OBJECTIU ACONSEGUIT

Guanyar les eleccions de manera àmplia per poder governar sense hipoteques ni condicionants. Aquest era l’objectiu, ahir clarament aconseguit. L’Artur Mas serà el 129è president de la Generalitat de Catalunya des d’aquell llunyà any de 1359 en que les Corts de Cervera varen anomenar primer president al bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles. Una llarga història per un poble tenaç, auster, treballador i il•lusionat que, malgrat períodes de submissió, ha sabut mantenir aquesta antiga i noble institució que honora tot un poble.

Ara és l’hora dels partits, de fer balanç, és l’hora de la responsabilitat, de treballar tots plegats per aixecar el país i ho aconseguirem si ens hi posem. L’Artur Mas serà un bon president, i estic segur que la llarga travessia del desert que ha hagut de suportar l’ha enfortit com a persona i l’ha enrobustit com a polític.

A Santa Eulàlia la victòria ha estat clara també per CiU, que ha obtingut 1413 vots pels 517 del PSC, 269 d’ERC, 307 el PP i 193 IC. Tot un èxit per la nostra Federació.

Ara vull fer una mica de politica-ficció, m’ho haureu de permetre doncs la temptació m’hi porta. Ja sé, ho sé molt bé, que els resultats d’unes eleccions no es poden extrapolar a d’altres, que cada elecció té la seva particularitat i que l’elector moltes vegades no vota igual en totes, però ningú em negarà que els resultats d’ahir poden marcar una tendència. En aquest sentit, i parlant com us deia de política-ficció, si aquest resultats s’haguessin produït en unes eleccions municipals, a Santa Eulàlia CiU hagués obtingut 8 regidors, 2 el PSC, i 1 regidor cada un dels partits ERC, PP i IC-V.

El 22 de maig del 2011 es completaran els vuit anys de la nostra particular travessia del desert a Santa Eulàlia, i us ben asseguro, amigues i amics, que tenim moltes ganes d’acabar-la. Comptem amb vosaltres, amb els 1413 ciutadans que ahir vareu donar la confiança a CiU i amb tots els altres que us hi vulgueu afegir.

LES CARES DEL CANVI

Un video engrescador. Mireu-lo!

CONFERÈNCIA DE JOSEP RULL

Ahir dijous al vespre varem tenir la visita del diputat de CiU i cap de llista a l’ajuntament de Terrassa Josep Rull. Va fer una xerrada clara i amena al Restaurant Paradís Park que va resultar molt pedagògica. La seixantena de persones que hi varem assistir varem quedar francament impressionats per la contundencia de les dades que ens va donar sobre la situación de Catalunya després de set anys de govern tripartit, i cóm no es pot culpar només a la crisi global dels nostres mals.

Si els socialistes governen l’Estat, la Generalitat, la major part de Diputacions i Consells Comarcals, les principals ciutats del país incloent-t’hi Barcelona des del principi de la democracia; si de cada cent euros de diners públics els socialistes en decideixen el destí de 98, alguna responsabilitat deuran tenir en tot el que està passant. Encara que vagin repetint fins l’aburriment que la responsabilitat final és dels 23 anys de governs de CiU. Aquells governs que varen aconseguir la supressió del servei militar obligatori, el traspàs de la gestió dels ports de Barcelona i Tarragona (ara en part tornada a cedir a l’Estat), la supressió dels Governadors Civils, la creació del cos dels Mossos d’Esquadra i la seva implantació a les carreteres substituïnt la Guàrdia Civil… 23 anys d’un govern que va prestigiar la Institució a dins i a fora del país, 23 anys de progrès ara tristament malbaratats.

S'ACOSTA EL CANVI, QUE NINGÚ ES POSI NERVIÓS

Aquesta campanya electoral serà sucosa. S’acosta el canvi i la precampanya està repleta d’anècdotes, curioses algunes, d’altres ridícules, però totes busquen l’objectiu comú de convèncer el sofert electorat que una opció és millor que l’altre. Sense ànim de crear polèmica i només a títol de comentari, us diré que a mi personalment m’ha sorprès molt el to que utilitza el PSC en els seus slogans i en la seva estratègia. Aquella imatge de l’”increïble home normal” presentant un “cincuentón” tímid i canós que estripa la seva camisa per mostrar amb orgull la inicial del seu cognom com si es tractés d’un conegut heroi amb poders sobrenaturals, resulta francament ridícula, i modestament opino que danya la imatge pública de la persona que ostenta un alt càrrec institucional. Però ja sabem que els directors de campanya tenen molt poder.

Ara que tant es parla dels joves que NI estudien NI treballen, al candidat socialista el presenten com un nou NI-NI, encara que en aquest cas es refereixin a que NI és independentista NI és de dretes. Estratègies que propicien comentaris jocosos o acudits fàcils, quan no utilitzen la referència personal a l’adversari, en un estudiat joc de paraules encara que sigui en castellà. Slogans a la ofensiva, més pròpies d’un candidat de l’oposició que vol arrabassar el poder que ostenta l’altre contrincant. Aquest plantejament explicaria la mala passada que li va fer el subconscient a José Montilla al tancar la convenció programàtica socialista, quan va acusar Artur Mas de que en el cas Palau el convergent atacava “l’oposició i la fiscalia”, volent-se referir, evidentment, al govern i la fiscalia. S’acosta el canvi, que ningú es posi nerviós.