divendres, 26 de març del 2010
DEBAT AL CANAL CATALÀ V.O.
Ahir dijous en el programa Tal com Raja del Canal Català Vallès Oriental, es va celebrar un interessant debat en el que vaig tenir la sort de participar-hi juntament amb la periodista de L'Ametlla i activista per la dignitat Montserrat Ponsa i el president de les PIMEC al Vallès Oriental, Vicenç Paituví. Varem parlar al llarg d'una hora sobre la recent aprovada modificació de la Llei contra la Morositat, també de la crisi, de la desafecció per la política, de la immigració... tota una sèrie de temes interessants i d'actualitat. Si us interessa, el debat el tornen a emetre avui divendres a les cinc de la tarda i el dilluns dia 29 igualment a les cinc. Podeu sintonitzar-lo al canal 40 de la TDT.
dimarts, 23 de març del 2010
EL CONGRÉS APROVA UNA INICIATIVA DE CiU
El Congrés dels Diputats ha aprovat la Proposició de Llei presentada per CiU que reforma la Llei de Morositat en el sentit de que les empreses hauran d’escurçar els terminis de pagament fins els 60 dies a partir del 2013, i les empreses públiques a 30 dies. Això permetrà injectar a les petites i mitjanes empreses uns 6.400 milions d’euros i es podran salvar 600.000 llocs de treball, segons publica el diari EXPANSIÓN.
Es tracta d’una bona notícia pels ciutadans, pels treballadors, pel teixit productiu i per l’economia en general. Un cop més ha estat CiU qui s’ha posat al costat de la gent i hi ha pogut arrossegar els altres grups a fer pinya per propiciar un acord que no ha estat gens fàcil, i que de fet ahir a la nit es va trencar quan els negociadors del PSOE van plantar als de CiU per disconformitats profundes. Finalment, avui s'ha imposat el bon criteri i la reforma ha tirat endavant.
Es tracta d’una bona notícia pels ciutadans, pels treballadors, pel teixit productiu i per l’economia en general. Un cop més ha estat CiU qui s’ha posat al costat de la gent i hi ha pogut arrossegar els altres grups a fer pinya per propiciar un acord que no ha estat gens fàcil, i que de fet ahir a la nit es va trencar quan els negociadors del PSOE van plantar als de CiU per disconformitats profundes. Finalment, avui s'ha imposat el bon criteri i la reforma ha tirat endavant.
divendres, 12 de març del 2010
DELIBES, EN EL RECORD
Miguel Delibes ha mort. Era un dels grans, un apassionat del seu ofici. Era també un dels meus escriptors preferits pel seu domini excepcional de la llengua. Llegir Delibes és tot un plaer. Les seves històries m’han fet conèixer i estimar la vida rural, senzilla i quotidiana de la Castella profunda. He conegut aquells personatges d’un món petit, sense pretensions ni estridències, un món aferrissadament humà i sensible. Ens ha deixat un mestre però ens queda la seva obra, que és una forma de ser immortal.
divendres, 5 de març del 2010
SERVIR-SE DEL CÀRREC (i 3)
Finalment tot aclarit, ho això sembla. Resulta que sí, que era veritat el que dèiem: que la factura que ens va passar l’alcalde a aprovació amb el concepte “Sistema de detecció d’intrussió al local de la policia” amb un determinat llistat de components que s’hi descrivia, estava “trucada”. La única veritat d’aquella factura eren els prop de tres mil euros de l’import final, IVA inclós. Ni es tractava d’un material pel local de la policia ni el material facturat era el realment comprat. Sembla el joc dels disbarats però és real com la vida mateixa.
La cronologia dels fets va ser la següent: després de l’estiu de l’any passat, el Santi Marti va decidir posar un sistema d’alarma a casa seva doncs estava lògicament preocupat per un seguit d’actes vandàlics que estava sofrint. Aquesta instal•lació de protecció de portes endins va ser pagada íntegrament per ell. Paral•lelament, els set regidors del govern municipal decidiren també instal•lar a casa del Santi Martí i a càrrec de l’ajuntament un sistema de càmeres de video-vigilància per si es podia enxampar l’autor o autors de les agressions. Per una malentesa prudència i, segons diuen, aconsellats per la policia, van optar per no informar d’aquesta decisió als regidors de l’oposició. Però com la corresponent factura havia de ser aprovada per nosaltres en Comissió Delegada de Govern, se’ls va ocórrer demanar al proveïdor que emetés una factura en que no hi constessin les càmeres de video-vigilància, per evitar així que la detectéssim. Fent-los cas, el proveïdor es va limitar a repetir en aquesta factura el llistat real de components que havia instal•lat a casa del Santi Martí i que havia pagat ell, com ja he dit. Posteriorment, en el redactat del text de les factures a aprovar, l’alcalde es va cuidar de que ens penséssim que la factura es referia al local de la policia i no a la casa del regidor.
El resultat d’aquest embolic és que nosaltres varem detectar la factura, varem veure que no es corresponia amb la descripció, varem demanar explicacions a l’alcalde que no ens les va començar a donar i de manera incomplerta fins una setmana més tard, i va ser ahir dia 4 de març, durant el Ple Extraordinari de formalització de la dimissió del Santi Martí, quan l’alcalde va fer una declaració solemne completant per primera vegada la informació i reconeixent aquests fets davant de nombrós públic i de les càmeres de Canal Set, i també davant almenys un enregistrament d’audio realitzat, si és cert el comentari d’un veí assistent a la sessió quan sortia de l’ajuntament. En tot cas, ells en són els veritables testimonis.
Tot plegat un autèntic despropòsit que no s’hagués produït si fa cinc mesos l’alcalde, exercint l’autoritat que ha de tenir, m’hagués convocat, com a cap de l’oposició, i exigint-me absoluta discreció, m’hagués explicat la intenció del govern en quant a la instal•lació de càmeres de video-vigilància a casa del Santi Martí. La meva responsabilitat m’hagués obligat a ser fidel al compromís de discreció. Però l’engany, la desconfiança, la mentida i la ocultació de la veritat ens van fer encendre totes les alarmes, com li hagués passat a qualsevol que complís responsablement amb seu deure de control de l’acció de govern, que és el deure que tenim a l’oposició. Sense saber la veritat i ocultant-nos informació no havíem de callar, ni podíem. Teníem la obligació d’averiguar què estava passant. I fins ahir a la tarda no va quedar tot clar.
Una vegada més, la falta de diàleg i de transparència ens ha portat a l’efecte contrari del que es buscava.
La cronologia dels fets va ser la següent: després de l’estiu de l’any passat, el Santi Marti va decidir posar un sistema d’alarma a casa seva doncs estava lògicament preocupat per un seguit d’actes vandàlics que estava sofrint. Aquesta instal•lació de protecció de portes endins va ser pagada íntegrament per ell. Paral•lelament, els set regidors del govern municipal decidiren també instal•lar a casa del Santi Martí i a càrrec de l’ajuntament un sistema de càmeres de video-vigilància per si es podia enxampar l’autor o autors de les agressions. Per una malentesa prudència i, segons diuen, aconsellats per la policia, van optar per no informar d’aquesta decisió als regidors de l’oposició. Però com la corresponent factura havia de ser aprovada per nosaltres en Comissió Delegada de Govern, se’ls va ocórrer demanar al proveïdor que emetés una factura en que no hi constessin les càmeres de video-vigilància, per evitar així que la detectéssim. Fent-los cas, el proveïdor es va limitar a repetir en aquesta factura el llistat real de components que havia instal•lat a casa del Santi Martí i que havia pagat ell, com ja he dit. Posteriorment, en el redactat del text de les factures a aprovar, l’alcalde es va cuidar de que ens penséssim que la factura es referia al local de la policia i no a la casa del regidor.
El resultat d’aquest embolic és que nosaltres varem detectar la factura, varem veure que no es corresponia amb la descripció, varem demanar explicacions a l’alcalde que no ens les va començar a donar i de manera incomplerta fins una setmana més tard, i va ser ahir dia 4 de març, durant el Ple Extraordinari de formalització de la dimissió del Santi Martí, quan l’alcalde va fer una declaració solemne completant per primera vegada la informació i reconeixent aquests fets davant de nombrós públic i de les càmeres de Canal Set, i també davant almenys un enregistrament d’audio realitzat, si és cert el comentari d’un veí assistent a la sessió quan sortia de l’ajuntament. En tot cas, ells en són els veritables testimonis.
Tot plegat un autèntic despropòsit que no s’hagués produït si fa cinc mesos l’alcalde, exercint l’autoritat que ha de tenir, m’hagués convocat, com a cap de l’oposició, i exigint-me absoluta discreció, m’hagués explicat la intenció del govern en quant a la instal•lació de càmeres de video-vigilància a casa del Santi Martí. La meva responsabilitat m’hagués obligat a ser fidel al compromís de discreció. Però l’engany, la desconfiança, la mentida i la ocultació de la veritat ens van fer encendre totes les alarmes, com li hagués passat a qualsevol que complís responsablement amb seu deure de control de l’acció de govern, que és el deure que tenim a l’oposició. Sense saber la veritat i ocultant-nos informació no havíem de callar, ni podíem. Teníem la obligació d’averiguar què estava passant. I fins ahir a la tarda no va quedar tot clar.
Una vegada més, la falta de diàleg i de transparència ens ha portat a l’efecte contrari del que es buscava.
dilluns, 1 de març del 2010
SERVIR-SE DEL CÀRREC (2)
Santi Martí, estava esperant una reacció airada d’aquest tipus, ja ho deia al final del meu article, i entenc la reacció per l’estat de neguit que deus tenir. De veritat ho sento per tu, perquè t’equivoques volent justificar el que no pots.
Al web d’I-ERC parles d’una factura pagada per tu, suposadament emesa per la casa de les alarmes en un paper que no és el seu habitual i que l’hi falta la referència obligatòria de les dades del Registre Mercantil. Comprendràs que dubti molt que l’empresa emetés una factura irregular. Però no és aquesta la factura que m’interessa. Jo parlo d’una anterior de la mateixa empresa (en aquest cas emesa correctament, amb el seu logo i paper habituals i amb totes les dades obligatòries), que va a càrrec de l’ajuntament i que ha estat pagada amb diners públics. No vulguis confondre tothom. ¿Com pots pensar que m’atreviria a dir el que dic si fos mentida? No té cap sentit! Per sort puc demostrar amb documents tot el que plantejo ja que en tinc còpia de tots. Sí, tinc còpia de tots els documents. Sóc regidor i les puc tenir. Tinc còpia de:
a) La factura de Telgra de data 26 d’octubre de 2009 (anterior a l’altra suposada factura pagada per tu), girada a càrrec de l’ajuntament.
b) La relació de factures aprovades en la Comissió Delegada de data 11 de febrer de 2010, en la que hi figura aquesta factura amb l’expressió falsa de “Sistema de detecció d’intrussió al local de la policia”. Se’ns va voler enganyar fent-nos creure que no corresponia a la instal•lació de casa teva.
c) L’Acta de la Comissió Delegada de data 18 de febrer de 2010 en la que l’alcalde manifesta que la factura de Telgra a nom de l’ajuntament de data 26 d’octubre de 2009i que es va acordar pagar, correspon a un sistema de seguretat instal•lat a casa del regidor Santi Martí. El mateix alcalde ho reconeix!
¿Per què afirmes doncs al vostre web que la factura d’instal•lar l’alarma a casa teva va ser abonada íntegrament per tu, quan l’alcalde manifesta el contrari? Qui no diu la veritat, l’alcalde a la Comissió Delegada o tu al web?
Com es pot veure en els conceptes de la factura pagada per l’ajuntament, la instal•lació facturada és pràcticament la mateixa de la suposada factura pagada pel Santi Martí. Les dues consisteixen en la seguretat de portes endins, no pas de càmeres o sistemes per detectar intrusos a l’exterior.
I encara diré ara una altra cosa que en l’article “Servir-se del càrrec” vaig callar. La tant esmentada factura de data 26 d’octubre de 2009, que se’ns va voler fer creure que corresponia a un material instal•lat al local de la policia, no està inscrita al Registre d’Entrada de l’ajuntament. Oficialment “no existeix”, no s’ha rebut, doncs no té número de Registre d’Entrada ni com dic, està inscrita al Registre. Malgrat això l’ajuntament va acordar-ne el seu pagament. Increïble. ¿Per què no es va inscriure? ¿Suportaria aquest procediment una auditoria?
Aquests són alguns dels fets objectius, documentalment demostrables, indiscutibles. I ens preguntem que si es volia protegir la casa del senyor Santi Martí per enxampar els malfactors, ¿per què no se’ns deia al principi, fa cinc mesos, i no la setmana passada, fruit de la nostra pressió? Sabem que també hi ha hagut altres polítics locals que han rebut agressions en els seus béns i mai s’han gastat diners públics per protegir-los. Insisteixo que si es volia fer havíem de saber-ho tots els regidors i decidir-ho conjuntament, no dur-ho a terme d’amagat, amb enganys per confondre els regidors de l’oposició, falsejant el concepte de la factura i no registrant-la. Heu actuat amb mala fe, amb la clara voluntat d’amagar-nos la veritat.
Per acabar, dues coses més, Santi. En primer lloc vull deixar ben clar que no és cert que tinguem pressa per arribar al poder a qualsevol preu. Esperarem pacientment el maig de l’any vinent i confiem obtenir-lo amb el suport majoritari de la població. No volem arribar-hi ara corre-cuites i per la porta del darrera. Si ho creus així estàs molt equivocat però espero que hagi quedat clara la nostra postura. De totes maneres si t’interessa parlar d’afany de poder podem fer-ho quan vulguis, parlarem de l’afany de poder de tots, també del que pugueu tenir les dues forces que us vareu haver d’ajuntar per formar govern havent perdut les eleccions.
En segon lloc, m’ofens en preguntar-me si defenso o condemno les agressions que has rebut. Ja ho saps, però no m’importa repetir-ho: les condemno enèrgicament, les critico i les lamento. Puc dir-ho més fort, però no més clar. Mai estaré al costat de la violència i l’agressió, a mi sempre em trobaràs al costat de la paraula i el diàleg. I a la pregunta de si jo estaria disposat a dedicar diners públics per posar a casa teva els mitjans materials necessaris per descobrir l’agressor, francament haig de dir que es tracte d’una qüestió que no m’heu plantejat mai, l’heu decidit vosaltres sols sense el meu concurs, i a sobre enganyant-me. Si m’ho haguéssiu plantejat abans de decidir-ho ho hauria pogut valorar, però no m’heu donat l’oportunitat de fer-ho.
Finalment convindria que aclarissis d’immediat als ciutadans de Santa Eulàlia si penses reembossar a les arques municipals els quasi tres mil euros de l’import dels elements de l’alarma i despeses d’instal•lació que figuren a la factura pagada per l’ajuntament, i que com afirma l’alcalde corresponen a casa teva.
Al web d’I-ERC parles d’una factura pagada per tu, suposadament emesa per la casa de les alarmes en un paper que no és el seu habitual i que l’hi falta la referència obligatòria de les dades del Registre Mercantil. Comprendràs que dubti molt que l’empresa emetés una factura irregular. Però no és aquesta la factura que m’interessa. Jo parlo d’una anterior de la mateixa empresa (en aquest cas emesa correctament, amb el seu logo i paper habituals i amb totes les dades obligatòries), que va a càrrec de l’ajuntament i que ha estat pagada amb diners públics. No vulguis confondre tothom. ¿Com pots pensar que m’atreviria a dir el que dic si fos mentida? No té cap sentit! Per sort puc demostrar amb documents tot el que plantejo ja que en tinc còpia de tots. Sí, tinc còpia de tots els documents. Sóc regidor i les puc tenir. Tinc còpia de:
a) La factura de Telgra de data 26 d’octubre de 2009 (anterior a l’altra suposada factura pagada per tu), girada a càrrec de l’ajuntament.
b) La relació de factures aprovades en la Comissió Delegada de data 11 de febrer de 2010, en la que hi figura aquesta factura amb l’expressió falsa de “Sistema de detecció d’intrussió al local de la policia”. Se’ns va voler enganyar fent-nos creure que no corresponia a la instal•lació de casa teva.
c) L’Acta de la Comissió Delegada de data 18 de febrer de 2010 en la que l’alcalde manifesta que la factura de Telgra a nom de l’ajuntament de data 26 d’octubre de 2009i que es va acordar pagar, correspon a un sistema de seguretat instal•lat a casa del regidor Santi Martí. El mateix alcalde ho reconeix!
¿Per què afirmes doncs al vostre web que la factura d’instal•lar l’alarma a casa teva va ser abonada íntegrament per tu, quan l’alcalde manifesta el contrari? Qui no diu la veritat, l’alcalde a la Comissió Delegada o tu al web?
Com es pot veure en els conceptes de la factura pagada per l’ajuntament, la instal•lació facturada és pràcticament la mateixa de la suposada factura pagada pel Santi Martí. Les dues consisteixen en la seguretat de portes endins, no pas de càmeres o sistemes per detectar intrusos a l’exterior.
I encara diré ara una altra cosa que en l’article “Servir-se del càrrec” vaig callar. La tant esmentada factura de data 26 d’octubre de 2009, que se’ns va voler fer creure que corresponia a un material instal•lat al local de la policia, no està inscrita al Registre d’Entrada de l’ajuntament. Oficialment “no existeix”, no s’ha rebut, doncs no té número de Registre d’Entrada ni com dic, està inscrita al Registre. Malgrat això l’ajuntament va acordar-ne el seu pagament. Increïble. ¿Per què no es va inscriure? ¿Suportaria aquest procediment una auditoria?
Aquests són alguns dels fets objectius, documentalment demostrables, indiscutibles. I ens preguntem que si es volia protegir la casa del senyor Santi Martí per enxampar els malfactors, ¿per què no se’ns deia al principi, fa cinc mesos, i no la setmana passada, fruit de la nostra pressió? Sabem que també hi ha hagut altres polítics locals que han rebut agressions en els seus béns i mai s’han gastat diners públics per protegir-los. Insisteixo que si es volia fer havíem de saber-ho tots els regidors i decidir-ho conjuntament, no dur-ho a terme d’amagat, amb enganys per confondre els regidors de l’oposició, falsejant el concepte de la factura i no registrant-la. Heu actuat amb mala fe, amb la clara voluntat d’amagar-nos la veritat.
Per acabar, dues coses més, Santi. En primer lloc vull deixar ben clar que no és cert que tinguem pressa per arribar al poder a qualsevol preu. Esperarem pacientment el maig de l’any vinent i confiem obtenir-lo amb el suport majoritari de la població. No volem arribar-hi ara corre-cuites i per la porta del darrera. Si ho creus així estàs molt equivocat però espero que hagi quedat clara la nostra postura. De totes maneres si t’interessa parlar d’afany de poder podem fer-ho quan vulguis, parlarem de l’afany de poder de tots, també del que pugueu tenir les dues forces que us vareu haver d’ajuntar per formar govern havent perdut les eleccions.
En segon lloc, m’ofens en preguntar-me si defenso o condemno les agressions que has rebut. Ja ho saps, però no m’importa repetir-ho: les condemno enèrgicament, les critico i les lamento. Puc dir-ho més fort, però no més clar. Mai estaré al costat de la violència i l’agressió, a mi sempre em trobaràs al costat de la paraula i el diàleg. I a la pregunta de si jo estaria disposat a dedicar diners públics per posar a casa teva els mitjans materials necessaris per descobrir l’agressor, francament haig de dir que es tracte d’una qüestió que no m’heu plantejat mai, l’heu decidit vosaltres sols sense el meu concurs, i a sobre enganyant-me. Si m’ho haguéssiu plantejat abans de decidir-ho ho hauria pogut valorar, però no m’heu donat l’oportunitat de fer-ho.
Finalment convindria que aclarissis d’immediat als ciutadans de Santa Eulàlia si penses reembossar a les arques municipals els quasi tres mil euros de l’import dels elements de l’alarma i despeses d’instal•lació que figuren a la factura pagada per l’ajuntament, i que com afirma l’alcalde corresponen a casa teva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
