sinó sobretot pel convenciment de que l’estat ens està prenent el pèl. Algunes dades, extretes de l’article “Un mal negocio” aparegut a l’edició digital de La Vanguardia del dia 3 d’agost passat, ens ho poden aclarir:

• Cada dia des de Catalunya se’n van a l’estat 60 milions d’euros.

• Els estudiants catalans reben el 5% de totes les beques de l’estat, mentre que els de Madrid en reben el 58%.

• Amb una hipotètica Seguretat Social catalana, la renda per càpita anual dels catalans es veuria augmentada en uns 2.400,00 euros l’any.

• El Ministeri de Cultura fa una despesa per cada espanyol de 47 euros l’any, però per cada català només gasta 5 euros.

• El 40% dels trens construïts per l’estat durant la dècada dels 70 i que estan considerats obsolets circulen per Catalunya, mentre que per Madrid només ho fan el 4%.

• El Premi Nobel d’Economia Aplicada va dir el passat mes de maig a la Universitat de Barcelona que una Catalunya independent seria 7 vegades més rica.

• Cada tres anys n’hi ha un que el Ministeri de Foment no inverteix res a Catalunya.

• Catalunya és la regió del món que pateix més dèficit per part del seu govern: 20 mil milions d’euros (un 2 i deu zeros), un 11% del PIB.

• Per cada 300 milions d’euros que s’inverteixen en medi ambient a l’aeroport de Barajas, al del Prat només se n`hi inverteixen 12,7 milions.

• En 20 anys (del 1985 al 2005) l’estat ha construït a Catalunya 20 kms. d’autovies, mentre que a Madrid n’ha construït 900 km.

• Catalunya aporta a l’estat el 22% del PIB espanyol, però l’estat només inverteix a Catalunya un promig del 12% d’aquest PIB.

Podríem parlar també de l’AVE, dels peatges, i de tantes i tantes coses que representen un autèntic greuge comparatiu. Aquestes coses són les que en un futur més o menys proper, poden ajudar a formar una majoria social conscienciada que pugui afrontar un referèndum sobre la independència amb possibilitats reals de guanyar-lo.

LA PRECAMPANYA ESTÀ SERVIDA

Estem ja immersos en plena precampanya per les eleccions al Parlament. Ens hi juguem molt, tots, i s’hi juga molt el país. A ningú no se li escapa que el prestigi, la credibilitat i la solvència política de la Generalitat ha perdut molts punts durant aquests vuit anys. Segur que s’han fet coses bones, però el balanç final no pot ser més negatiu. Ho diu tothom i ho ratifiquen les enquestes, i les enquestes l’encerten bastant. Una dada significativa és l’escampada de militants socialistes més o menys destacats cap a d’altres formacions, alguns d’ells cap a Convergència i Unió. Però aquesta fugida, aquest transvasament de militants només es produeix en un sol sentit, no es coneix l’existència de polítics d’altres formacions que les abandonin per acostar-se al PSC. Al Partit dels Socialistes hi arriba el Celestino Corbacho per a reforçar-lo (?), i hi ve a fer mítings el Rodríguez Zapatero, l’etern prometedor, malgrat que el passat abril el director de campanya socialista Jaume Collboni manifestava públicament que no creia oportuna la seva presència a Catalunya.

Però hi ha una cosa d’aquesta precampanya socialista que em sorprèn molt. Suposo que els “pensadors” del partit hauran valorat quines són les millors estratègies a seguir, quines les frases adequades i quins els eslògans més oportuns i creïbles. Per això m’estranya que en les últimes intervencions populars de José Montilla hi hagi sota el seu micro un cartell vermell amb aquest text: President Montilla, El Canvi Real. Canvi real de què? De la seva política? És que renega del que ha fet el govern de la Generalitat durant aquesta legislatura? Si pel contrari creu que ho ha fet bé, què vol canviar? Penso que aquesta desafortunada frase respon a un reconeixement implícit de que s’ha equivocat i representa un compromís personal amb els seus simpatitzants de que ara sí, de que ara ho farà bé. Per sort les enquestes ja s’encarreguen de recordar dia a dia que amb dos experiments de governs tripartits ja en tenim prou, que el país no suportaria (ni consentirà) un tercer experiment d’aquestes característiques.

DE CARA A LES MUNICIPALS...

A l’assemblea de militants i simpatitzants de CiU de Santa Eulàlia celebrada el dilluns passat 6 de setembre, es va oficialitzar la meva designació com a cap de llista per a les eleccions municipals del maig de l’any que ve. Agraeixo als meus companys i companyes la seva confiança, a la que vull correspondre amb el compromís seriós i formal de dedicar ja des d’ara, més que mai, tot el meu esforç en treballar per a la recuperació del govern de Santa Eulàlia.

Per segona vegada tindré l’honor, la satisfacció i la responsabilitat d’encapçalar una llista de gent honesta i preparada, de persones amb il•lusió i ganes de fer-ho bé. A hores d’ara no sabem quin serà el resultat d’aquestes eleccions, però intueixo que resultaran molt disputades i que cada vot valdrà or.

Seran quatre anys molt durs, de gran dificultat per la ferida punyent de la crisi econòmica, amb les arques municipals ben buides i molts compromisos per atendre, tant socials com econòmics. Per això caldrà un govern imaginatiu però que toqui de peus a terra, un govern que sàpiga escoltar però que no dubti a l’hora de prendre decisions, un govern de persones hàbils, amb àmplia experiència i acostumades a decidir. Tingueu-ho clar, no seran anys per fer experiments i assumir riscos, doncs no disposarem de marge d’error. L’haurem d’encertar sempre per poder donar resposta als problemes del nostre poble durant aquest període tan difícil. Això voldrà dir dedicar els cinc sentits a l’acció de govern, prestar-hi tota l’atenció possible. Ganes no ens en falten i voluntat la tenim tota. Espero tenir l’ocasió de demostrar-vos-ho.

EL QUART CINTURÓ, ENCARA

A l’edició del dilluns dia 6 de setembre Del 9 Nou es publica un article sobre el Quart Cinturó i la problemàtica que pot crear a Santa Eulàlia de Ronçana. L’alcalde Enric Barbany, d’Independents-ERC, s’hi oposa frontalment per concepte i per impacte. A ningú agrada, estem d’acord, que el traçat d’aquesta infraestructura passi pel seu municipi, però tothom se’n gaudirà. Les més de vint empreses de transport que hi ha a Santa Eulàlia l’estan esperant, així com els centenars de ciutadans que cada dia s’han de traslladar amb el cotxe per anar a la feina.

Segur que recordeu que la reserva històrica del Quart Cinturó dividia Santa Eulàlia en dues meitats quasi idèntiques, el que representava a la pràctica la divisió del poble en dues comunitats separades per l’autovia, i a més trinxava de ple els bosc del centre del municipi, un espai natural de gran riquesa forestal i medioambiental, refugi d’abundant i diversa fauna salvatge. Això hagués estat per a nosaltres un autèntic desastre, un atemptat al sentit comú i una tragèdia d’incalculables conseqüències pel futur del nostre poble.

Dins de les contradiccions que en aquest tema mantenen els membres del govern de la Generalitat, la proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona ja va entendre que aquell traçat era indefensable, i el va desplaçar més avall, pel llindar amb Lliçà d’Amunt. Així i tot en quedava afectada alguna petita zona urbana de Santa Eulàlia, encara que es salvava la pràctica integritat del municipi. Ara el Ministeri de Foment, sense fer ni cas de l’opinió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, aposta per traslladar-lo encara més avall, de manera que no afectaria ni un pam de terreny de Santa Eulàlia en detriment del terme de Lliçà d’Amunt.

Mentre, es va endarrerint una infraestructura necessària i vital pel desenvolupament del nostre país i evidencia la ineficàcia d’un govern tripartit incapaç de consensuar-la. Els socialistes tenen una opinió, diferent de la dels republicans i allunyada també de la dels ecosocialistes. Aquests, que avalen els desdoblaments de la N-2 (A-2) i de la N-340 (A-7), que formen part del corredor mediterrani, no volen ni sentir parlar del Quart Cinturó, forçant als ciutadans del Vallès Occidental i del Vallès Oriental a seguir patint dia a dia l’escanyament a la B-30, que és el tram central d’aquest mateix corredor.

Entre tantes discussions anem perdent competitivitat, les nostres empreses se’n van a zones més ben comunicades i les multinacionals deixen de venir, amb la corresponent pèrdua de llocs de treball i de riquesa que això comporta. Mentre aquí discutim si cal construir aquesta via, a Madrid han fet una autopista de quatre carrils per banda, en gran part soterrada, que uneix en un quart d’hora la capital amb Pozuelo de Alarcón i el seu polígon industrial “Ciudad de la Imagen,” deixant per l’oblid, com un malson, els prop de seixanta minuts que es tardava abans en comunicar aquells dos punts.

A la mateixa edició del 9 NOU que ara comento, hi havia un article de Josep Villarroya que deia una cosa molt assenyada: “Potser, més que oposar-s’hi aferrissadament, el més pràctic seria concentrar els esforços a fer una autovia amb criteris del segle XXI i no del XX encara que el cost es dispari. Pagesos i ajuntaments haurien de sumar esforços en aquest sentit.” Hi estic completament d’acord. Entenc que d’això es tracte, d’exigir a l’administració l’aplicació de criteris d’integració paisatgística, sostenibilitat medioambiental i permeabilitat en el territori, amb la suficient capacitat per absorbir tant el trànsit de llarg recorregut com el de proximitat. Una infraestructura que formi part del corredor mediterrani i resulti a la vegada útil i eficaç, donant resposta a les necessitats del territori i les seves expectatives.

SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT (bis)

Ens van arribant noves informacions sobre l’asfixiant situació econòmica que viu l’ajuntament de Santa Eulàlia. A l’article precedent, del 27 de juliol, ja apuntava algunes dades força preocupants, i ara puc afegir les del deute a data 10 de juny de 2010 per les obres de la Biblioteca-Casa de Cultura: 369.762,22 euros. Aquest import correspon a certificacions d’obra ja executada que no havien estat pagades en el seu moment.

No sembla que el govern de Santa Eulàlia controli la situació, més aviat fa l’efecte que s’ha vist superat per la dura realitat i no sap com reaccionar. A principis d’any, l’endeutament municipal era ja de 5.101.671,39 euros, el que representa 730 euros per veí, o el que és el mateix, cada nucli familiar de quatre membres hauria de satisfer a les entitats bancàries 2.920 euros si l’ajuntament hagués de tornar de cop tots els crèdits. En el debat emès recentment per Canal Set, l’alcalde minimitzava aquestes dades que jo li proporcionava argumentant que només amb els ingressos ordinaris d'un any es podria fer front al deute creditici, però jo em pregunto: ¿En aquest cas, amb quins diners es pagaria l’engruixida nòmina? ¿Amb quins diners es pagarien els serveis bàsics? ¿Amb quins, les atencions socials, cada cop més creixents? ¿Amb quins diners es faria front al cost del manteniment de les infraestructures municipals? ¿Com es pagarien les inversions? Com podeu veure, els interrogants possibles són massa abundants com per pretendre que les paraules de l’alcalde ens puguin tranquil•litzar.

Cada vegada és més freqüent que alguns proveïdors de l’ajuntament ens vinguin a veure per manifestar-nos la difícil situació en que es troben degut al retard en que cobren les seves factures. Endarreriments de vuit, deu i fins i tot dotze mesos són habituals, i això els fa perillar la seva pròpia subsistència. Es tracte en molts cassos de persones del poble, petits industrials o autònoms, que ja no poden fer més equilibris per mantenir-se.

Potser caldrà fer, en els propers mesos, un Ple extraordinari monogràfic per debatre sobre la situació econòmica de l’ajuntament. Per això caldrà, però, voluntat política del govern per facilitar-nos totes les dades que hem demanat i que incomprensiblement no ens donen.

SITUACIÓ ECONÒMICA DE L'AJUNTAMENT

Cada cop estem més preocupats per la situació econòmica de l’ajuntament de Santa Eulàlia. Sabem que la crisi afecta tothom, famílies i empreses, també les institucions, però intuïm que les finances municipals estan molt pitjor del que ens expliquen des del govern. En el ple del passat dijous dia 22 els regidors de CiU no varem voler aprovar el compte general de l’ajuntament ni la concertació d’un crèdit de 450.000 euros. No ho varem fer perquè hem perdut confiança en els que gestionen els nostres diners públics, i al desconèixer la situació econòmica real, no volem estar vinculats a la responsabilitat en que puguin incórrer. Així ho varem fer saber a l’alcalde durant el ple i varem posar alguns exemples:

1.- Totes les certificacions quer fins ara s’han pagat per la construcció de l’Escola Bressol La Font del Rieral, totes des de la primera, s’han pagat amb retard, però en aquests moments encara no s’ha abonat una part de la desena certificació, ni les números 11, 12, 13, 14 i 15, que havien d’haver estat ateses entre el 31 d’agost del 2009 i el 30 d’abril del 2010. L’import pendent ascendeix a 480.317,11 euros. A més, l’empresa constructora ens reclamava el 3 de juny el pagament de 39.959,47 euros més en concepte d’interessos de demora meritats fins aquella data, quantitat aquesta que l’alcalde va dir en el ple que negociaria amb la constructora per no haver-la de pagar. El crèdit de 450.000 euros que es va aprovar, teòricament per finançar en part un munt de projectes en marxa, no serà suficient ni per posar-nos al dia amb el deute de l’Escola Bressol.

2.- L’empresa encarregada de la recollida d’escombraries ha demanat per escrit a l’ajuntament que emeti una certificació de reconeixement de deute a data 31 de maig. Penso que per haver d’arribar a aquest extrem és que ja no es deuen refiar ni de les promeses...

3.- Les entitats i associacions solien rebre cada any l’import íntegre de les subvencions abans de l’estiu. Enguany encara no tenim coneixement de que se n’hagi pagat cap, mentre l’ajuntament ha comunicat als interessats que seran abonades en dos terminis.

4.- Les dades econòmiques que periòdicament sol•licitem a l’alcalde les obtenim amb comptagotes, a vegades incomplertes i sempre tard. Com les que varem demanar per escrit el 26 de maig passat, amb número de Registre d’Entrada 1375, que després de dos mesos encara no se’ns ha contestat, incomplint de ple l’article 105.4 del Text Refós de la Llei Municipal, que estableix el termini màxim de resposta en 30 dies.

Mentre, l’ajuntament dedica milers d’euros del Fons de Solidaritat (tampoc sabem la xifra exacte malgrat haver-la demanat), a pagar el recent viatge de l’alcalde i alguns dels seus acompanyants al poble camerunès de Blangoua.

Aquesta no és la manera, això no s’aguanta per enlloc. Hi ha hagut regidors que han abandonat pel camí i els líders dels dos partits del govern anuncien a un any vista que ho deixaran córrer, que no volen seguir al capdavant. Tot plegat fa que no es prenguin decisions. Els problemes s’acumulen en carpetes a la taula de l’alcalde fins el punt de que ja no hi caben. Hi ha la sensació d’estar en període d’interinitat, en un final d’etapa. Algú hauria d’obrir els ulls i començar a tocar de peus a terra. Algú hauria de posar una mica de sentit comú en un govern en retirada, desmotivat i paralitzat, mancat d’il•lusió, orfe de lideratge.

El nou equip de govern que es formi a partir de les eleccions municipals de l’any que ve haurà de fer molta feina, fer-la bé i fer-la ràpid. Però sobretot haurà de saber abans de res on és i amb què compte. Per això pensem que serà imprescindible dur a terme una auditoria comptable externa que mostri la realitat que ara no sabem.

LAMENTABLE MANERA DE FER EL RIDÍCUL

Em resulta difícil pensar de quina manera es podria fer més el ridícul del que el va fer ahir dimarts el PSC al Congrés. Ara sí que s’ha ben tret la careta de catalanista per fidelitat i lleialtat al PSOE. No era pas la primera vegada que els 25 diputats socialistes catalans votaven a Madrid en sentit contrari del que havien votat al Parlament, però crec que no m’erro si dic que aquesta sí que va ser la primera vegada que la proposta que varen rebutjar al Congrés, no només era la mateixa que havien votat a favor en el Parlament, sinó que es tractava d’una proposta feta a Catalunya pel propi president Montilla, primer Secretari del PSC.

De veritat us haig de dir que no comprenc com cap d’aquests 25 diputats no té l’honestedat de plegar, d’adoptar una postura de dignitat personal, de fer prevaldre els interessos de Catalunya davant dels del PSOE. No puc entendre que sigui més important intentar salvar la desprestigiada imatge de Rodríguez Zapatero, que ens ha enganyat tant com ha pogut, que ser sensible a la demanda d’unitat de tot un poble, tan necessària en aquests moments. Que partits amb ideologies tan diferents com CiU, ERC i IC hagin sabut valorar la importància de no trencar la unitat catalana al Congrés, i que el PSC hagi estat incapaç és decebedor, és trist i molt lamentable. Ni ens ho mereixem els catalans ni s’ho mereix tampoc la bona gent de les bases del PSC, que hores d’ara no deuen saber cap on mirar.

Jo sóc dels que penso, sincerament, que a Catalunya ha d’haver-hi un partit socialista fort i potent, on hi tinguin cabuda les diferents sensibilitats de la població, però per ser eficaç i útil al país no pot tenir lligams de dependència ni de submissió amb ningú. Tristament no és el cas de l’actual PSC liderat per Montilla. On són les veus dels Castells, Tura, Geli, Maragall i d’altres socialistes catalans de bona fe que no poden explicar-se el que és inexplicable?

Tot plegat només serveix, i no és poc, per anar situant cada un al seu lloc. El vot catalanista tindrà vàries opcions a les properes eleccions al Parlament, però la del PSC està clar que no serà cap d’elles. Que no s’enganyi ningú, el vot al PSC és un vot al PSOE, completament legítim, però és un vot que té per objectiu prioritari sumar majories socialistes a Madrid per poder governar Espanya, no un vot per fer respectar Catalunya. És trist, però real.

JO HI ERA

Quina satisfacció més gran la històrica manifestació d’ahir a Barcelona. Ha estat emocionant poder-hi participar. En el futur podré dir: “jo hi era”. Jo, i un milió i mig més de persones arribades de tot arreu, irritades amb el tracte agressiu d’aquella Espanya més radical, la de sempre, la que no pot consentir el fet diferencial. Doncs ja està, que no hi comptin amb Catalunya. De fet, la manifestació que semblava que havia de ser una mostra de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional, ha estat un gran clam de voluntats independentistes, i no només de catalans. També es veien moltes persones d’altres països amb les seves banderes reivindicant el dret a decidir de Catalunya. Ciutadans subsaharians, bolivians, de l’Equador i de Colòmbia, caminaven al costat de catalans de Gràcia, de Blanes o de la Terra Alta tots plegats en una festa reivindicativa i unitària, per la dignitat ferida d’un poble. Ara toca creure’ns-ho alló de “Som una Nació, nosaltres decidim.” El poble ha parlat, i ho ha fet alt i clar. ¿Què més se li pot demanar? Ha arribat d’una vegada l’hora dels polítics, que no podran ignorar la marxa d’ahir. I la primera mesura, al meu entendre, l’hauria de prendre el president Montilla anunciant dilluns la convocatòria avançada d’unes eleccions que no poden demorar-se més. El recorregut de Montilla s’ha acabat, ja no dóna més de sí. És l’hora del canvi, d’un canvi necessari que per força haurà de tenir molt en compte la manifestació del 10-J. El primer pas per aquest canvi l'ha donat la gent, les persones anònimes, a veure ara si els polítics saben (o volen) donar el segon pas i completar el camí.

TOTS A LA MANIFESTACIÓ !!!

El dissabte dia 10 els catalans i catalanes tenim un compromís: anar tots a la manifestació convocada per Òmnium Cultural al Passeig de Gràcia de Barcelona, en defensa de la nostra dignitat col·lectiva i en protesta per la sentència del Tribunal Constitucional, que modifica o directament elimina l'espina dorsal de l'Estatut. Un Estatut, recordeu, votat pel poble català a través dels seus reprsentants electes al Parlament, votat també pel poble espanyol per mitjà dels seus representants electes a les Corts espanyoles i refrendat novament pels catalans en referèndum directe. Si ens creiem allò de que en democràcia la sobirania resideix en el poble, hem de pensar que un Tribunal Constitucional legal però absolutament deslegitimat s'ha passat per l'arc del triomf la voluntat popular, la catalana i l'espanyola, que déu n'hi dó.

Des de Santa Eulàlia hem organitzat una sortida en autobús per anar a la mani. Qui vulgui acompanyar-nos haurà d'estar a la benzinera a dos quarts de quatre de la tarda i el mateix bus ens tornarà a casa un cop acabada la manifestació. ¿Serem capaços entre tots de juntar dos milions de persones a Barcelona? Intentem-ho!

NOU DEBAT AL CANAL CATALÀ VO

Avui dimarts a les 22:00 hores s'emetrà el debat sobre la recent sentència del Tribunal Constitucional, que retalla l'Estatut en aspectes tan sensibles com el terme "nació", l'ús de la llengua, l'àmbit de la justícia, etc. Hi participem jo mateix en nom de CiU, el Quim Ferriol per ERC, la Montserrat Coll pel PSC i un representant d'ICV. El PP s'ha excusat davant la impossibilitat d'enviar un representant, doncs tots estan ocupats en reunions. El programa tornarà a emetre's demà a les 17:00 hores.

VIDEO DE POESIA VISUAL

Com molts ja sabeu m'agrada fer poesia visual. Ara, els amics de Boek 861 (www.boek861.com), que és una web especialitzada en Mail Art, Poesia Visual i Poesia Experimental, han penjat a internet un video sobre el meu llibre "Veure o Mirar", que va aparèixer fa poc. Aqui el teniu:



Moltes gràcies a l'Edu Barbero, a César Reglero, a Sergi Quiñonero i a tots els que us esforceu en donar a conèixer les coses que fem els que ens agrada treballar en allò que es coneix com "art experimental".

ANTONI FERNÁNDEZ TEIXIDÓ

El dijous al vespre el diputat de CiU Antoni Fernández Teixidó va pronunciar una conferència a La Fàbrica sobre la crisi actual, tan dramàtica per a moltes famílies. Va resultar un acte interessantíssim, multitudinari i amè. La facilitat de paraula del conferenciant, la claredat de l'exposició i la forma didàctica de fer-ho provocà que ningú volgués marxar quan ja feia dues hores que havia començat la trobada. Finalment, a dos quarts d'onze, després de contestar moltes preguntes dels assistents i deixant a molts més amb ganes de seguir preguntant es va haver de donar l'acte per acabat, encara que el joc de preguntes i respostes va anar continuant a peu dret, mentre preniem una copa de cava a la mateixa sala. Agraïm al diputat la seva bona disposició i la voluntat de fer atractiu un tema de per sí aspre i feixuc, però que a les seves mans va resultar força amè i entenedor. Moltes gràcies també al nombrós públic assistent i a les moltes cares noves que varen venir per escoltar d'aprop el nostre convidat.

VIDEO DEL DEBAT DE CANAL SET

Per aquells que no vareu poder veure el debat de Canal Set en directe, aqui teniu el video.

a debat 12.06.2010 from canalset2 on Vimeo.

MÉS DEBATS TELEVISIUS

Avui dijous a les 22:00 podreu veure un debat al Canal Català Vallès Oriental en el que jo hi participo. Els temes a tractar són la vaga de funcionaris, el paper dels sindicats, el lideratge polític i social, les eleccions del Barça i la possible prohibició a Catalunya de les corrides de toros. El debat es tornarà a emetre demà divendres a les 07:00 del matí i a les 17:00 hores de la tarda.

Un altre debat televisiu, aquest més local, tindrà lloc aquest dissabte a les 9 del vespre organitzat per Canal Set. Hi intervindran els quatre caps de llista actuals: l'Enric Barbany, el Martí Ferrés, el Francesc Montes i jo mateix. Estarà moderat pel Josep Ciurans, director de Canal Set. Aquest debat promet, no us el perdeu.

CARPA INFORMATIVA EL 6 DE JUNY

El diumenge 6 de juny la colla de Convergència i Unió de Santa Eulàlia muntarem una carpa informativa a la carretera, al costat de can Ferrer. Estarà oberta des de quarts de nou del matí fins a quarts de dues de la tarda, i tothom s'hi podrà acostar per preguntar, consultar, comentar o debatre qualsevol tema d'interès amb mi mateix, amb els altres regidors i regidores i amb la gent del nostre grup. Al llarg del matí també vindran el diputat de CiU Jordi Turull i el president comarcal de CDC Feliu Guillaumes, que estaran encantats de comentar personalment qualsevol qüestió d'actualitat que se'ls hi plantegi. Volem que sigui un matí distret, distès i profitós. Animeu-vos a venir!

LA (poca) FORÇA DE 25 DIPUTATS

Ahir dia 20 i després de dos anys de tramitació es va aprovar al Congrés dels Diputats la nova Llei de Ports, que ve a ser una auténtica LOAPA portuaria premeditada y gravísima, que envaeix competències autonòmiques i limita la capacitat de decisió dels governs territorials. Com va exposar des de la tribuna d’oradors el diputat de CiU Pere Macías, el nou sistema de taxes grava i perjudica especialment els ports de Barcelona i Tarragona, fent-los inevitablement menys competitius.

L’aprovació d’aquesta llei que perjudica els interessos de les comunitats autònomes, i per tant les nostres, va comptar només amb els vots de socialistes i populars, que com ja sabem no tenen cap problema en posar-se d’acord i dedicar-se compliments i elogis mutus quan es tracte de limitar la capacitat de decisió de Catalunya. Perquè és d’això del que es tracte, ja que a partir d’ara la Generalitat només podrà designar 5 membres als consells d’administració de les autoritats portuàries en lloc de nombrar-ne 11 com fins ara. A més, el Ministeri de Foment tindrà dret a vetar les decisions que es prenguin, i aquest malaltís intervencionisme arriba fins el punt de que no es podrà ni asfaltar un moll sense el permís de Madrid. ¿No és això una autèntica involució centralista?

Davant d’aquesta agressió gravíssima als interessos del nostre país, els 25 diputats del PSC a Madrid van votar obedients la consigna del PSOE, posant en evidència un cop més el seu distanciament dels diputats de CiU, d’ERC i d’IC. Es va tornar a demostrar que a l’hora de la veritat, escullen abans la conveniència del PSOE que el que interessa a Catalunya. És clar, saben molt bé que amb els socialistes espanyols no s’hi pot jugar, doncs si s’enfaden són capaços de fer la competència al PSC organitzant directament una llista electoral del PSOE a Catalunya i fora romanços. A veure en aquest cas qui carai votaria al PSC...

L'ESFORÇ EN MOMENTS DIFÍCILS

Enric Barbany, alcalde de Santa Eulàlia pel grup d’Independents-ERC, acaba d’anunciar que no repetirà com a cap de llista de la seva formació en les properes eleccions municipals del maig de l’any vinent. Ha estat una sorpresa, una decisió inesperada. No és habitual que per segona vegada consecutiva l’alcalde d’aquest grup només ostenti la màxima responsabilitat de govern durant un mandat. I encara és menys comprensible quan l’interessat és un home jove, que es proclama amb energia i empenta i satisfet de l’obra de govern que ha dut a terme durant aquests tres anys. La decisió de plegar no té lògica, però naturalment, és ben respectable.

De totes maneres han estat tres anys atípics. Ara no puc deixar de recordar el que ja varem preveure després de que Ind-ERC i PSC anunciessin un pacte de govern malgrat ser dues forces que havien perdut les eleccions. En aquell moment varem dir que naixia un govern feble davant una oposició forta i preparada. Han passat tres anys i ja han dimitit dos regidors de govern, un per cada grup, i ara l’alcalde renuncia a tornar-se a presentar. No se si de tot això se’n pot dir feblesa, incapacitat per oferir solucions als problemes dels veïns o simplement desmotivació. Sigui el que sigui, sembla clar que la il•lusió que deien tenir quan varen començar s’ha anat desinflant com un globus que perd aire.

Esperem de debò que aquests dotze mesos que falten per les eleccions municipals no siguin per l’actual govern un tràmit incòmode, una creu que s’ha de suportar estoicament. La situació crítica del país i els problemes de Santa Eulàlia necessiten gent entusiasta per resoldre’ls, persones que no caiguin en el desànim. Cal sumar per fer pinya, no presentar renúncies; fa falta empenta, no conformisme.

CARTA OBERTA AL RAMON VILAGELIU

Amic Ramon:

El teu article a l’Ona d’Ind-ERC és inadmissible. Ni me l’esperava ni mai m’hagués pensat que series capaç d’escriure un pamflet com aquell. Estic dolgut, has ferit la nostra amistat cimentada fa anys des del respecte mutu i la bona fe. El teu escrit sembla redactat amb la finalitat de desprestigiar-me i de retruc, perjudicar Convergència i Unió. Utilitzes la mentida i la infàmia amb afirmacions malicioses i ofensives. Em sorprèn i m’indigna el missatge subliminal que sembla insinuar alguna responsabilitat meva, o potser del meu grup, en les agressions intolerables que ha rebut el Santi Martí, sembrant l’ombra del dubte en unes actuacions perverses que sempre que se’ns han fet saber les hem condemnat d’immediat i amb contundència, sense cap tipus de reserva.

Et llegeixo Ramon i no et conec. Aquest no és el teu estil, no és la teva manera de fer. Estic segur que tot el que dius és fruit del desconeixement provocat per la falta d’informació, o pitjor encara, per la informació deliberadament errònia que t’hauran facilitat. Has comès (deixa’m que t’ho digui) l’error del principiant: refiar-te de la font sense contrastar la informació. I ho tenies fàcil Ramon, només calia fer-me una trucada en nom de la nostra vella amistat i de la confiança que ens tenim. Saps molt bé que tu i jo hem mantingut posicions contràries i les hem sabut debatre, de paraula o per escrit, sempre civilitzadament, escoltant-nos, respectant-nos. Mai ens havíem fallat l’un a l’altre. A tu, que portes tantes hores de volada, ara t’han fet un gol, i ja és trist que te l’hagi fet la teva pròpia gent.

Opines sobre el que es va dir a la Comissió Delegada però tu no hi vas assistir, ni a aquella ni a cap, només pots parlar d’informacions rebudes, i és evident que t’han ben enganyat, amb mentides i amagant-te la veritat, potser perquè desitjaven que es publiquessin aquelles falsedats amb l’objectiu indigne d’apuntar directament allà on fa més mal: l’honorabilitat de les persones.

T’han utilitzat, Ramon, no ho dubtis. Els hi anava molt bé evitar les explicacions públiques i que fossis tu qui donés la cara, encara que haguessin d’amagar-te la veritat perquè t’hi decidissis. Has estat víctima d’un excés de confiança i s’han servit de la teva bona fe. Tan sols l’alcalde en el darrer Ple va reconèixer de passada i de manera deliberadament confusa, a contracor i forçat per les circumstàncies, que la factura no era la real i que no se’ns havia donat tota la informació. A l’enregistrament del Ple em remeto.

Expliquem-ho clar d’una vegada:

a) La factura que se’ns va passar a aprovació era falsa, doncs els articles facturats no eren els articles comprats.

b) Per tant l’ajuntament ha satisfet una factura de materials que en realitat no ha comprat. És a dir, ha pagat uns articles que no té.

c) Contràriament, les càmeres de vigilància que l’alcalde admet haver adquirit no apareixen en cap factura. Per tant tenim les càmeres, però oficialment no s’han comprat mai, ni pagat.

d) El proveïdor es va veure forçat a fer la factura falsa per indicació de l’alcalde, que no volia que els regidors de CiU estiguéssim al corrent de la compra.

e) Hi ha dues factures amb el mateix número 13.099: la que te arxivada oficialment el proveïdor, que és la real, amb el detall de les càmeres venudes, i la falsa, que té arxivada l’ajuntament, amb un altre concepte.

f) Per tal de que la maniobra resultés creïble se’ns va enganyar dient-nos per escrit que els articles de la factura falsa eren pel local de la policia.

En aquesta actuació com a mínim hi ha hagut ànim d’enganyar, ocultació i falta de transparència, i se’n podrien desprendre responsabilitats per actuacions administratives presumptament irregulars. ¿Et sorprèn encara la nostra reacció?

Tot això és estrictament cert i estic disposat a demostrar-ho aquí i allà on calgui, incloent-t’hi l’Oficina Antifrau o la Sindicatura de Comptes si és necessari. Tingues la seguretat que l’ajuntament en aquests moments no superaria una auditoria documental.

Ja estem tips, Ramon, de que se’ns presenti una vegada i una altra com el que no som, de fer-nos passar pels dolents de la pel•lícula. Estem tips de tantes mentides i de tantes mancances, de que es manipuli malintencionadament la veritat. Estem tips de fosques maniobres, d’incoherències i sectarismes. Estem tips de ser tractats injustament per perjudicar-nos.

Ja és hora de que en prengueu nota, Ramon: n’estem tips i no ho consentirem més.

Cordialment,

Joaquim Brustenga

NOU DEBAT AL CANAL CATALÀ

Avui es podrà veure un nou debat al Canal Català Vallès Oriental (canal 40 de la TDT) en el que hi he participat. Els temes tractats han estat les consultes sobre la independència del proper diumenge, la polèmica sobre el vel islàmic d'una estudiant madrilenya i la Diada de Sant Jordi. S'emetrà avui a les 22:00 hores, i demà dia de la rosa i el llibre, a les 07:00 i a les 17:00, matí i tarda, per tots els gustos.

DEBAT POLÍTIC AL CANAL CATALÀ VO

Una altra vegada m'han convidat a participar en representació de CiU en un debat al Canal Català Vallès Oriental. El programa Tal com Raja s'emetrà avui dimecres a les 22:00 hores (coincidint amb el Barça-Deportivo), demà al matí a les 08:30, per la tarda a les 17:00 i divendres també a les cinc de la tarda. Es pot sintonitzar pel canal 40 de la TDT. Aquest cop hi havia la Maria Lluïsa Ferré, membre de l'executiva comarcal del PSC, la Cristina Tarrés, Secretària General del PP al Vallès Oriental, en Gonzalo Plata, de l'executiva comarcal d'ICV i jo. ERC no hi ha pogut enviar cap representant. Els temes tractats han estat: Estatut i Tribunal Constitucional, Consultes per la independència, i immigració, arran de la polèmica destapada a Vic.

PERLES PER A LA HISTÒRIA (o recordatori per a desmemoriats)

25 de abril de 2007
SOLBES: "Yo no veo afectado para nada el sector de la construcción. Específicamente, sigue funcionando igual, con una ligera desaceleración que permite ajustarse a una realidad que lógicamente va a exigir una demanda ligeramente inferior".

3 de juliol de 2007
ZAPATERO: "Lo enunciaré de forma sencilla pero ambiciosa: la próxima legislatura lograremos el pleno empleo en España. No lo quiero con carácter coyuntural, lo quiero definitivo".

17 d'agost de 2007
SOLBES: "Los efectos de la crisis hipotecaria estadounidense tendrán un impacto relativamente pequeño en la economía española".

21 d'agost de 2007
ZAPATERO: "España está a salvo de la crisis financiera".

6 de setembre de 2007
ZAPATERO: "Tenemos la tasa de paro más baja de la historia. El modelo económico español es un modelo internacional de solvencia y eficiencia".

11 de setembre de 2007
ZAPATERO: "Haciendo uso de un símil futbolístico, se podría decir que España ha entrado en la Champions League de la economía mundial".

16 d'octubre de 2007
ZAPATERO: "No hay atisbo de recesión económica. La economía española tiene muy buenos fundamentos".

24 d'octubre de 2007
SOLBES: "Rajoy tiene una visión apocalíptica de la economía. Incluso en un entorno exterior hipotéticamente menos favorable, pensamos que el 3,3% de crecimiento en España es una cifra razonable".

11 de desembre de 2007
SOLBES: "La economía española crecerá a velocidad de crucero durante los dos próximos años, en los que avanzará en torno a un 3%".

9 de gener de 2008
ZAPATERO: "Crear un alarmismo injustificado en torno a la economía de un país puede dañar las expectativas. Permítanme que diga que es lo menos patriótico que conozco".

10 de gener de 2008
SOLBES: "Estamos ante una gradual desaceleración. Se trata de una evolución natural y un fenómeno saludable. Si llegaran las vacas flacas, las afrontaríamos con gran tranquilidad gracias al superávit de las cuentas públicas".

14 de gener de 2008
ZAPATERO: "La crisis es una falacia, puro catastrofismo. Estamos creciendo por encima del 3%. Aunque mañana crezcamos al 3% o al 2,8%, que es un crecimiento bueno, vamos a seguir creando empleo y teniendo superávit".

4 de febrer de 2008
(Propaganda electoral del PSOE): "Por el pleno empleo". "Soñar con los pies en la tierra". "Motivos para creer".

11 de febrer de 2008
SOLBES: "Los que auguran el riesgo de recesión no saben nada de economía. Estoy harto y agotado por la cantidad de tonterías que oigo últimamente sobre el mundo económico. La economía española crecerá en la próxima legislatura a un ritmo cercano al 3%, lo que permitirá crear 1,6 millones de nuevos empleos y mantener la tasa de paro en torno al 8% de la población activa”.

25 de febrer de 2008
ZAPATERO: "Las cuentas públicas han tenido superávit todos los años, 70.000 millones de euros de superávit, que nos permiten tener una garantía, una fortaleza para atender cualquier necesidad. La desaceleración no va a ser ni profunda ni prolongada. Va a ser una desaceleración para la cual nuestro país está más preparado que nadie”.

3 de març de 2008
ZAPATERO: "Prometo crear 2 millones de nuevos empleos".

7 de març de 2008
ZAPATERO: "España está en condiciones para llegar al pleno empleo".

26 d'abril de 2008
ZAPATERO: "La peor previsión de paro que podamos tener por delante será siempre una previsión de paro mejor que la que mejor tuvo el PP".

28 d'abril de 2008
ZAPATERO: "La actitud de quienes exageran sobre el alcance de la actual situación económica es antipatriótica, inaceptable y demagógica".

8 de maig de 2008
SOLBES: "De hecho, nuestras previsiones apuntan a una recuperación de las tasas de crecimiento de la economía ya en el segundo semestre del 2009, que en 2010 nos permitirán crecer a un ritmo medio cercano al 3%".

3 de juny de 2008
SOLBES: "El Producto Interior Bruto podría crecer en el actual ejercicio en el entorno del 2%. España está capeando el temporal".

12 de juny de 2008
SOLBES: "El Estado tendrá superávit presupuestario a pesar de una coyuntura económica desfavorable".

29 de juny de 2008
ZAPATERO: "Más allá de baches como el de ahora, España tiene condiciones para ambicionar llegar a los niveles de empleo de la media europea y de pleno empleo técnico. Vamos a trabajar por ello. El Gobierno ha sido el que más ha acertado en sus previsiones".

21 de juliol de 2008
SOLBES: "Si el crecimiento es claramente por debajo de 2,3%, vamos a ver un ligero déficit, pero no me preocupa".

24 de juliol de 2008
SOLBES: "A recesión no llegaremos en ningún caso y a crecimiento negativo espero que tampoco. No es esa nuestra hipótesis de trabajo, sino que el comportamiento de la economía será de un crecimiento próximo a cero, pero no por debajo".

27 d'agost de 2008
ZAPATERO: "Sería absurdo pensar que la crisis originada en EEUU no afecte a la economía internacional en general y a la española en particular".

23 de setembre de 2008
SOLBES: "Yo no sé si es la peor; pero, sin duda alguna, desde que yo tengo uso de razón, y tengo sesenta y seis años, sí es la peor crisis de la que yo tengo conocimiento".

24 de setembre de 2008
SOLBES: "Nosotros no hemos negado nunca la crisis".

19 d'octubre de 2008
ZAPATERO: "Yo creo que el segundo semestre del año que viene estaremos ya con una actividad económica de crecimiento inter-trimestral”.

13 de desembre de 2008
ZAPATERO: "Nadie quedará a su suerte ante el drama del desempleo. Mi prioridad es que no haya una sola familia en este país que pueda tener una situación de grave angustia o preocupación por la pérdida del puesto de trabajo".

18 de desembre de 2008
ZAPATERO: "No; nadie lo sabía". En cuanto hemos entrado en una situación objetiva de crisis, he sido el primero en hablar de una crisis del sistema financiero internacional y de una crisis económica. En marzo comenzará a crearse empleo de manera intensa".

18 de gener de 2009
SOLBES: "Hemos utilizado todo el margen que teníamos contra la crisis".

23 de febrer de 2009
SOLBES: "Envidio a Bermejo porque es ex ministro".

16 de març de 2009
PAUL KRUGMAN (Premi Nobel d'Economia 2008, durant la celebració del Foro Económico Innovae i en presència de José Luis Rodríguez Zapatero): "Las perspectivas económicas de España son aterradoras. La situación económica es especialmente difícil en España. Los próximos años van a ser muy difíciles para los españoles. El camino de salida de la crisis para España será doloroso o extremadamente doloroso".

29 d'abril de 2009
ZAPATERO: "Es probable que lo peor de la crisis económica haya pasado ya".

I la cirereta del pastís, original d’Alfredo Pérez Rubalcaba: "NECESITAMOS UN GOBIERNO QUE NO NOS MIENTA"

ASSEMBLEA DELS VEÏNS DEL RIU

Avui diumenge s’ha celebrat a La Fàbrica una assemblea dels veïns dels barris del riu propiciada bàsicament per la falta d’avanços i la opacitat de les administracions (ajuntament i ACA) en la presentació de solucions, després de cinc anys de reunions infructuoses. Es va aconseguir, això sí, que es desestimés la barbaritat d’enderrocar 120 cases, però les afectacions a parcel•les era encara massa important per ser acceptada. En el conveni signat en el seu dia es creava una comissió formada per l’alcalde, un representant de cada grup polític i un representant dels veïns afectats, però fa uns mesos l’ACA va decidir unilateralment que no volia reunir-se més amb la comissió i que l’únic interlocutor que reconeixia a partir d’aquell moment era l’alcalde. Aquest ho va acceptar, de manera que en varem quedar exclosos veïns i oposició. Des d’aquell moment les notícies que ens arriben són en comptagotes i confuses, sempre donant llargues al problema. Cansats i decebuts, els components de la comissió de veïns han plantejat la voluntat d’abandonar, ja que es senten marginats i sense possibilitat d’intervenir en les decisions que es prenguin, si se n’arriba a prendre alguna. És lògic, el sacrifici en temps i energies invertit no es veu compensat amb un recolzament del govern que sembla no existir de fet, més enllà de les sempre bones paraules. Els membres dimissionaris han plantejat als regidors Quim Blanch i Pere Cabot, assistents a l’assemblea, que si l’alcalde creu necessària la continuïtat d’aquesta comissió que serveix de nexe entre els veïns i l’ajuntament, que els hi ho faci saber expressament, i millor si és durant una reunió amb tots els veïns. A l’aire planeja la subvenció atorgada a l’ajuntament pels fons europeus d’un milió d’euros per invertir a la zona, sempre que l’ajuntament hi inverteixi una quantitat igual. Però alerta, el termini per realitzar aquestes inversions acaba el 31 de desembre d’enguany...
Desitjo de tot cor que l’alcalde doni aquest pas i recuperi la confiança dels veïns, doncs el pitjor que podria passar és que el cansament i la impotència els apartessin d’intervenir en la solució, precisament a ells que són els directament afectats. No s’ho mereixen, ni els convé, després dels patiments suportats des de l’inici d’un POUM, ara aturat, que preveia l’enderroc massiu de cases.
Mentre, a fora, els afectats del Rieral per les irregularitats d’Alrani, recordaven en una pancarta que ells també es troben desemparats i volen solucions.

ESTATUT I SENTÈNCIA

Sembla imminent, ara sí, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. És bo saber abans de les eleccions al Parlament què en quedarà d’aquell Estatut, i penso que sobretot és bo saber-ho, no tant per conèixer la decisió que finalment hagin pogut mal que bé consensuar els magistrats, que ja la intuïm, sinó per veure quina lectura en farà cada grup polític, quina serà la seva reacció i què en dirà la societat civil. Des de l’acatament sense discussió que promet el PP fins el desacatament frontal d’ERC anunciat pel Puigcercós, hi ha un món de possibilitats. Però desenganyem-nos, tot el que no sigui l’esforç col•lectiu d’unitat en la defensa d’una llei votada en referèndum i aprovada pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats, serà una mostra de feblesa que alguns l’aprofitaran contra els nostres interessos. L’Estatut que volem és el que ja tenim i s’està aplicant, i el Tribunal Constitucional no hauria de perdre de vista la voluntat d’un poble lliurament expressada i validada per dos Parlaments. Un Tribunal Constitucional que entre membres difunts, recusats i amb el mandat caducat, queda tant disminuït que li falta autoritat moral per retocar, i molt menys eliminar, preceptes d’una llei orgànica que tothom havia acceptat. No és d’estranyar doncs que davant d’aquest panorama a Catalunya cada cop hi hagi més gent que alci la vista per sobre dels Pirineus, mirant cap a una Europa que ens rebi com a nació i ens reconegui com a estat.

DEBAT AL CANAL CATALÀ V.O.

Ahir dijous en el programa Tal com Raja del Canal Català Vallès Oriental, es va celebrar un interessant debat en el que vaig tenir la sort de participar-hi juntament amb la periodista de L'Ametlla i activista per la dignitat Montserrat Ponsa i el president de les PIMEC al Vallès Oriental, Vicenç Paituví. Varem parlar al llarg d'una hora sobre la recent aprovada modificació de la Llei contra la Morositat, també de la crisi, de la desafecció per la política, de la immigració... tota una sèrie de temes interessants i d'actualitat. Si us interessa, el debat el tornen a emetre avui divendres a les cinc de la tarda i el dilluns dia 29 igualment a les cinc. Podeu sintonitzar-lo al canal 40 de la TDT.

EL CONGRÉS APROVA UNA INICIATIVA DE CiU

El Congrés dels Diputats ha aprovat la Proposició de Llei presentada per CiU que reforma la Llei de Morositat en el sentit de que les empreses hauran d’escurçar els terminis de pagament fins els 60 dies a partir del 2013, i les empreses públiques a 30 dies. Això permetrà injectar a les petites i mitjanes empreses uns 6.400 milions d’euros i es podran salvar 600.000 llocs de treball, segons publica el diari EXPANSIÓN.

Es tracta d’una bona notícia pels ciutadans, pels treballadors, pel teixit productiu i per l’economia en general. Un cop més ha estat CiU qui s’ha posat al costat de la gent i hi ha pogut arrossegar els altres grups a fer pinya per propiciar un acord que no ha estat gens fàcil, i que de fet ahir a la nit es va trencar quan els negociadors del PSOE van plantar als de CiU per disconformitats profundes. Finalment, avui s'ha imposat el bon criteri i la reforma ha tirat endavant.

DELIBES, EN EL RECORD

Miguel Delibes ha mort. Era un dels grans, un apassionat del seu ofici. Era també un dels meus escriptors preferits pel seu domini excepcional de la llengua. Llegir Delibes és tot un plaer. Les seves històries m’han fet conèixer i estimar la vida rural, senzilla i quotidiana de la Castella profunda. He conegut aquells personatges d’un món petit, sense pretensions ni estridències, un món aferrissadament humà i sensible. Ens ha deixat un mestre però ens queda la seva obra, que és una forma de ser immortal.

SERVIR-SE DEL CÀRREC (i 3)

Finalment tot aclarit, ho això sembla. Resulta que sí, que era veritat el que dèiem: que la factura que ens va passar l’alcalde a aprovació amb el concepte “Sistema de detecció d’intrussió al local de la policia” amb un determinat llistat de components que s’hi descrivia, estava “trucada”. La única veritat d’aquella factura eren els prop de tres mil euros de l’import final, IVA inclós. Ni es tractava d’un material pel local de la policia ni el material facturat era el realment comprat. Sembla el joc dels disbarats però és real com la vida mateixa.

La cronologia dels fets va ser la següent: després de l’estiu de l’any passat, el Santi Marti va decidir posar un sistema d’alarma a casa seva doncs estava lògicament preocupat per un seguit d’actes vandàlics que estava sofrint. Aquesta instal•lació de protecció de portes endins va ser pagada íntegrament per ell. Paral•lelament, els set regidors del govern municipal decidiren també instal•lar a casa del Santi Martí i a càrrec de l’ajuntament un sistema de càmeres de video-vigilància per si es podia enxampar l’autor o autors de les agressions. Per una malentesa prudència i, segons diuen, aconsellats per la policia, van optar per no informar d’aquesta decisió als regidors de l’oposició. Però com la corresponent factura havia de ser aprovada per nosaltres en Comissió Delegada de Govern, se’ls va ocórrer demanar al proveïdor que emetés una factura en que no hi constessin les càmeres de video-vigilància, per evitar així que la detectéssim. Fent-los cas, el proveïdor es va limitar a repetir en aquesta factura el llistat real de components que havia instal•lat a casa del Santi Martí i que havia pagat ell, com ja he dit. Posteriorment, en el redactat del text de les factures a aprovar, l’alcalde es va cuidar de que ens penséssim que la factura es referia al local de la policia i no a la casa del regidor.

El resultat d’aquest embolic és que nosaltres varem detectar la factura, varem veure que no es corresponia amb la descripció, varem demanar explicacions a l’alcalde que no ens les va començar a donar i de manera incomplerta fins una setmana més tard, i va ser ahir dia 4 de març, durant el Ple Extraordinari de formalització de la dimissió del Santi Martí, quan l’alcalde va fer una declaració solemne completant per primera vegada la informació i reconeixent aquests fets davant de nombrós públic i de les càmeres de Canal Set, i també davant almenys un enregistrament d’audio realitzat, si és cert el comentari d’un veí assistent a la sessió quan sortia de l’ajuntament. En tot cas, ells en són els veritables testimonis.

Tot plegat un autèntic despropòsit que no s’hagués produït si fa cinc mesos l’alcalde, exercint l’autoritat que ha de tenir, m’hagués convocat, com a cap de l’oposició, i exigint-me absoluta discreció, m’hagués explicat la intenció del govern en quant a la instal•lació de càmeres de video-vigilància a casa del Santi Martí. La meva responsabilitat m’hagués obligat a ser fidel al compromís de discreció. Però l’engany, la desconfiança, la mentida i la ocultació de la veritat ens van fer encendre totes les alarmes, com li hagués passat a qualsevol que complís responsablement amb seu deure de control de l’acció de govern, que és el deure que tenim a l’oposició. Sense saber la veritat i ocultant-nos informació no havíem de callar, ni podíem. Teníem la obligació d’averiguar què estava passant. I fins ahir a la tarda no va quedar tot clar.

Una vegada més, la falta de diàleg i de transparència ens ha portat a l’efecte contrari del que es buscava.

SERVIR-SE DEL CÀRREC (2)

Santi Martí, estava esperant una reacció airada d’aquest tipus, ja ho deia al final del meu article, i entenc la reacció per l’estat de neguit que deus tenir. De veritat ho sento per tu, perquè t’equivoques volent justificar el que no pots.

Al web d’I-ERC parles d’una factura pagada per tu, suposadament emesa per la casa de les alarmes en un paper que no és el seu habitual i que l’hi falta la referència obligatòria de les dades del Registre Mercantil. Comprendràs que dubti molt que l’empresa emetés una factura irregular. Però no és aquesta la factura que m’interessa. Jo parlo d’una anterior de la mateixa empresa (en aquest cas emesa correctament, amb el seu logo i paper habituals i amb totes les dades obligatòries), que va a càrrec de l’ajuntament i que ha estat pagada amb diners públics. No vulguis confondre tothom. ¿Com pots pensar que m’atreviria a dir el que dic si fos mentida? No té cap sentit! Per sort puc demostrar amb documents tot el que plantejo ja que en tinc còpia de tots. Sí, tinc còpia de tots els documents. Sóc regidor i les puc tenir. Tinc còpia de:

a) La factura de Telgra de data 26 d’octubre de 2009 (anterior a l’altra suposada factura pagada per tu), girada a càrrec de l’ajuntament.

b) La relació de factures aprovades en la Comissió Delegada de data 11 de febrer de 2010, en la que hi figura aquesta factura amb l’expressió falsa de “Sistema de detecció d’intrussió al local de la policia”. Se’ns va voler enganyar fent-nos creure que no corresponia a la instal•lació de casa teva.

c) L’Acta de la Comissió Delegada de data 18 de febrer de 2010 en la que l’alcalde manifesta que la factura de Telgra a nom de l’ajuntament de data 26 d’octubre de 2009i que es va acordar pagar, correspon a un sistema de seguretat instal•lat a casa del regidor Santi Martí. El mateix alcalde ho reconeix!

¿Per què afirmes doncs al vostre web que la factura d’instal•lar l’alarma a casa teva va ser abonada íntegrament per tu, quan l’alcalde manifesta el contrari? Qui no diu la veritat, l’alcalde a la Comissió Delegada o tu al web?

Com es pot veure en els conceptes de la factura pagada per l’ajuntament, la instal•lació facturada és pràcticament la mateixa de la suposada factura pagada pel Santi Martí. Les dues consisteixen en la seguretat de portes endins, no pas de càmeres o sistemes per detectar intrusos a l’exterior.

I encara diré ara una altra cosa que en l’article “Servir-se del càrrec” vaig callar. La tant esmentada factura de data 26 d’octubre de 2009, que se’ns va voler fer creure que corresponia a un material instal•lat al local de la policia, no està inscrita al Registre d’Entrada de l’ajuntament. Oficialment “no existeix”, no s’ha rebut, doncs no té número de Registre d’Entrada ni com dic, està inscrita al Registre. Malgrat això l’ajuntament va acordar-ne el seu pagament. Increïble. ¿Per què no es va inscriure? ¿Suportaria aquest procediment una auditoria?

Aquests són alguns dels fets objectius, documentalment demostrables, indiscutibles. I ens preguntem que si es volia protegir la casa del senyor Santi Martí per enxampar els malfactors, ¿per què no se’ns deia al principi, fa cinc mesos, i no la setmana passada, fruit de la nostra pressió? Sabem que també hi ha hagut altres polítics locals que han rebut agressions en els seus béns i mai s’han gastat diners públics per protegir-los. Insisteixo que si es volia fer havíem de saber-ho tots els regidors i decidir-ho conjuntament, no dur-ho a terme d’amagat, amb enganys per confondre els regidors de l’oposició, falsejant el concepte de la factura i no registrant-la. Heu actuat amb mala fe, amb la clara voluntat d’amagar-nos la veritat.

Per acabar, dues coses més, Santi. En primer lloc vull deixar ben clar que no és cert que tinguem pressa per arribar al poder a qualsevol preu. Esperarem pacientment el maig de l’any vinent i confiem obtenir-lo amb el suport majoritari de la població. No volem arribar-hi ara corre-cuites i per la porta del darrera. Si ho creus així estàs molt equivocat però espero que hagi quedat clara la nostra postura. De totes maneres si t’interessa parlar d’afany de poder podem fer-ho quan vulguis, parlarem de l’afany de poder de tots, també del que pugueu tenir les dues forces que us vareu haver d’ajuntar per formar govern havent perdut les eleccions.

En segon lloc, m’ofens en preguntar-me si defenso o condemno les agressions que has rebut. Ja ho saps, però no m’importa repetir-ho: les condemno enèrgicament, les critico i les lamento. Puc dir-ho més fort, però no més clar. Mai estaré al costat de la violència i l’agressió, a mi sempre em trobaràs al costat de la paraula i el diàleg. I a la pregunta de si jo estaria disposat a dedicar diners públics per posar a casa teva els mitjans materials necessaris per descobrir l’agressor, francament haig de dir que es tracte d’una qüestió que no m’heu plantejat mai, l’heu decidit vosaltres sols sense el meu concurs, i a sobre enganyant-me. Si m’ho haguéssiu plantejat abans de decidir-ho ho hauria pogut valorar, però no m’heu donat l’oportunitat de fer-ho.

Finalment convindria que aclarissis d’immediat als ciutadans de Santa Eulàlia si penses reembossar a les arques municipals els quasi tres mil euros de l’import dels elements de l’alarma i despeses d’instal•lació que figuren a la factura pagada per l’ajuntament, i que com afirma l’alcalde corresponen a casa teva.

SERVIR-SE DEL CÀRREC

Dedicar-se a la política és un acte de servei que comporta sacrificis, renúncies i alguns disgustos. També satisfaccions, en poder incidir en la millora de les condicions de vida de la comunitat. Però mai, mai, ningú s’ha de servir de la política en propi benefici. Si així es fa es perd la dignitat, que és un dels béns més preuats. Per desgràcia els mitjans de comunicació ens recorden contínuament que no tothom pensa igual, i els escàndols de presumptes corrupcions en ajuntaments, siguin grans o petits, sovintegen tant que esdevenen poc més que una anècdota. Una anècdota vergonyosa i alhora distant, que com una catàstrofe natural passa sempre en terres llunyanes.

Però ara s’ha produït a Santa Eulàlia un d’aquests episodis que ens avergonyeixen a tots. Resulta que el regidor d’ERC Santi Martí, que acaba d’anunciar que renuncia de manera immediata a la seva acta de regidor, es va fer instal•lar a casa seva un sistema d’alarma i seguretat fent emetre la factura a càrrec de l’ajuntament, és a dir, fent pagar a tots els veïns i veïnes de Santa Eulàlia un sistema de seguretat de portes endins per tal de que no entressin a robar a casa seva. Els elements de protecció instal•lats són específics per aquesta finalitat i el podran fer estar segur, però no se si li proporcionaran tranquil•litat, doncs per estar tranquil cal alguna cosa més relacionada amb la consciència. Aquesta barroera maniobra comptava amb la presumpta connivència necessària de l’alcalde, responsable de l’àrea econòmica municipal, que falsejant el concepte de la factura va ser presentada a l’aprovació dels regidors de l’oposició com un sistema de seguretat pel local de la policia. Així, deurien pensar, passaria desapercebuda. Però no. Com resa la dita popular, s’enxampa abans un mentider que un coix, i ells ens van mentir. Ho reconeix implícitament el propi alcalde en l’acta de la Comissió Delegada de Govern de data 18 de febrer, en la que manifesta sense embuts que aquella factura corresponia a una instal•lació feta a casa del regidor dimissionari. ¿On han deixat aquella transparència de la que feien gala?

No serem nosaltres qui denunciem a la justícia una forma de comportar-se que presumptament podria encaixar de ple en diferents figures tipificades en el codi penal. No busquem la condemna als tribunals dels presumptes implicats en la maniobra, pensem que el rebuig social d’aquestes pràctiques ja col•locarà cada un al lloc que li correspon. Però encara poden rectificar, disculpant-se per l’engany i retornant a les arques municipals el cost econòmic de la seguretat instal•lada a la casa particular del Santi Martí. Fer-ho és el camí per retrobar-se amb la dignitat perduda. Reconèixer els errors i rectificar-los és cosa de valents i honora qui ho practica. Mantenir-se tossudament en l’error només condueix a la ignomínia.

Personalment em resta ara suportar la possible reacció que es produirà en contra meva. Estic preparat. M’havia plantejat si era preferible callar i mirar cap un altre costat o exposar els fets. Després de parlar-ho amb el nostre grup i rebre el suport i recolzament unànime de tots, m’he inclinat per exposar els fets, per la transparència, per l’honestedat. És aquest un d’aquells moments difícils en que cal prendre una decisió. Era la meva responsabilitat i l’he pres.

"DONDE DIJE DIGO, DIGO DIEGO"

Difícilmernt es pot fer més el ridícul del que està fent el conseller Maragall aquests dies amb la polèmica de les seves declaracions públiques. En quaranta vuit hores ha passat de dir "...fa temps que el govern de José Montilla va renunciar a encarnar un projecte integral de país." a afirmar que "Estic convençut de que aquest Govern té un projecte de país..." Tampoc no s'ha posat vermell anunciant que "No tinc cap problema en modificar i rectificar una expresió que seguramente era correcta en la seva literalitat, però que formava part d'una reflexió més àmplia..." quan dos dies abans havia assegurat que "No haig de rectificar res ni és la meva intenció fer ús de l'argument del 'fora de context'. Vaig dir el que vaig dir i tornaria a dir-ho amb les mateixes paraules". En quin país estem? Com s'esplica que una personalitat com Ernest Maragall admeti fer tant trist paper? Hagués estat molt més honorable dimitir irrevocablement, deixar-ho còrrer. Al menys així no hagués perdut credibilitat. Però ara, quí se'l creurà? Sembla mentida que un bé tant preuat com la vergonya es pugui perdre amb tanta lleugeresa.

ALARMA AL TRIPARTIT

L’ambient polític a Catalunya està que bull, sobre tot per les declaracions del conseller Maragall que posava de relleu el cansament o fatiga dels catalans envers de la fórmula de govern tripartit. Això no va agradar gens ni mica als seus companys de partit –amb l’excepció contundent del conseller Castells-, ni molt menys al president Montilla, que veia com aquesta vegada la sortida de to no provenia dels imprevisibles d’ERC o dels esvalotats d’ICV, sinó de les seves pròpies files. Ràpidament va enviar Miquel Iceta i José Zaragoza a fer declaracions als diaris matisant les paraules de Maragall. Però aquest, en un llarg article publicat avui diumenge a La Vanguardia, remata la seva feina dient veritats tan evidents i conegudes com incòmodes pel partit, com ara que “...és imprescindible comptar amb un grup parlamentari propi al Congrés...”, o encara, en un clar exercici de clarividència, “...fa temps que el govern de José Montilla va renunciar a encarnar un projecte integral de país.” Això no és descobrir la sopa d’all però fa mal, molt mal, i estic segur que a l’inexpressiu Montilla se li deu haver transformat la cara quan ho ha llegit. Aquí ja tremola tothom, en Puigcercós renya el PSC i en Joan Herrera, coneixedor de que és el líder d’una formació que si no està al govern passarà inadvertida per la vida política, es desespera i s’indigna. Mentrestant, des de CiU s’està a l’espectativa. L’Artur Mas no demana un avançament de les eleccions, com sí fa en Duran. En Mas pensa que això podria interpretar-se com un neguit per governar, com una pressa incontrolable per arribar a la Generalitat, i res més lluny de la realitat. La única pressa que hi ha és la de tornar a posar el país allà on li toca, treure’l d’aquesta crisi que ens ofega a tots i recuperar un prestigi ara dilapidat. Tot plegat no és poc.

UN ALTRE QUE PLEGA

El govern municipal de Santa Eulàlia fa aigües… o no. El cas és que a la renúncia d’una regidora socialista l’any passat s’hi afegeix ara la del republicà Santi Martí, Tinent d’Alcalde i responsable d’àrees tant importants com Obres, Activitats i Habitatge. Que a poc més d’un any de les eleccions municipals es produeixi aquest abandonament per part del que ostenta tres de les principals regidories no ajuda a mantenir la confiança en un govern que ja varem anunciar a l’inici del mandat que era feble, que no es formava per sumar voluntats sinó amb l’objectiu d’evitar que CiU governés.

No sembla que en moments tan crítics pel país, i també per la gent de Santa Eulàlia, pugui ser aconsellable la retirada d’una persona d’un alt perfil executiu (encara que no estiguem d’acord amb moltes de les seves decisions) per una altra que mai ha estat regidor. El seu període d’aprenentatge no beneficiarà gens ni mica els interessos del poble. Així les coses, un nou repartiment de delegacions de responsabilitats per part de l’alcalde es fa inevitable, doncs resulta evident que el regidor entrant encara està verd per assumir les delicades carteres que deixa el Santi Martí. Qui les assumirà? Jo em decanto per pensar que serà el propi alcalde qui se’n farà càrrec, però ¿tindrà prou temps per incorporar tanta nova feina a la seva ja força atapeïda agenda?

Desconeixem les veritables raons d’aquesta inoportuna decisió del Santi Martí, quedem-nos doncs amb les explicacions d’índole professional i familiar que ell mateix ens ha donat. Però ser regidor és un acte de servei, voluntari i sacrificat, i això ja ho sabia des del principi. I ser regidor de govern vol dir més servei, més voluntat i més sacrifici. Aquestes són les regles del joc i abandonar quan les coses es compliquen no és la millor aposta en favor dels ciutadans.

VEÏNS INDIGNATS

El Ple ordinari de l’ajuntament de Santa Eulàlia del passat dijous 28 de gener va comptar amb la presència a l’exterior de la policia municipal. Pel que sembla el govern no tenia clar el que podia passar davant les protestes, amb pancarta inclosa, d’uns veïns del Rieral afectats pels defectes constructius del seu edifici, a més de l’ocupació per part de l’empresa responsable de 225 m2 de la seva propietat que va utilitzar de manera presumptament irregular per fer l’accés a la zona comunitària de l’edifici del costat. Tot plegat un malson que ha posat en peu de guerra aquestes famílies que demanen un suport seriós i clar de l’alcalde en defensa de la raó. Fins ara només han obtingut entrebancs i dilacions en la demanda de la documentació que els pugui facilitar l’acreditació els seus drets. Aquests veïns estan ja acabant la paciència i es mostren indignats per l’advertència per escrit de l’alcalde de denunciar-los davant el jutjat si no retiren les pancartes penjades als seus balcons on qualifiquen al primer mandatari municipal d’encobridor de la malifeta. El dia abans del Ple, uns representants dels veïns varen assistir en directe al programa “Tu denuncies” del Canal Català TV, i no pensen parar fins que tot plegat s’aclareixi.

El problema arrenca del mandat anterior, quan l’actual alcalde era regidor d’urbanisme i es varen edificar aquests blocs. Precisament va ser durant aquell mandat quan també es va fer venir la policia local en un Ple polèmic i multitudinari en el que uns altres veïns protestaven per la proposta del govern d’enderrocar 120 cases dels barris del riu. Són les dues úniques vegades, que jo recordi, que s’ha requerit la força pública en la celebració d’un plenari.

Penso que els problemes s’han d’afrontar amb decisió, amb valentia i transparència. S’ha d’escoltar i buscar solucions, cal prendre una postura activa en defensa d’uns veïns del poble que han vist vulnerats els seus drets i demanen ajuda. No fer-ho només complica la situació i al final, com sempre, els més perjudicats són els més febles, els soferts ciutadans que no han creat el problema però que s’hi han trobat enmig, per la irresponsabilitat d’uns i la inacció dels altres.

L'ARTUR MAS A "59 SEGONS"

El programa de TVE “59 segons” emès ahir a la nit va tenir de convidat l’Artur Mas. Com ja ens té acostumats, va estar esplèndid, valent i convincent. Els directors de La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, l’Avui i Expansión, conduits per la presentadora Cristina Puig, varen ser els encarregats de plantejar al líder de Convergència i Unió tot un seguit de qüestions, més o menys incòmodes, que l’hàbil Mas va saber respondre amb seguretat. En cap moment se’l va veure dubtar i va raonar totes les respostes mostrant de manera inequívoca la idea que té de país, dels reptes actuals i com trobar-hi solucions. La imatge que transmetia era la d’un home d’estat, amb les idees clares i coneixedor del què parlava. En els propers dies aquest programa estarà penjat a internet, a la pàgina: http://www.rtve.es/television/59segons. Aquells que no vareu poder-lo veure, us el recomano, val la pena.

L'ENGANY ALS PENSIONISTES

El ministre Corbacho va anunciar per carta als pensionistes que la seva pensió s’apujaria un 1% i d’aquesta manera quedava plenament garantit el manteniment del seu poder adquisitiu. Era poc un 1% però sempre representava un pas endavant i l‘ajuda, per petita que fos, era benvinguda. Però el cinisme de l’administració és molt gran, ja que la bona notícia de l’augment (mínim, això sí) de les pensions venia acompanyada de la supressió de la deducció de 400 euros a l’IRPF, de manera que a la pràctica els pensionistes cobraran menys diners cada mes. D’aquesta manera s’evidencia que l’anunci de Corbacho era pura propaganda barroera. Resulta indignant que per primera vegada els pensionistes cobrin menys que l’any anterior, però el que potser encara fa més mal és la falta de respecte envers aquest col•lectiu de persones pretenent-les enganyar com si fossin criatures. Absolutament vergonyós, però aquí ningú es disculpa ni es posa vermell, que és el mínim que cabria esperar d’uns polítics incompetents i mediocres quan se’ls hi descobreixen les trampes.

LA IL·LUSIÓ DE COMENÇAR

Començar il•lusiona és el nou lema adoptat per CiU i a partir d’ara el veurem sovint al costat de les sigles de la Federació completant un simpàtic somriure. Certament comencem una etapa nova amb el propòsit d’arribar al govern de la Generalitat, a l’alcaldia de Barcelona i, permeteu-m’ho també, a l’alcaldia de Santa Eulàlia. Tor plegat il•lusiona i ens fa treballar amb l’esperit del que sap que ho pot aconseguir, que portem avantatge i si seguim treballant bé, no ens agafaran. Venen uns mesos de molta feina, però la farem amb alegria i moltes ganes d’arribar fins el final. Entre tots ho aconseguirem!

CATIVISTES.CAT

S’ha inaugurat oficialment encara que ja feia setmanes que estava funcionant, la plataforma d’internet cativistes.cat, que pretén ser un punt de trobada dels internautes catalans. Entreu-hi i afegiu-vos-hi, participeu en els temes de debat proposats o obriu-ne un de nou. Les noves tecnologies les hem d’aprofitar, sobretot ara que encetem períodes electorals. Utilitzar cativistes.cat és fàcil, divertit, facilita la comunicació entre les persones i ens enriqueix a tots. De veritat us ho recomano, val la pena.

INCOMPETÈNCIA MANIFESTA

Les continues sortides de to i ficades de peus dels membres del govern tripartit no tenen límit. La inqualificable actuació del conseller Baltasar en el trist episodi del foc a Horta de Sant Joan ens avergonya a tots, com l’anunci del Carod sense conseqüències tan dramàtiques, és clar, de l’obertura a Barcelona d’un consolat del Senegal, quan ja fa anys que està funcionant i havent assistit la seva titular, pel seu càrrec, a diferents actes protocolaris de la Generalitat. ¿Com és possible tanta incompetència sense que passi res?

S’ACOSTA EL CANVI

Les versions digitals dels diaris publiquen avui, a 500 dies de les eleccions municipals, la última enquesta encarregada per CiU sobre la intenció de vot a Barcelona, i dóna com a resultat un espectacular augment de les expectatives en favor d’en Xavier Trias, que guanyaria per més de set punts als socialistes. Convergència i Unió obtindria 15-16 regidors, front als 11-12 que tindria el PSC. El Partit Popular es situaria en tercer lloc, per davant d’ERC i d’ICV.

En la seva recent visita a Santa Eulàlia, en Trias ens comentava que s’acosta el canvi, i n’estem segurs. S’acosta el canvi a l’ajuntament de Barcelona, s’acosta el canvi a la Generalitat i també a Santa Eulàlia. Les nostres informacions, força fiables, van en aquest sentit. Calen aires nous, una nova manera de treballar, una actuació decidida en favor de tothom, no només d’uns quants. Sobren reunions i falta diàleg, diàleg de veritat. L’alcalde ha de trepitjar el poble, parlar amb la gent, escoltar les persones, fer-se “visible” i proper, això és el que ha de fer, i actuar.

Falten 500 dies per a les municipals, però compte, que passen volant!

L’AEROPORT, TAMPOC

Què passa? Reaccionem o què? Una altra promesa incomplerta de Rodríguez Zapatero. Es va comprometre a que Catalunya tindria un pes determinant en la gestió de l’aeroport del Prat, però ho deuria dir creuant els dits a l’espatlla, com quan va dir que donaria suport a l’Estatut que aprovés el Parlament. Els catalans som un poble pacient però no ens agrada que ens prenguin el pèl. Tinguem memòria, que s’acosten eleccions...

L’AJUNTAMENT NO FARÀ EL POUM

L’ajuntament de Santa Eulàlia ha renunciat definitivament a la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que havia iniciat l’any 2004 el mateix govern d’Ind-ERC i PSC. La redacció es va suspendre l’any següent davant l’escàndol que va suposar l’anunci d’enderrocar 120 cases properes al riu Tenes per solucionar la inundabilitat de la zona. Aquella decisió dràstica, imprudent i precipitada va originar un seguit de protestes dels veïns, indignats pel perjudici econòmic que representava aquell anunci. Es van haver de desfer operacions de compravenda ja pactades, i de cop i volta aquells habitatges perdien el seu valor de mercat, ja que ningú volia comprar una casa amenaçada d’enderroc.

A partir d’aquell any, els diferents pressupostos municipals han anat recollint puntualment una partida econòmica destinada a la redacció del POUM, que mai s’ha utilitzat. Però en el pressupost de l’any 2010 aquesta partida desapareix, de manera que s’abandona formalment un dels objectius compartits per tots els grups municipals. Tots coincidíem en la necessitat de disposar d’aquella eina urbanística, però el nostre govern no s’atreveix a tirar-la endavant. Com excusa diu que la futura solució a la inundabilitat dels barris del riu i les incerteses sobre les infraestructures viàries supramunicipals (Quart Cinturó), condicionen les decisions. Mentida. Les obres d’adequació de la zona del riu ja sabem quines seran, i la reserva viària a Santa Eulàlia del Quart Cinturó, passi per on passi finalment, no s’eliminarà. En tot cas, l’any 2004 aquesta mateixa incertesa ja existia, i no va ser pas obstacle per iniciar el després frustrat redactat del POUM.

Des de l’any 2005 s’ha volgut mantenir la ficció de que els treballs del POUM s’anaven fent, amb lentitud però que s’hi seguia treballant. No és veritat. Es varen aturar i així segueix. Un altre govern, amb les idees més clares, l’haurà d’afrontar en el futur.

PER SANTA EULÀLIA, AMB SENTIT COMÚ.

Avui comença el 2010, un any que desitjo sigui per a tothom millor que el que acabem de deixar, però per això caldrà la implicació de tots nosaltres en la lluita apassionant per a millorar les coses, i no s'hi valdrà defallir. Per part meva estic disposat a treballar de valent en allò en que pugui ser útil, i amb aquesta finalitat em poso sincerament a disposició de totes les persones que viuen a Santa Eulàlia. Compteu amb mi, en tinc ganes.

La voluntat de millorar el meu poble em va fer presentar a les eleccions municipals del 2007 al capdavant d'una llista de persones treballadores i entussiastes. Teniem un projecte creïble i engrescador, per això varem guanyar les eleccions i varem obtenir el major nombre de regidors electes, cinc. Amb molta menys participació que en el 2003, la nostra formació va aconseguir 27 vots més que els obtinguts aleshores, mentre que Ind-ERC, que ostentava l'alcaldia, en va perdre 196, en una clara mostra de rebuig popular. Així i tot, els tres regidors del PSC esdevenien frontisa per poder decantar el govern municipal cap a un costat o l'altra i es decidiren pels republicans, no sense sonades desavenències internes. És a dir, varen formar govern les dues forces que havien perdut les eleccions.

Això, que d'entrada sembla un contrassentit, és perfectament legal i per tant nosaltres ho varem haver d'acceptar, encara que se'ns feia molt dur veure com la decisió de set únics regidors s'imposava a la voluntat majoritària dels electors, que havien manifestat a les urnes que volien Convergència i Unió al govern. Aquest fet ens va motivar encara més per treballar per Santa Eulàlia, i ens varem proposar fer un seguiment exhaustiu de l'acció de govern creant una sèrie de comissions internes entre la nostra gent per facilitar als regidors de CiU la tasca de seguiment i control.

Estem convençuts que durant aquest mandat estem fent una bona feina. Procurem estar al costat de les persones, atenent els seus suggeriments i queixes i traslladant-les al govern per resoldre-les. Hem presentat mocions al Ple de clar suport als que més ho necessiten, com la que va propiciar el compromís de l'ajuntament d'abonar les factures dels autònoms i petites empreses en un màxim de 30 dies. Ens escoltem la gent gran, els joves, els comerciants i les associacions. Hem obert una Oficina d'Atenció al Ciutadà, hem creat uns grups de parelles lingüístiques per facilitar l'encaix dels nouvinguts en la nostra societat. Organitzem conferències i debats sobre temes d'interès i estem realitzant excursions periòdiques per potenciar les relacions de convivència. En definitiva, estem fent tot allò que des de l'oposició bonament ens és possible, però tenim moltes ganes de poder-ho fer amb els recursos econòmics, logístics i humans que es disposa des del govern municipal. Per això a Convergència i Unió ens hem proposat com a objectiu pel 2011 guanyar les eleccions municipals, com ja hem demostrat que podem fer, però guanyar-les de manera que estiguem en condicions de formar govern, un govern que actuarà amb l'eficàcia i el sentit comú que Santa Eulàlia necessita i mereix.

Porto Santa Eulàlia al cor, ja ho sabeu. L'estimo.

JOAQUIM BRUSTENGA ETXAURI