SERVIR-SE DEL CÀRREC (i 3)

Finalment tot aclarit, ho això sembla. Resulta que sí, que era veritat el que dèiem: que la factura que ens va passar l’alcalde a aprovació amb el concepte “Sistema de detecció d’intrussió al local de la policia” amb un determinat llistat de components que s’hi descrivia, estava “trucada”. La única veritat d’aquella factura eren els prop de tres mil euros de l’import final, IVA inclós. Ni es tractava d’un material pel local de la policia ni el material facturat era el realment comprat. Sembla el joc dels disbarats però és real com la vida mateixa.

La cronologia dels fets va ser la següent: després de l’estiu de l’any passat, el Santi Marti va decidir posar un sistema d’alarma a casa seva doncs estava lògicament preocupat per un seguit d’actes vandàlics que estava sofrint. Aquesta instal•lació de protecció de portes endins va ser pagada íntegrament per ell. Paral•lelament, els set regidors del govern municipal decidiren també instal•lar a casa del Santi Martí i a càrrec de l’ajuntament un sistema de càmeres de video-vigilància per si es podia enxampar l’autor o autors de les agressions. Per una malentesa prudència i, segons diuen, aconsellats per la policia, van optar per no informar d’aquesta decisió als regidors de l’oposició. Però com la corresponent factura havia de ser aprovada per nosaltres en Comissió Delegada de Govern, se’ls va ocórrer demanar al proveïdor que emetés una factura en que no hi constessin les càmeres de video-vigilància, per evitar així que la detectéssim. Fent-los cas, el proveïdor es va limitar a repetir en aquesta factura el llistat real de components que havia instal•lat a casa del Santi Martí i que havia pagat ell, com ja he dit. Posteriorment, en el redactat del text de les factures a aprovar, l’alcalde es va cuidar de que ens penséssim que la factura es referia al local de la policia i no a la casa del regidor.

El resultat d’aquest embolic és que nosaltres varem detectar la factura, varem veure que no es corresponia amb la descripció, varem demanar explicacions a l’alcalde que no ens les va començar a donar i de manera incomplerta fins una setmana més tard, i va ser ahir dia 4 de març, durant el Ple Extraordinari de formalització de la dimissió del Santi Martí, quan l’alcalde va fer una declaració solemne completant per primera vegada la informació i reconeixent aquests fets davant de nombrós públic i de les càmeres de Canal Set, i també davant almenys un enregistrament d’audio realitzat, si és cert el comentari d’un veí assistent a la sessió quan sortia de l’ajuntament. En tot cas, ells en són els veritables testimonis.

Tot plegat un autèntic despropòsit que no s’hagués produït si fa cinc mesos l’alcalde, exercint l’autoritat que ha de tenir, m’hagués convocat, com a cap de l’oposició, i exigint-me absoluta discreció, m’hagués explicat la intenció del govern en quant a la instal•lació de càmeres de video-vigilància a casa del Santi Martí. La meva responsabilitat m’hagués obligat a ser fidel al compromís de discreció. Però l’engany, la desconfiança, la mentida i la ocultació de la veritat ens van fer encendre totes les alarmes, com li hagués passat a qualsevol que complís responsablement amb seu deure de control de l’acció de govern, que és el deure que tenim a l’oposició. Sense saber la veritat i ocultant-nos informació no havíem de callar, ni podíem. Teníem la obligació d’averiguar què estava passant. I fins ahir a la tarda no va quedar tot clar.

Una vegada més, la falta de diàleg i de transparència ens ha portat a l’efecte contrari del que es buscava.