LA PRECAMPANYA ESTÀ SERVIDA

Estem ja immersos en plena precampanya per les eleccions al Parlament. Ens hi juguem molt, tots, i s’hi juga molt el país. A ningú no se li escapa que el prestigi, la credibilitat i la solvència política de la Generalitat ha perdut molts punts durant aquests vuit anys. Segur que s’han fet coses bones, però el balanç final no pot ser més negatiu. Ho diu tothom i ho ratifiquen les enquestes, i les enquestes l’encerten bastant. Una dada significativa és l’escampada de militants socialistes més o menys destacats cap a d’altres formacions, alguns d’ells cap a Convergència i Unió. Però aquesta fugida, aquest transvasament de militants només es produeix en un sol sentit, no es coneix l’existència de polítics d’altres formacions que les abandonin per acostar-se al PSC. Al Partit dels Socialistes hi arriba el Celestino Corbacho per a reforçar-lo (?), i hi ve a fer mítings el Rodríguez Zapatero, l’etern prometedor, malgrat que el passat abril el director de campanya socialista Jaume Collboni manifestava públicament que no creia oportuna la seva presència a Catalunya.

Però hi ha una cosa d’aquesta precampanya socialista que em sorprèn molt. Suposo que els “pensadors” del partit hauran valorat quines són les millors estratègies a seguir, quines les frases adequades i quins els eslògans més oportuns i creïbles. Per això m’estranya que en les últimes intervencions populars de José Montilla hi hagi sota el seu micro un cartell vermell amb aquest text: President Montilla, El Canvi Real. Canvi real de què? De la seva política? És que renega del que ha fet el govern de la Generalitat durant aquesta legislatura? Si pel contrari creu que ho ha fet bé, què vol canviar? Penso que aquesta desafortunada frase respon a un reconeixement implícit de que s’ha equivocat i representa un compromís personal amb els seus simpatitzants de que ara sí, de que ara ho farà bé. Per sort les enquestes ja s’encarreguen de recordar dia a dia que amb dos experiments de governs tripartits ja en tenim prou, que el país no suportaria (ni consentirà) un tercer experiment d’aquestes característiques.