ESTATUT I SENTÈNCIA

Sembla imminent, ara sí, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. És bo saber abans de les eleccions al Parlament què en quedarà d’aquell Estatut, i penso que sobretot és bo saber-ho, no tant per conèixer la decisió que finalment hagin pogut mal que bé consensuar els magistrats, que ja la intuïm, sinó per veure quina lectura en farà cada grup polític, quina serà la seva reacció i què en dirà la societat civil. Des de l’acatament sense discussió que promet el PP fins el desacatament frontal d’ERC anunciat pel Puigcercós, hi ha un món de possibilitats. Però desenganyem-nos, tot el que no sigui l’esforç col•lectiu d’unitat en la defensa d’una llei votada en referèndum i aprovada pel Parlament de Catalunya i pel Congrés dels Diputats, serà una mostra de feblesa que alguns l’aprofitaran contra els nostres interessos. L’Estatut que volem és el que ja tenim i s’està aplicant, i el Tribunal Constitucional no hauria de perdre de vista la voluntat d’un poble lliurament expressada i validada per dos Parlaments. Un Tribunal Constitucional que entre membres difunts, recusats i amb el mandat caducat, queda tant disminuït que li falta autoritat moral per retocar, i molt menys eliminar, preceptes d’una llei orgànica que tothom havia acceptat. No és d’estranyar doncs que davant d’aquest panorama a Catalunya cada cop hi hagi més gent que alci la vista per sobre dels Pirineus, mirant cap a una Europa que ens rebi com a nació i ens reconegui com a estat.