Benvolgut veí, benvolguda veïna:
Ens ha tocat viure moments
excepcionals i complicats que requereixen haver de prendre decisions
impopulars, a vegades difícils d’entendre, però que resulten imprescindibles si
volem que el nostre poble recuperi la credibilitat i l’estabilitat que els
nostres pobles veïns mai no han perdut. Recordem que els altres tres municipis
de la Vall del Tenes no han necessitat ni cinc cèntims de l’Estat per pagar les
factures pendents a proveïdors, mentre que Santa Eulàlia ha hagut de demanar
2,9 milions d’euros. Aquells pobles o aquells estats que amb independència del
color polític dels seus governs varen saber, en el passat recent, actuar amb
prudència i moderació, com a Europa varen fer determinats països, ara no noten
l’ofec que pateix Espanya o Catalunya, a la zona euro, o que sofrim a Santa
Eulàlia respecte als dos Lliçà, Bigues i Riells i tants altres pobles del
nostre entorn.
Però no us escric aquesta carta des
del ressentiment, ni per queixar-me ni per assenyalar ningú. Tothom sap que la
situació de les nostres finances municipals és molt greu i aquest govern que
tinc la satisfacció de presidir s’ha proposat sanejar-les: per obligació, per
responsabilitat, perquè els nostres ciutadans s’ho mereixen i també,
permeteu-m’ho, per instint de supervivència municipal, tot mirant el futur de
Santa Eulàlia amb una perspectiva més llarga.
Sé que hi ha tres qüestions que en
més o menys grau estan preocupant a determinats sectors de la nostra societat i
que en algun cas han generat reaccions, per sort minoritàries, envers la meva
persona i cap a determinats membres del govern, d’amenaces anònimes, insults, violència
verbal, mentides, intimidacions personals i provocacions, que desqualifiquen a
qui les exerceix i retraten a qui des dels seus perfils virtuals les fomenten o
les consenten. És una espiral perillosa i irresponsable en la qual no hi
entrarem. Cada un ha de saber el que fa i fins on està disposat a arribar i n’haurà
d’assumir les conseqüències. Soc conscient també de que la gran majoria dels
nostres veïns entenen el que estem forçats a fer, que ho fem a contracor, per
necessitat i per sentit de la responsabilitat i així m’ho fan saber cada dia.
Us vull parlar en primer lloc del bus
municipal, que des de l’1 de gener passat ha deixat de prestar el seu servei
per alguns dels nostres barris, ja que en d’altres, que també en tenien
necessitat, no li havien prestat mai.
Quan ara fa un any varem accedir al
govern, el juny del 2011, varem descobrir que amb l’empresa concessionària d’aquest
servei hi teníem un deute de més de 200.000 euros provinent de successives
factures mensuals pendents de pagament des del mes de març del 2010. Així
doncs, quan l’anterior govern es va retirar per la derrota electoral soferta, feia
15 mesos que no es pagava ni una sola factura del bus. Malgrat tot, varem
aconseguir que el servei es seguís prestant almenys fins a finals d’any, amb
l’esperança de trobar la manera d’eixugar el deute. Això no va ser possible, i
en una reunió el mes de desembre a la Generalitat entre els responsables del Departament
de Transports del govern català, l’empresa concessionària i l’ajuntament, se’ns
va comunicar la impossibilitat de continuar prestant el servei per l’ofec
econòmic que representava per la companyia, que no podia suportar que el deute
amb ells anés creixent a ritme de més de 13.000 euros mensuals i ens van
retirar el bus. Aquesta és la història.
Un altre tema polèmic i d’actualitat
és la decisió que hem pres de que pel curs 2012-2013 el servei d’escola bressol
es presti només en un sol centre, deixant provisionalment l’altre sense
activitat.
Pensem que els motius que ens han
portat a prendre aquesta decisió son fàcilment comprensibles, ateses les poques
preinscripcions que hi ha hagut, conseqüència sens dubte del descens de l’índex
de natalitat i de la precarietat econòmica de moltes famílies.
Tot i que el servei d’escola bressol
no és obligatori per l’ajuntament, aquest govern té la ferma i decidida
voluntat de seguir-lo mantenint. Mai no ens ha passat pel cap suprimir-lo, això
ha de quedar molt clar. Pel curs 2012-2013 el continuarem prestant i garantim
que no en quedarà exclòs cap nen o nena de Santa Eulàlia que l’hagi demanat. Altra
cosa és, certament, que alguns infants d’altres pobles que per primera vegada
volien accedir a l’escola bressol de Santa Eulàlia, no ho podran fer. Cada un
dels dos centres bressol té una oferta de 94 places. Pel curs que ve hi ha 97
infants matriculats en total. L’experiència ens diu que sempre, entre els
inscrits i els que finalment comencen el curs, hi ha una diferència en menys
que ronda el 10 o 12%. Per tant intuïm que inclús sent optimistes, finalment
tindrem com a molt un centre ple.
Rebutjo rotundament el qualificatiu
de “massificada” que s’està dient pel cas de que una escola estigui plena,
doncs no s’entén que es parli de massificació si un centre pensat, dissenyat i
construït per 94 places n’acull finalment 90 o fins i tot les 94 previstes,
comptant com compta amb una ràtio de mestres i educadores que està molt per
sobre de la legalment exigible. Massificar l’escola seria albergar molts més
infants dels que hi caben, però si acull els que la pròpia escola ja preveu, no
podem parlar mai de massificació.
En aquest context, en el qual tots
els nens i nenes de Santa Eulàlia que ho desitgin estaran escolaritzats,
resulta injustificable que haguem de mantenir obert un segon centre per 12 o 15
famílies d’altres municipis, que ens mereixen tots els respectes però que no
ens podem permetre la despesa que pels ciutadans de Santa Eulàlia això representa.
Més encara sabent que com el baix nombre d’inscripcions és una circumstància
comú a tots els municipis, aquestes famílies podran trobar sense dificultat un
lloc pels seus fills en els seus respectius pobles d’origen i per tant, estaran
finalment escolaritzats.
En aquests moments, el cost que té
cada plaça escolar a les nostres escoles bressol supera els 6.000 euros anuals.
Fins ara cada família hi aportava 1.600 euros i la Generalitat 1.300. Per tant,
la resta, és a dir 3.100 euros anuals per infant, els ha aportat l’ajuntament
de Santa Eulàlia. Però pel proper curs la Generalitat aportarà només 875 euros
anuals, tal com ja s’ha dit a través de tots els mitjans. Amb aquestes dades a
la mà entenem que el govern municipal ha pres la decisió correcte.
Explicat això que estic segur tothom
entén, se’ns planteja la qüestió de quina és l’escola que ha de seguir activa
el proper curs. Els dos centres ofereixen un servei d’alta qualitat, bons
projectes educatius aconduïts per excel·lents professionals i que compten amb
el reconeixement i el suport de les famílies que hi porten els seus fills. La
decisió no és fàcil, comprenc que aquí hi poden haver arguments a favor i en
contra dels dos centres, però des del sentit comú, la racionalitat i amb
criteris objectius, hem pres la decisió de mantenir activa l’Alzina. Les
principals raons son:
a)
Entorn docent. L’Alzina està paret amb paret amb
una escola de primària i per tant, aquells pares amb un fill a la bressol i
l’altre a la primària, amb un sol viatge i una sola parada poden acompanyar els
dos fills. A l’altre costat mateix de la bressol hi ha una escola de música,
facilitant així l’accés a aquells alumnes que hi volen assistir. En canvi La
Font del Rieral és un centre aïllat, més o menys proper a una escola de
primària i a una escola de música, però que per accedir-hi s’ha de transitar per
varis carrers i s’ha de creuar una carretera per on hi circulen més de 15.000
vehicles diaris.
b)
Evitar l’empobriment d’un barri. La Sagrera
s’està convertint, tots ho sabem, en un barri-dormitori. Cada una de les
formacions polítiques de Santa Eulàlia dèiem en campanya electoral que calia
ser imaginatius per fomentar l’activitat en aquest barri per tal d’evitar el
seu empobriment comercial. No sembla lògic, doncs, que si hi ha un equipament
potent com una escola bressol amb un potencial d’uns 90 nens on cada dia un
nombre similar de pares o mares hi van al matí i hi tornen a la tarda per
acompanyar o recollir els seus fills, no sembla lògic, dic, deixar inactiu
aquest equipament en benefici del barri del Rieral on ja s’hi concentra la
majoria de comerços, activitats, fires al carrer i properament el mercat
setmanal. Creiem que no podem empobrir més La Sagrera, ans al contrari, hi hem
de mantenir el que tenim i procurar fomentar-hi més activitats.
c)
Intent de minimitzar les incomoditats. La
decisió de tenir un sol centre actiu provoca, irremediablement, certes
incomoditats als pares que han de canviar de centre, però tampoc no cal
exagerar, ja que en ser Santa Eulàlia un poble molt disseminat la majoria de
famílies acompanyen els seus fills en cotxe i la diferència d’anar a un centre
o a l’altre no és tan greu. En tot cas, alguns pares en surten perjudicats però
si ens decidim per l’Alzina, són menys.
Molt s’ha estat parlant aquests dies
dels models educatius, de la singularitat d’un edifici, dels nens i nenes
d’altres pobles que no podran estar escolaritzats a Santa Eulàlia... però per a
mi, sincerament, la conseqüència més greu i el que més em preocupa del
reagrupament dels infants en un sol centre son els llocs de treball que es
perdran, i d’això ningú no en parla. Aquest és de veritat l’únic problema que
es planteja i que, per desgràcia, és una conseqüència del que està passant a
tot arreu, també a pobles que tenim ben a prop. Dol molt veure com persones
joves, preparades, amb ganes de treballar i amb il·lusió per fer-ho, es veuen
abocades a perdre el seu lloc de treball. Si alguna cosa em treu el son,
creieu-me, és això i prou.
Finalment, el canvi del model de
recollida selectiva d’escombraries porta a porta pel model de recollida
selectiva en contenidors que aquest govern proposa, és aplaudit per uns i
criticat per altres. Tots recordem com en determinades zones del nostre poble
on hi ha edificis, amb el sistema porta a porta es produïa una escampada de
bosses al carrer ja des de primera hora del matí que donava una imatge
deplorable i no hi havia manera d’evitar-ho. No ho va aconseguir l’anterior
govern ni nosaltres ens en varem sortir. L’experiència pilot que en aquell
indret hem fet, col·locant contenidors selectius, ha estat un èxit. Ara no es
veu ni una sola bossa al carrer i tots els veïns, a l’hora que més els convé,
poden dipositar les deixalles als contenidors. La imatge de deixadesa que abans
tenia aquella zona ha canviat en positiu gràcies als contenidors selectius i a
la col·laboració ciutadana, això és inqüestionable.
El sistema porta a porta pot
resultar interessant en determinat model de poble, poc disseminat. Segons dades
facilitades per l’Associació de Municipis Catalans per la Recollida Porta a
Porta que fomenta i defensa la implantació d’aquest sistema a Catalunya, dels 947
municipis catalans només uns 80 l’han adoptat en els 10 anys d’existència de
l’Associació. Un balanç més aviat pobre que s’explica per la complexitat
territorial i urbanística dels nostres pobles.
Ningú no qüestiona, nosaltres no ho
fem pas, la necessitat de reciclar adequadament les deixalles per contribuir
així en la millora del medi ambient d’un planeta que ja està prou maltractat
des del punt de vista de l’ecologia. Santa Eulàlia també vol aportar el seu gra
de sorra en aquesta voluntat de millora medioambiental i ho vol fer amb
continuïtat, per sempre, sense donar passos enrere. Per aconseguir-ho necessita
assegurar que serà capaç de mantenir aquest compromís, és a dir, de poder-lo
pagar. De res no servirien les bones paraules si després els fets les
qüestionessin. I el model porta a porta, tot i donar bons resultats
medioambientals, no el podem pagar. La singularitat urbanística del nostre poble
fa que aquest sistema resulti inviable. Així se li va fer saber al seu dia i de
manera reiterada al govern de Santa Eulàlia per part del Consorci de Residus
del Vallès Oriental, sense cap èxit, com ja sabem.
Però el sistema porta a porta no és
l’únic que assegura bons resultats en el tractament dels residus. La nostra
societat, els nostres veïns, tenen ja l’hàbit de reciclar i majoritàriament ho
seguiran fent si els facilitem la tasca. Per això instal·larem contenidors
selectius, i per això seguirem fent campanyes actives en favor del reciclatge.
Si aconseguíssim mantenir el mateix nivell actual l’estalvi econòmic del servei
seria d’uns 220-230 mil euros anuals, el que ens podria permetre no haver d’apujar
als ciutadans l’any que ve la taxa d’escombraries.
Benvolguts veïns i veïnes, gràcies
per haver arribat fins aquí en la lectura d’aquesta llarga carta, però crec que
era necessari donar-vos les corresponents explicacions del que fem, el per què
ho fem i com ho fem. Procurem actuar amb sentit comú, conscients de la nostra
responsabilitat i guiant-nos per criteris objectius, aquí no hi ha interessos
polítics. Ens queden encara tres anys de mandat difícils, però us asseguro que
me’ls miro amb moderat optimisme, sabent que els sacrificis més durs ja els hem
fet i que disposo d’un bon equip de govern. Entre tots ens en sortirem, sobretot
si comptem amb la vostra comprensió i amb la vostra col·laboració.
Sabeu que estic, com sempre, a la
disposició de tothom i que per a mi és una satisfacció que em vingueu a veure
per plantejar-me qualsevol cosa que us preocupi.
Agraint la vostra confiança us
saludo amb tot afecte.
Joaquim Brustenga i Etxauri
Alcalde
