RAONS ECONÒMIQUES PER A LA INDEPENDÈNCIA

El sentiment independentista a Catalunya està arrelant a les bases de la societat, i no només per qüestions identitàries, sinó sobretot pel convenciment de que l’estat ens està prenent el pèl. Algunes dades, extretes de l’article “Un mal negocio” aparegut a l’edició digital de La Vanguardia del dia 3 d’agost passat, ens ho poden aclarir:

• Cada dia des de Catalunya se’n van a l’estat 60 milions d’euros.

• Els estudiants catalans reben el 5% de totes les beques de l’estat, mentre que els de Madrid en reben el 58%.

• Amb una hipotètica Seguretat Social catalana, la renda per càpita anual dels catalans es veuria augmentada en uns 2.400,00 euros l’any.

• El Ministeri de Cultura fa una despesa per cada espanyol de 47 euros l’any, però per cada català només gasta 5 euros.

• El 40% dels trens construïts per l’estat durant la dècada dels 70 i que estan considerats obsolets circulen per Catalunya, mentre que per Madrid només ho fan el 4%.

• El Premi Nobel d’Economia Aplicada va dir el passat mes de maig a la Universitat de Barcelona que una Catalunya independent seria 7 vegades més rica.

• Cada tres anys n’hi ha un que el Ministeri de Foment no inverteix res a Catalunya.

• Catalunya és la regió del món que pateix més dèficit per part del seu govern: 20 mil milions d’euros (un 2 i deu zeros), un 11% del PIB.

• Per cada 300 milions d’euros que s’inverteixen en medi ambient a l’aeroport de Barajas, al del Prat només se n`hi inverteixen 12,7 milions.

• En 20 anys (del 1985 al 2005) l’estat ha construït a Catalunya 20 kms. d’autovies, mentre que a Madrid n’ha construït 900 km.

• Catalunya aporta a l’estat el 22% del PIB espanyol, però l’estat només inverteix a Catalunya un promig del 12% d’aquest PIB.

Podríem parlar també de l’AVE, dels peatges, i de tantes i tantes coses que representen un autèntic greuge comparatiu. Aquestes coses són les que en un futur més o menys proper, poden ajudar a formar una majoria social conscienciada que pugui afrontar un referèndum sobre la independència amb possibilitats reals de guanyar-lo.