SERVIR-SE DEL CÀRREC

Dedicar-se a la política és un acte de servei que comporta sacrificis, renúncies i alguns disgustos. També satisfaccions, en poder incidir en la millora de les condicions de vida de la comunitat. Però mai, mai, ningú s’ha de servir de la política en propi benefici. Si així es fa es perd la dignitat, que és un dels béns més preuats. Per desgràcia els mitjans de comunicació ens recorden contínuament que no tothom pensa igual, i els escàndols de presumptes corrupcions en ajuntaments, siguin grans o petits, sovintegen tant que esdevenen poc més que una anècdota. Una anècdota vergonyosa i alhora distant, que com una catàstrofe natural passa sempre en terres llunyanes.

Però ara s’ha produït a Santa Eulàlia un d’aquests episodis que ens avergonyeixen a tots. Resulta que el regidor d’ERC Santi Martí, que acaba d’anunciar que renuncia de manera immediata a la seva acta de regidor, es va fer instal•lar a casa seva un sistema d’alarma i seguretat fent emetre la factura a càrrec de l’ajuntament, és a dir, fent pagar a tots els veïns i veïnes de Santa Eulàlia un sistema de seguretat de portes endins per tal de que no entressin a robar a casa seva. Els elements de protecció instal•lats són específics per aquesta finalitat i el podran fer estar segur, però no se si li proporcionaran tranquil•litat, doncs per estar tranquil cal alguna cosa més relacionada amb la consciència. Aquesta barroera maniobra comptava amb la presumpta connivència necessària de l’alcalde, responsable de l’àrea econòmica municipal, que falsejant el concepte de la factura va ser presentada a l’aprovació dels regidors de l’oposició com un sistema de seguretat pel local de la policia. Així, deurien pensar, passaria desapercebuda. Però no. Com resa la dita popular, s’enxampa abans un mentider que un coix, i ells ens van mentir. Ho reconeix implícitament el propi alcalde en l’acta de la Comissió Delegada de Govern de data 18 de febrer, en la que manifesta sense embuts que aquella factura corresponia a una instal•lació feta a casa del regidor dimissionari. ¿On han deixat aquella transparència de la que feien gala?

No serem nosaltres qui denunciem a la justícia una forma de comportar-se que presumptament podria encaixar de ple en diferents figures tipificades en el codi penal. No busquem la condemna als tribunals dels presumptes implicats en la maniobra, pensem que el rebuig social d’aquestes pràctiques ja col•locarà cada un al lloc que li correspon. Però encara poden rectificar, disculpant-se per l’engany i retornant a les arques municipals el cost econòmic de la seguretat instal•lada a la casa particular del Santi Martí. Fer-ho és el camí per retrobar-se amb la dignitat perduda. Reconèixer els errors i rectificar-los és cosa de valents i honora qui ho practica. Mantenir-se tossudament en l’error només condueix a la ignomínia.

Personalment em resta ara suportar la possible reacció que es produirà en contra meva. Estic preparat. M’havia plantejat si era preferible callar i mirar cap un altre costat o exposar els fets. Després de parlar-ho amb el nostre grup i rebre el suport i recolzament unànime de tots, m’he inclinat per exposar els fets, per la transparència, per l’honestedat. És aquest un d’aquells moments difícils en que cal prendre una decisió. Era la meva responsabilitat i l’he pres.

"DONDE DIJE DIGO, DIGO DIEGO"

Difícilmernt es pot fer més el ridícul del que està fent el conseller Maragall aquests dies amb la polèmica de les seves declaracions públiques. En quaranta vuit hores ha passat de dir "...fa temps que el govern de José Montilla va renunciar a encarnar un projecte integral de país." a afirmar que "Estic convençut de que aquest Govern té un projecte de país..." Tampoc no s'ha posat vermell anunciant que "No tinc cap problema en modificar i rectificar una expresió que seguramente era correcta en la seva literalitat, però que formava part d'una reflexió més àmplia..." quan dos dies abans havia assegurat que "No haig de rectificar res ni és la meva intenció fer ús de l'argument del 'fora de context'. Vaig dir el que vaig dir i tornaria a dir-ho amb les mateixes paraules". En quin país estem? Com s'esplica que una personalitat com Ernest Maragall admeti fer tant trist paper? Hagués estat molt més honorable dimitir irrevocablement, deixar-ho còrrer. Al menys així no hagués perdut credibilitat. Però ara, quí se'l creurà? Sembla mentida que un bé tant preuat com la vergonya es pugui perdre amb tanta lleugeresa.

ALARMA AL TRIPARTIT

L’ambient polític a Catalunya està que bull, sobre tot per les declaracions del conseller Maragall que posava de relleu el cansament o fatiga dels catalans envers de la fórmula de govern tripartit. Això no va agradar gens ni mica als seus companys de partit –amb l’excepció contundent del conseller Castells-, ni molt menys al president Montilla, que veia com aquesta vegada la sortida de to no provenia dels imprevisibles d’ERC o dels esvalotats d’ICV, sinó de les seves pròpies files. Ràpidament va enviar Miquel Iceta i José Zaragoza a fer declaracions als diaris matisant les paraules de Maragall. Però aquest, en un llarg article publicat avui diumenge a La Vanguardia, remata la seva feina dient veritats tan evidents i conegudes com incòmodes pel partit, com ara que “...és imprescindible comptar amb un grup parlamentari propi al Congrés...”, o encara, en un clar exercici de clarividència, “...fa temps que el govern de José Montilla va renunciar a encarnar un projecte integral de país.” Això no és descobrir la sopa d’all però fa mal, molt mal, i estic segur que a l’inexpressiu Montilla se li deu haver transformat la cara quan ho ha llegit. Aquí ja tremola tothom, en Puigcercós renya el PSC i en Joan Herrera, coneixedor de que és el líder d’una formació que si no està al govern passarà inadvertida per la vida política, es desespera i s’indigna. Mentrestant, des de CiU s’està a l’espectativa. L’Artur Mas no demana un avançament de les eleccions, com sí fa en Duran. En Mas pensa que això podria interpretar-se com un neguit per governar, com una pressa incontrolable per arribar a la Generalitat, i res més lluny de la realitat. La única pressa que hi ha és la de tornar a posar el país allà on li toca, treure’l d’aquesta crisi que ens ofega a tots i recuperar un prestigi ara dilapidat. Tot plegat no és poc.

UN ALTRE QUE PLEGA

El govern municipal de Santa Eulàlia fa aigües… o no. El cas és que a la renúncia d’una regidora socialista l’any passat s’hi afegeix ara la del republicà Santi Martí, Tinent d’Alcalde i responsable d’àrees tant importants com Obres, Activitats i Habitatge. Que a poc més d’un any de les eleccions municipals es produeixi aquest abandonament per part del que ostenta tres de les principals regidories no ajuda a mantenir la confiança en un govern que ja varem anunciar a l’inici del mandat que era feble, que no es formava per sumar voluntats sinó amb l’objectiu d’evitar que CiU governés.

No sembla que en moments tan crítics pel país, i també per la gent de Santa Eulàlia, pugui ser aconsellable la retirada d’una persona d’un alt perfil executiu (encara que no estiguem d’acord amb moltes de les seves decisions) per una altra que mai ha estat regidor. El seu període d’aprenentatge no beneficiarà gens ni mica els interessos del poble. Així les coses, un nou repartiment de delegacions de responsabilitats per part de l’alcalde es fa inevitable, doncs resulta evident que el regidor entrant encara està verd per assumir les delicades carteres que deixa el Santi Martí. Qui les assumirà? Jo em decanto per pensar que serà el propi alcalde qui se’n farà càrrec, però ¿tindrà prou temps per incorporar tanta nova feina a la seva ja força atapeïda agenda?

Desconeixem les veritables raons d’aquesta inoportuna decisió del Santi Martí, quedem-nos doncs amb les explicacions d’índole professional i familiar que ell mateix ens ha donat. Però ser regidor és un acte de servei, voluntari i sacrificat, i això ja ho sabia des del principi. I ser regidor de govern vol dir més servei, més voluntat i més sacrifici. Aquestes són les regles del joc i abandonar quan les coses es compliquen no és la millor aposta en favor dels ciutadans.

VEÏNS INDIGNATS

El Ple ordinari de l’ajuntament de Santa Eulàlia del passat dijous 28 de gener va comptar amb la presència a l’exterior de la policia municipal. Pel que sembla el govern no tenia clar el que podia passar davant les protestes, amb pancarta inclosa, d’uns veïns del Rieral afectats pels defectes constructius del seu edifici, a més de l’ocupació per part de l’empresa responsable de 225 m2 de la seva propietat que va utilitzar de manera presumptament irregular per fer l’accés a la zona comunitària de l’edifici del costat. Tot plegat un malson que ha posat en peu de guerra aquestes famílies que demanen un suport seriós i clar de l’alcalde en defensa de la raó. Fins ara només han obtingut entrebancs i dilacions en la demanda de la documentació que els pugui facilitar l’acreditació els seus drets. Aquests veïns estan ja acabant la paciència i es mostren indignats per l’advertència per escrit de l’alcalde de denunciar-los davant el jutjat si no retiren les pancartes penjades als seus balcons on qualifiquen al primer mandatari municipal d’encobridor de la malifeta. El dia abans del Ple, uns representants dels veïns varen assistir en directe al programa “Tu denuncies” del Canal Català TV, i no pensen parar fins que tot plegat s’aclareixi.

El problema arrenca del mandat anterior, quan l’actual alcalde era regidor d’urbanisme i es varen edificar aquests blocs. Precisament va ser durant aquell mandat quan també es va fer venir la policia local en un Ple polèmic i multitudinari en el que uns altres veïns protestaven per la proposta del govern d’enderrocar 120 cases dels barris del riu. Són les dues úniques vegades, que jo recordi, que s’ha requerit la força pública en la celebració d’un plenari.

Penso que els problemes s’han d’afrontar amb decisió, amb valentia i transparència. S’ha d’escoltar i buscar solucions, cal prendre una postura activa en defensa d’uns veïns del poble que han vist vulnerats els seus drets i demanen ajuda. No fer-ho només complica la situació i al final, com sempre, els més perjudicats són els més febles, els soferts ciutadans que no han creat el problema però que s’hi han trobat enmig, per la irresponsabilitat d’uns i la inacció dels altres.

L'ARTUR MAS A "59 SEGONS"

El programa de TVE “59 segons” emès ahir a la nit va tenir de convidat l’Artur Mas. Com ja ens té acostumats, va estar esplèndid, valent i convincent. Els directors de La Vanguardia, El Periódico, El País, El Mundo, l’Avui i Expansión, conduits per la presentadora Cristina Puig, varen ser els encarregats de plantejar al líder de Convergència i Unió tot un seguit de qüestions, més o menys incòmodes, que l’hàbil Mas va saber respondre amb seguretat. En cap moment se’l va veure dubtar i va raonar totes les respostes mostrant de manera inequívoca la idea que té de país, dels reptes actuals i com trobar-hi solucions. La imatge que transmetia era la d’un home d’estat, amb les idees clares i coneixedor del què parlava. En els propers dies aquest programa estarà penjat a internet, a la pàgina: http://www.rtve.es/television/59segons. Aquells que no vareu poder-lo veure, us el recomano, val la pena.