S'ACOSTA EL CANVI, QUE NINGÚ ES POSI NERVIÓS

Aquesta campanya electoral serà sucosa. S’acosta el canvi i la precampanya està repleta d’anècdotes, curioses algunes, d’altres ridícules, però totes busquen l’objectiu comú de convèncer el sofert electorat que una opció és millor que l’altre. Sense ànim de crear polèmica i només a títol de comentari, us diré que a mi personalment m’ha sorprès molt el to que utilitza el PSC en els seus slogans i en la seva estratègia. Aquella imatge de l’”increïble home normal” presentant un “cincuentón” tímid i canós que estripa la seva camisa per mostrar amb orgull la inicial del seu cognom com si es tractés d’un conegut heroi amb poders sobrenaturals, resulta francament ridícula, i modestament opino que danya la imatge pública de la persona que ostenta un alt càrrec institucional. Però ja sabem que els directors de campanya tenen molt poder.

Ara que tant es parla dels joves que NI estudien NI treballen, al candidat socialista el presenten com un nou NI-NI, encara que en aquest cas es refereixin a que NI és independentista NI és de dretes. Estratègies que propicien comentaris jocosos o acudits fàcils, quan no utilitzen la referència personal a l’adversari, en un estudiat joc de paraules encara que sigui en castellà. Slogans a la ofensiva, més pròpies d’un candidat de l’oposició que vol arrabassar el poder que ostenta l’altre contrincant. Aquest plantejament explicaria la mala passada que li va fer el subconscient a José Montilla al tancar la convenció programàtica socialista, quan va acusar Artur Mas de que en el cas Palau el convergent atacava “l’oposició i la fiscalia”, volent-se referir, evidentment, al govern i la fiscalia. S’acosta el canvi, que ningú es posi nerviós.