CARTA OBERTA AL RAMON VILAGELIU

Amic Ramon:

El teu article a l’Ona d’Ind-ERC és inadmissible. Ni me l’esperava ni mai m’hagués pensat que series capaç d’escriure un pamflet com aquell. Estic dolgut, has ferit la nostra amistat cimentada fa anys des del respecte mutu i la bona fe. El teu escrit sembla redactat amb la finalitat de desprestigiar-me i de retruc, perjudicar Convergència i Unió. Utilitzes la mentida i la infàmia amb afirmacions malicioses i ofensives. Em sorprèn i m’indigna el missatge subliminal que sembla insinuar alguna responsabilitat meva, o potser del meu grup, en les agressions intolerables que ha rebut el Santi Martí, sembrant l’ombra del dubte en unes actuacions perverses que sempre que se’ns han fet saber les hem condemnat d’immediat i amb contundència, sense cap tipus de reserva.

Et llegeixo Ramon i no et conec. Aquest no és el teu estil, no és la teva manera de fer. Estic segur que tot el que dius és fruit del desconeixement provocat per la falta d’informació, o pitjor encara, per la informació deliberadament errònia que t’hauran facilitat. Has comès (deixa’m que t’ho digui) l’error del principiant: refiar-te de la font sense contrastar la informació. I ho tenies fàcil Ramon, només calia fer-me una trucada en nom de la nostra vella amistat i de la confiança que ens tenim. Saps molt bé que tu i jo hem mantingut posicions contràries i les hem sabut debatre, de paraula o per escrit, sempre civilitzadament, escoltant-nos, respectant-nos. Mai ens havíem fallat l’un a l’altre. A tu, que portes tantes hores de volada, ara t’han fet un gol, i ja és trist que te l’hagi fet la teva pròpia gent.

Opines sobre el que es va dir a la Comissió Delegada però tu no hi vas assistir, ni a aquella ni a cap, només pots parlar d’informacions rebudes, i és evident que t’han ben enganyat, amb mentides i amagant-te la veritat, potser perquè desitjaven que es publiquessin aquelles falsedats amb l’objectiu indigne d’apuntar directament allà on fa més mal: l’honorabilitat de les persones.

T’han utilitzat, Ramon, no ho dubtis. Els hi anava molt bé evitar les explicacions públiques i que fossis tu qui donés la cara, encara que haguessin d’amagar-te la veritat perquè t’hi decidissis. Has estat víctima d’un excés de confiança i s’han servit de la teva bona fe. Tan sols l’alcalde en el darrer Ple va reconèixer de passada i de manera deliberadament confusa, a contracor i forçat per les circumstàncies, que la factura no era la real i que no se’ns havia donat tota la informació. A l’enregistrament del Ple em remeto.

Expliquem-ho clar d’una vegada:

a) La factura que se’ns va passar a aprovació era falsa, doncs els articles facturats no eren els articles comprats.

b) Per tant l’ajuntament ha satisfet una factura de materials que en realitat no ha comprat. És a dir, ha pagat uns articles que no té.

c) Contràriament, les càmeres de vigilància que l’alcalde admet haver adquirit no apareixen en cap factura. Per tant tenim les càmeres, però oficialment no s’han comprat mai, ni pagat.

d) El proveïdor es va veure forçat a fer la factura falsa per indicació de l’alcalde, que no volia que els regidors de CiU estiguéssim al corrent de la compra.

e) Hi ha dues factures amb el mateix número 13.099: la que te arxivada oficialment el proveïdor, que és la real, amb el detall de les càmeres venudes, i la falsa, que té arxivada l’ajuntament, amb un altre concepte.

f) Per tal de que la maniobra resultés creïble se’ns va enganyar dient-nos per escrit que els articles de la factura falsa eren pel local de la policia.

En aquesta actuació com a mínim hi ha hagut ànim d’enganyar, ocultació i falta de transparència, i se’n podrien desprendre responsabilitats per actuacions administratives presumptament irregulars. ¿Et sorprèn encara la nostra reacció?

Tot això és estrictament cert i estic disposat a demostrar-ho aquí i allà on calgui, incloent-t’hi l’Oficina Antifrau o la Sindicatura de Comptes si és necessari. Tingues la seguretat que l’ajuntament en aquests moments no superaria una auditoria documental.

Ja estem tips, Ramon, de que se’ns presenti una vegada i una altra com el que no som, de fer-nos passar pels dolents de la pel•lícula. Estem tips de tantes mentides i de tantes mancances, de que es manipuli malintencionadament la veritat. Estem tips de fosques maniobres, d’incoherències i sectarismes. Estem tips de ser tractats injustament per perjudicar-nos.

Ja és hora de que en prengueu nota, Ramon: n’estem tips i no ho consentirem més.

Cordialment,

Joaquim Brustenga

NOU DEBAT AL CANAL CATALÀ

Avui es podrà veure un nou debat al Canal Català Vallès Oriental (canal 40 de la TDT) en el que hi he participat. Els temes tractats han estat les consultes sobre la independència del proper diumenge, la polèmica sobre el vel islàmic d'una estudiant madrilenya i la Diada de Sant Jordi. S'emetrà avui a les 22:00 hores, i demà dia de la rosa i el llibre, a les 07:00 i a les 17:00, matí i tarda, per tots els gustos.

DEBAT POLÍTIC AL CANAL CATALÀ VO

Una altra vegada m'han convidat a participar en representació de CiU en un debat al Canal Català Vallès Oriental. El programa Tal com Raja s'emetrà avui dimecres a les 22:00 hores (coincidint amb el Barça-Deportivo), demà al matí a les 08:30, per la tarda a les 17:00 i divendres també a les cinc de la tarda. Es pot sintonitzar pel canal 40 de la TDT. Aquest cop hi havia la Maria Lluïsa Ferré, membre de l'executiva comarcal del PSC, la Cristina Tarrés, Secretària General del PP al Vallès Oriental, en Gonzalo Plata, de l'executiva comarcal d'ICV i jo. ERC no hi ha pogut enviar cap representant. Els temes tractats han estat: Estatut i Tribunal Constitucional, Consultes per la independència, i immigració, arran de la polèmica destapada a Vic.

PERLES PER A LA HISTÒRIA (o recordatori per a desmemoriats)

25 de abril de 2007
SOLBES: "Yo no veo afectado para nada el sector de la construcción. Específicamente, sigue funcionando igual, con una ligera desaceleración que permite ajustarse a una realidad que lógicamente va a exigir una demanda ligeramente inferior".

3 de juliol de 2007
ZAPATERO: "Lo enunciaré de forma sencilla pero ambiciosa: la próxima legislatura lograremos el pleno empleo en España. No lo quiero con carácter coyuntural, lo quiero definitivo".

17 d'agost de 2007
SOLBES: "Los efectos de la crisis hipotecaria estadounidense tendrán un impacto relativamente pequeño en la economía española".

21 d'agost de 2007
ZAPATERO: "España está a salvo de la crisis financiera".

6 de setembre de 2007
ZAPATERO: "Tenemos la tasa de paro más baja de la historia. El modelo económico español es un modelo internacional de solvencia y eficiencia".

11 de setembre de 2007
ZAPATERO: "Haciendo uso de un símil futbolístico, se podría decir que España ha entrado en la Champions League de la economía mundial".

16 d'octubre de 2007
ZAPATERO: "No hay atisbo de recesión económica. La economía española tiene muy buenos fundamentos".

24 d'octubre de 2007
SOLBES: "Rajoy tiene una visión apocalíptica de la economía. Incluso en un entorno exterior hipotéticamente menos favorable, pensamos que el 3,3% de crecimiento en España es una cifra razonable".

11 de desembre de 2007
SOLBES: "La economía española crecerá a velocidad de crucero durante los dos próximos años, en los que avanzará en torno a un 3%".

9 de gener de 2008
ZAPATERO: "Crear un alarmismo injustificado en torno a la economía de un país puede dañar las expectativas. Permítanme que diga que es lo menos patriótico que conozco".

10 de gener de 2008
SOLBES: "Estamos ante una gradual desaceleración. Se trata de una evolución natural y un fenómeno saludable. Si llegaran las vacas flacas, las afrontaríamos con gran tranquilidad gracias al superávit de las cuentas públicas".

14 de gener de 2008
ZAPATERO: "La crisis es una falacia, puro catastrofismo. Estamos creciendo por encima del 3%. Aunque mañana crezcamos al 3% o al 2,8%, que es un crecimiento bueno, vamos a seguir creando empleo y teniendo superávit".

4 de febrer de 2008
(Propaganda electoral del PSOE): "Por el pleno empleo". "Soñar con los pies en la tierra". "Motivos para creer".

11 de febrer de 2008
SOLBES: "Los que auguran el riesgo de recesión no saben nada de economía. Estoy harto y agotado por la cantidad de tonterías que oigo últimamente sobre el mundo económico. La economía española crecerá en la próxima legislatura a un ritmo cercano al 3%, lo que permitirá crear 1,6 millones de nuevos empleos y mantener la tasa de paro en torno al 8% de la población activa”.

25 de febrer de 2008
ZAPATERO: "Las cuentas públicas han tenido superávit todos los años, 70.000 millones de euros de superávit, que nos permiten tener una garantía, una fortaleza para atender cualquier necesidad. La desaceleración no va a ser ni profunda ni prolongada. Va a ser una desaceleración para la cual nuestro país está más preparado que nadie”.

3 de març de 2008
ZAPATERO: "Prometo crear 2 millones de nuevos empleos".

7 de març de 2008
ZAPATERO: "España está en condiciones para llegar al pleno empleo".

26 d'abril de 2008
ZAPATERO: "La peor previsión de paro que podamos tener por delante será siempre una previsión de paro mejor que la que mejor tuvo el PP".

28 d'abril de 2008
ZAPATERO: "La actitud de quienes exageran sobre el alcance de la actual situación económica es antipatriótica, inaceptable y demagógica".

8 de maig de 2008
SOLBES: "De hecho, nuestras previsiones apuntan a una recuperación de las tasas de crecimiento de la economía ya en el segundo semestre del 2009, que en 2010 nos permitirán crecer a un ritmo medio cercano al 3%".

3 de juny de 2008
SOLBES: "El Producto Interior Bruto podría crecer en el actual ejercicio en el entorno del 2%. España está capeando el temporal".

12 de juny de 2008
SOLBES: "El Estado tendrá superávit presupuestario a pesar de una coyuntura económica desfavorable".

29 de juny de 2008
ZAPATERO: "Más allá de baches como el de ahora, España tiene condiciones para ambicionar llegar a los niveles de empleo de la media europea y de pleno empleo técnico. Vamos a trabajar por ello. El Gobierno ha sido el que más ha acertado en sus previsiones".

21 de juliol de 2008
SOLBES: "Si el crecimiento es claramente por debajo de 2,3%, vamos a ver un ligero déficit, pero no me preocupa".

24 de juliol de 2008
SOLBES: "A recesión no llegaremos en ningún caso y a crecimiento negativo espero que tampoco. No es esa nuestra hipótesis de trabajo, sino que el comportamiento de la economía será de un crecimiento próximo a cero, pero no por debajo".

27 d'agost de 2008
ZAPATERO: "Sería absurdo pensar que la crisis originada en EEUU no afecte a la economía internacional en general y a la española en particular".

23 de setembre de 2008
SOLBES: "Yo no sé si es la peor; pero, sin duda alguna, desde que yo tengo uso de razón, y tengo sesenta y seis años, sí es la peor crisis de la que yo tengo conocimiento".

24 de setembre de 2008
SOLBES: "Nosotros no hemos negado nunca la crisis".

19 d'octubre de 2008
ZAPATERO: "Yo creo que el segundo semestre del año que viene estaremos ya con una actividad económica de crecimiento inter-trimestral”.

13 de desembre de 2008
ZAPATERO: "Nadie quedará a su suerte ante el drama del desempleo. Mi prioridad es que no haya una sola familia en este país que pueda tener una situación de grave angustia o preocupación por la pérdida del puesto de trabajo".

18 de desembre de 2008
ZAPATERO: "No; nadie lo sabía". En cuanto hemos entrado en una situación objetiva de crisis, he sido el primero en hablar de una crisis del sistema financiero internacional y de una crisis económica. En marzo comenzará a crearse empleo de manera intensa".

18 de gener de 2009
SOLBES: "Hemos utilizado todo el margen que teníamos contra la crisis".

23 de febrer de 2009
SOLBES: "Envidio a Bermejo porque es ex ministro".

16 de març de 2009
PAUL KRUGMAN (Premi Nobel d'Economia 2008, durant la celebració del Foro Económico Innovae i en presència de José Luis Rodríguez Zapatero): "Las perspectivas económicas de España son aterradoras. La situación económica es especialmente difícil en España. Los próximos años van a ser muy difíciles para los españoles. El camino de salida de la crisis para España será doloroso o extremadamente doloroso".

29 d'abril de 2009
ZAPATERO: "Es probable que lo peor de la crisis económica haya pasado ya".

I la cirereta del pastís, original d’Alfredo Pérez Rubalcaba: "NECESITAMOS UN GOBIERNO QUE NO NOS MIENTA"

ASSEMBLEA DELS VEÏNS DEL RIU

Avui diumenge s’ha celebrat a La Fàbrica una assemblea dels veïns dels barris del riu propiciada bàsicament per la falta d’avanços i la opacitat de les administracions (ajuntament i ACA) en la presentació de solucions, després de cinc anys de reunions infructuoses. Es va aconseguir, això sí, que es desestimés la barbaritat d’enderrocar 120 cases, però les afectacions a parcel•les era encara massa important per ser acceptada. En el conveni signat en el seu dia es creava una comissió formada per l’alcalde, un representant de cada grup polític i un representant dels veïns afectats, però fa uns mesos l’ACA va decidir unilateralment que no volia reunir-se més amb la comissió i que l’únic interlocutor que reconeixia a partir d’aquell moment era l’alcalde. Aquest ho va acceptar, de manera que en varem quedar exclosos veïns i oposició. Des d’aquell moment les notícies que ens arriben són en comptagotes i confuses, sempre donant llargues al problema. Cansats i decebuts, els components de la comissió de veïns han plantejat la voluntat d’abandonar, ja que es senten marginats i sense possibilitat d’intervenir en les decisions que es prenguin, si se n’arriba a prendre alguna. És lògic, el sacrifici en temps i energies invertit no es veu compensat amb un recolzament del govern que sembla no existir de fet, més enllà de les sempre bones paraules. Els membres dimissionaris han plantejat als regidors Quim Blanch i Pere Cabot, assistents a l’assemblea, que si l’alcalde creu necessària la continuïtat d’aquesta comissió que serveix de nexe entre els veïns i l’ajuntament, que els hi ho faci saber expressament, i millor si és durant una reunió amb tots els veïns. A l’aire planeja la subvenció atorgada a l’ajuntament pels fons europeus d’un milió d’euros per invertir a la zona, sempre que l’ajuntament hi inverteixi una quantitat igual. Però alerta, el termini per realitzar aquestes inversions acaba el 31 de desembre d’enguany...
Desitjo de tot cor que l’alcalde doni aquest pas i recuperi la confiança dels veïns, doncs el pitjor que podria passar és que el cansament i la impotència els apartessin d’intervenir en la solució, precisament a ells que són els directament afectats. No s’ho mereixen, ni els convé, després dels patiments suportats des de l’inici d’un POUM, ara aturat, que preveia l’enderroc massiu de cases.
Mentre, a fora, els afectats del Rieral per les irregularitats d’Alrani, recordaven en una pancarta que ells també es troben desemparats i volen solucions.

ESTATUT I SENTÈNCIA

Sembla imminent, ara sí, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. És bo saber abans de les eleccions al Parlament què en quedarà d’aquell Estatut, i penso que sobretot és bo saber-ho, no tant per conèixer la decisió que finalment hagin pogut mal que bé consensuar els magistrats, que ja la intuïm, sinó per veure quina lectura en farà cada grup polític, quina serà la seva reacció i què en dirà la societat civil. Des de l’acatament sense discussió que promet el PP fins el desacatament frontal d’ERC anunciat pel Puigcercós, hi ha un món de possibilitats. Però desenganyem-nos, tot el que no sigui l’esforç col•lectiu d’unitat en la defensa d’una llei votada en referèndum i aprovada pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats, serà una mostra de feblesa que alguns l’aprofitaran contra els nostres interessos. L’Estatut que volem és el que ja tenim i s’està aplicant, i el Tribunal Constitucional no hauria de perdre de vista la voluntat d’un poble lliurament expressada i validada per dos Parlaments. Un Tribunal Constitucional que entre membres difunts, recusats i amb el mandat caducat, queda tant disminuït que li falta autoritat moral per retocar, i molt menys eliminar, preceptes d’una llei orgànica que tothom havia acceptat. No és d’estranyar doncs que davant d’aquest panorama a Catalunya cada cop hi hagi més gent que alci la vista per sobre dels Pirineus, mirant cap a una Europa que ens rebi com a nació i ens reconegui com a estat.