LA (poca) FORÇA DE 25 DIPUTATS

Ahir dia 20 i després de dos anys de tramitació es va aprovar al Congrés dels Diputats la nova Llei de Ports, que ve a ser una auténtica LOAPA portuaria premeditada y gravísima, que envaeix competències autonòmiques i limita la capacitat de decisió dels governs territorials. Com va exposar des de la tribuna d’oradors el diputat de CiU Pere Macías, el nou sistema de taxes grava i perjudica especialment els ports de Barcelona i Tarragona, fent-los inevitablement menys competitius.

L’aprovació d’aquesta llei que perjudica els interessos de les comunitats autònomes, i per tant les nostres, va comptar només amb els vots de socialistes i populars, que com ja sabem no tenen cap problema en posar-se d’acord i dedicar-se compliments i elogis mutus quan es tracte de limitar la capacitat de decisió de Catalunya. Perquè és d’això del que es tracte, ja que a partir d’ara la Generalitat només podrà designar 5 membres als consells d’administració de les autoritats portuàries en lloc de nombrar-ne 11 com fins ara. A més, el Ministeri de Foment tindrà dret a vetar les decisions que es prenguin, i aquest malaltís intervencionisme arriba fins el punt de que no es podrà ni asfaltar un moll sense el permís de Madrid. ¿No és això una autèntica involució centralista?

Davant d’aquesta agressió gravíssima als interessos del nostre país, els 25 diputats del PSC a Madrid van votar obedients la consigna del PSOE, posant en evidència un cop més el seu distanciament dels diputats de CiU, d’ERC i d’IC. Es va tornar a demostrar que a l’hora de la veritat, escullen abans la conveniència del PSOE que el que interessa a Catalunya. És clar, saben molt bé que amb els socialistes espanyols no s’hi pot jugar, doncs si s’enfaden són capaços de fer la competència al PSC organitzant directament una llista electoral del PSOE a Catalunya i fora romanços. A veure en aquest cas qui carai votaria al PSC...

L'ESFORÇ EN MOMENTS DIFÍCILS

Enric Barbany, alcalde de Santa Eulàlia pel grup d’Independents-ERC, acaba d’anunciar que no repetirà com a cap de llista de la seva formació en les properes eleccions municipals del maig de l’any vinent. Ha estat una sorpresa, una decisió inesperada. No és habitual que per segona vegada consecutiva l’alcalde d’aquest grup només ostenti la màxima responsabilitat de govern durant un mandat. I encara és menys comprensible quan l’interessat és un home jove, que es proclama amb energia i empenta i satisfet de l’obra de govern que ha dut a terme durant aquests tres anys. La decisió de plegar no té lògica, però naturalment, és ben respectable.

De totes maneres han estat tres anys atípics. Ara no puc deixar de recordar el que ja varem preveure després de que Ind-ERC i PSC anunciessin un pacte de govern malgrat ser dues forces que havien perdut les eleccions. En aquell moment varem dir que naixia un govern feble davant una oposició forta i preparada. Han passat tres anys i ja han dimitit dos regidors de govern, un per cada grup, i ara l’alcalde renuncia a tornar-se a presentar. No se si de tot això se’n pot dir feblesa, incapacitat per oferir solucions als problemes dels veïns o simplement desmotivació. Sigui el que sigui, sembla clar que la il•lusió que deien tenir quan varen començar s’ha anat desinflant com un globus que perd aire.

Esperem de debò que aquests dotze mesos que falten per les eleccions municipals no siguin per l’actual govern un tràmit incòmode, una creu que s’ha de suportar estoicament. La situació crítica del país i els problemes de Santa Eulàlia necessiten gent entusiasta per resoldre’ls, persones que no caiguin en el desànim. Cal sumar per fer pinya, no presentar renúncies; fa falta empenta, no conformisme.