A l’edició del dilluns dia 6 de setembre Del 9 Nou es publica un article sobre el Quart Cinturó i la problemàtica que pot crear a Santa Eulàlia de Ronçana. L’alcalde Enric Barbany, d’Independents-ERC, s’hi oposa frontalment per concepte i per impacte. A ningú agrada, estem d’acord, que el traçat d’aquesta infraestructura passi pel seu municipi, però tothom se’n gaudirà. Les més de vint empreses de transport que hi ha a Santa Eulàlia l’estan esperant, així com els centenars de ciutadans que cada dia s’han de traslladar amb el cotxe per anar a la feina.
Segur que recordeu que la reserva històrica del Quart Cinturó dividia Santa Eulàlia en dues meitats quasi idèntiques, el que representava a la pràctica la divisió del poble en dues comunitats separades per l’autovia, i a més trinxava de ple els bosc del centre del municipi, un espai natural de gran riquesa forestal i medioambiental, refugi d’abundant i diversa fauna salvatge. Això hagués estat per a nosaltres un autèntic desastre, un atemptat al sentit comú i una tragèdia d’incalculables conseqüències pel futur del nostre poble.
Dins de les contradiccions que en aquest tema mantenen els membres del govern de la Generalitat, la proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona ja va entendre que aquell traçat era indefensable, i el va desplaçar més avall, pel llindar amb Lliçà d’Amunt. Així i tot en quedava afectada alguna petita zona urbana de Santa Eulàlia, encara que es salvava la pràctica integritat del municipi. Ara el Ministeri de Foment, sense fer ni cas de l’opinió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, aposta per traslladar-lo encara més avall, de manera que no afectaria ni un pam de terreny de Santa Eulàlia en detriment del terme de Lliçà d’Amunt.
Mentre, es va endarrerint una infraestructura necessària i vital pel desenvolupament del nostre país i evidencia la ineficàcia d’un govern tripartit incapaç de consensuar-la. Els socialistes tenen una opinió, diferent de la dels republicans i allunyada també de la dels ecosocialistes. Aquests, que avalen els desdoblaments de la N-2 (A-2) i de la N-340 (A-7), que formen part del corredor mediterrani, no volen ni sentir parlar del Quart Cinturó, forçant als ciutadans del Vallès Occidental i del Vallès Oriental a seguir patint dia a dia l’escanyament a la B-30, que és el tram central d’aquest mateix corredor.
Entre tantes discussions anem perdent competitivitat, les nostres empreses se’n van a zones més ben comunicades i les multinacionals deixen de venir, amb la corresponent pèrdua de llocs de treball i de riquesa que això comporta. Mentre aquí discutim si cal construir aquesta via, a Madrid han fet una autopista de quatre carrils per banda, en gran part soterrada, que uneix en un quart d’hora la capital amb Pozuelo de Alarcón i el seu polígon industrial “Ciudad de la Imagen,” deixant per l’oblid, com un malson, els prop de seixanta minuts que es tardava abans en comunicar aquells dos punts.
A la mateixa edició del 9 NOU que ara comento, hi havia un article de Josep Villarroya que deia una cosa molt assenyada: “Potser, més que oposar-s’hi aferrissadament, el més pràctic seria concentrar els esforços a fer una autovia amb criteris del segle XXI i no del XX encara que el cost es dispari. Pagesos i ajuntaments haurien de sumar esforços en aquest sentit.” Hi estic completament d’acord. Entenc que d’això es tracte, d’exigir a l’administració l’aplicació de criteris d’integració paisatgística, sostenibilitat medioambiental i permeabilitat en el territori, amb la suficient capacitat per absorbir tant el trànsit de llarg recorregut com el de proximitat. Una infraestructura que formi part del corredor mediterrani i resulti a la vegada útil i eficaç, donant resposta a les necessitats del territori i les seves expectatives.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies per convidar-me personalment a deixar les meves opinions en el teu blog.
ResponEliminaPel que fa al tema que ens ocupa, el Quart Cinturó, de tots es coneguda la posició del Partit Socialista de Santa Eulàlia, que sempre s’havia oposat a la construcció d’aquesta infraestructura, “tal i com estava previst el traçat”.
Segons el meu punt de vista, aquesta via es totalment necessària per moltes raons,
una capital és què, un país modern, que creí riquesa, que ha de desenvolupar amb tota la seva força la gran capacitat del Port de Barcelona, aconseguint que el trànsit de mercaderies resti el més important del Mediterráneo, i que es el més important d’Europa en el transport de mercaderies per carretera.
Podríem valorar altres solucions, ferrocarril per exemple, què entenc no es desdiuen i per tant necessàries també i que afortunadament contempla el PTMB.
El nostre teixit industrial precisa d’infraestructures viaries en condicions, per no perdre pistonada, amb urgència i per afrontar la remuntada econòmica que tots estem esperant i que tenim l’obligació de facilitar. No m’agradaria un futur decadent, precisament per la falta de voluntat i valentia en la presa de decisions dels que tenen en les seves mans les regnes del nostre país. Es la seva responsabilitat i per això han estat escollits.
Es cert que, cada partit polític amb representació parlamentaria, faria el seu propi traçat, i també es evident que s’ha perdut l’oportunitat –un cop més- de donar una resposta unitària des de Catalunya, i potser per això, el Ministeri de Foment ha tirat pel dret i presenta un traçat que no te a veure, en general, amb les propostes fetes pel aprovat PTMB.
No sé la vostra proposta de traçat quina era, però en tot cas, no deu tenir a veure en cap de les que coneixem. Per allò que s’acostuma a fer des de l’oposició “el no per el no”.
En tot cas, em faig meva l’opinió d’en Josep Vilarroya, que la trobo acertadíssima.
No sé com acabarà la qüestió, després de les al•legacions que faci el territori, però en tot cas, nosaltres els politics, tenim l’obligació de treballar aferrissadament per que el que es faci, no perjudiqui els interessos de Santa Eulàlia
Joaquim Blanch