ASSEMBLEA DELS VEÏNS DEL RIU

Avui diumenge s’ha celebrat a La Fàbrica una assemblea dels veïns dels barris del riu propiciada bàsicament per la falta d’avanços i la opacitat de les administracions (ajuntament i ACA) en la presentació de solucions, després de cinc anys de reunions infructuoses. Es va aconseguir, això sí, que es desestimés la barbaritat d’enderrocar 120 cases, però les afectacions a parcel•les era encara massa important per ser acceptada. En el conveni signat en el seu dia es creava una comissió formada per l’alcalde, un representant de cada grup polític i un representant dels veïns afectats, però fa uns mesos l’ACA va decidir unilateralment que no volia reunir-se més amb la comissió i que l’únic interlocutor que reconeixia a partir d’aquell moment era l’alcalde. Aquest ho va acceptar, de manera que en varem quedar exclosos veïns i oposició. Des d’aquell moment les notícies que ens arriben són en comptagotes i confuses, sempre donant llargues al problema. Cansats i decebuts, els components de la comissió de veïns han plantejat la voluntat d’abandonar, ja que es senten marginats i sense possibilitat d’intervenir en les decisions que es prenguin, si se n’arriba a prendre alguna. És lògic, el sacrifici en temps i energies invertit no es veu compensat amb un recolzament del govern que sembla no existir de fet, més enllà de les sempre bones paraules. Els membres dimissionaris han plantejat als regidors Quim Blanch i Pere Cabot, assistents a l’assemblea, que si l’alcalde creu necessària la continuïtat d’aquesta comissió que serveix de nexe entre els veïns i l’ajuntament, que els hi ho faci saber expressament, i millor si és durant una reunió amb tots els veïns. A l’aire planeja la subvenció atorgada a l’ajuntament pels fons europeus d’un milió d’euros per invertir a la zona, sempre que l’ajuntament hi inverteixi una quantitat igual. Però alerta, el termini per realitzar aquestes inversions acaba el 31 de desembre d’enguany...
Desitjo de tot cor que l’alcalde doni aquest pas i recuperi la confiança dels veïns, doncs el pitjor que podria passar és que el cansament i la impotència els apartessin d’intervenir en la solució, precisament a ells que són els directament afectats. No s’ho mereixen, ni els convé, després dels patiments suportats des de l’inici d’un POUM, ara aturat, que preveia l’enderroc massiu de cases.
Mentre, a fora, els afectats del Rieral per les irregularitats d’Alrani, recordaven en una pancarta que ells també es troben desemparats i volen solucions.