dissabte, 22 d’octubre del 2011

LA FI D'ETA, L'INICI DEL DIÀLEG

Avui som una mica més lliures, una mica més feliços. El comunicat d'ETA ens omple d'esperança després de conviure durant dècades amb el sofriment injust imposat pels violents. Ningú no podrà oblidar tant de mal causat i molts no ho podran perdonar mai. Les ferides són massa profundes, les nafres massa sagnants, però alguna cosa ens diu que finalment ara la història comença a escriure's de nou, sense pistoles ni amenaces, sense por. ETA ha existit des de sempre per una part majoritària de la societat, i ara, aïllada, sense recolzament internacional, amb més veus que mai que aposten pel diàleg, ara finalment, som protagonistes d'aquest final tan esperat. S’haurà d’encetar un procés presumiblement llarg en el que uns i altres hauran de fer molts sacrificis i s'hauran de vèncer moltes reticències. Però cal generositat per part de tots, no dic oblit. La mort violenta d'un pare, d'un germà o d'un fill no es pot oblidar mai, però sí que es pot administrar el dolor amb la generositat necessària per rematar aquest punt i final desitjat.

Si partim de la base que hi ha un conflicte polític -i el conflicte existeix perquè sinó ETA no hagués tingut el suport de tanta gent durant tants anys-, si partim d'aquesta base, haurem de començar per solucionar el conflicte. I per això parlava abans de generositat. La mateixa generositat que van tenir les víctimes dels dos bàndols de la guerra civil espanyola per consolidar la transició, sense oblidar mai, repeteixo, el dolor profund pel sacrifici de tantes persones i de tantes famílies que han vist com la bogeria d’alguns els hi ha marcat la vida per sempre. Però ara és l’hora del diàleg, dels gestos que poden servir per llimar desconfiances i recels. S’ha de parlar de l’acostament dels presos bascos, de revisar determinades sentències que en el context actual no tenen sentit, però també els altres han de reconèixer que la violència no era el camí, que aquesta estratègia estava equivocada i que han fet molt mal a molta gent durant molt temps. Segurament, com deia abans, no tothom podrà perdonar, però que el sacrifici dels que s’han anat quedant pel camí no sigui en va. I a partir d’ara, en un marc democràtic i d’absència total de violència, ha de ser possible poder parlar de tot, també del dret dels pobles a decidir el seu futur. Aquesta és la clau que pot tancar definitivament la porta a cinquanta anys negres de la història recent, encara que algun episodi d’aquesta trista història quedi per sempre, calladament, clavada a la memòria més íntima de moltes persones.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

UN DISCURS QUE JA NO ÉS CREÏBLE

Segons resa una dita popular, no hi ha més sord que aquell que no vol escoltar. I jo afegeixo que si a més de no escoltar, es posa una bena als ulls per ignorar l'evidència i s'entossudeix en mantenir un posicionament erroni, al final la caiguda serà més dolorosa. Això ve a compte de les manifestacions que aquesta setmana ha fet el cap de llista d'Ind-ERC a Canal Set, en que afirma que quan nosaltres varem accedir al govern municipal, l'11 de juny, ens varem trobar amb 900.000 euros en caixa i que fins el 31 de desembre l'ajuntament ingressaria un total de 3.300.000 euros. No entén, diu, que a la vista d'aquests números ens queixem de la situació econòmica que hem rebut.

Aquestes desafortunades manifestacions només poden explicar-se per ignorància o per incompetència del que les diu. Tan sols fa quatre mesos que ells estaven al govern de Santa Eulàlia, i sembla ser que aquesta persona no s'ha assabentat que la situació real és (i era) molt diferent de la que expressa. D'entrada, no és veritat que ens trobéssim amb 900.000 euros en caixa, ni molt menys. El que sí és veritat és que l'alcalde va demanar, poc abans de les eleccions que els van apartar del govern, unes bestretes a la Diputació a compte d'ingressos futurs en concepte d'IBI i de l'Impost de circulació de vehicles, per import superior als 450.000 euros. És a dir, l'antic alcalde va disposar d'aquests diners sabent que els sostreia de la gestió del nou govern, que era a qui li corresponien. Per tant ens hem trobat amb aquests ingressos de menys. Si tan bé estava l'economia municipal, ¿per què feia falta demanar cap bestreta?

Tampoc es pot explicar que hi hagi tants deutes antics, alguns des de l'any 2009, de centenars i centenars de milers d'euros, mentre que suposadament es disposava d'una economia sanejada. ¿O és potser que no es pagaven les factures per ganes de fastiguejar?

El que dic, o ignorància per no haver volgut conèixer la veritat o incompetència per no haver-la sabut esbrinar. En qualsevol cas, l'escenificació lamentable del que no vol escoltar, del que no vol veure, del que es refia dun discurs que ell no ha escrit, que no ha controlat, però que encara hi creu en un acte de fe difícilment explicable a aquestes altures. Potser hauria de fer com Sant Tomàs, i un cop posats els dits a la nafra, un cop vista l'auditoria que ja està a punt de concloure, actuar en conseqüència.

divendres, 14 d’octubre del 2011

SOBRE EL BUS MUNICIPAL

Benvolguts, us vull posar al corrent de la situació del bus municipal, tal com vaig prometre en el meu anterior escrit.

Dimarts passat, el regidor d'Hisenda i jo mateix varem anar a la Generalitat i varem mantenir una reunió, certament tensa, amb els representants del Departament de Transports i els de l'empresa concessionària del servei. Finalment varem poder arrencar el compromís d'uns i d'altres de que durant aquest mes d'octubre el bus municipal seguiria funcionant regularment. Però tant des de l'empresa com des de la Generalitat ens varen exigir un pla per poder pagar el deute acumulat des de finals del 2009, i per aquest motiu ens tornarem a reunir abans de final de mes. Ells varen fer algunes propostes que estem estudiant amb tot l'interès que aquest tema es mereix.

En qualsevol cas hem d'assumir que el servei de bus municipal, tal com ara el tenim, és impossible de mantenir. Es tracte d'un servei creat en una època de generosa bonança econòmica i avui les coses han canviat. Totes les famílies, totes les empreses i tots els comerços han hagut de reduir despeses per sobreviure. També a l'ajuntament ho hem de fer per sobreviure, i per responsabilitat.

Vaig dir que ens preocupa molt la gent gran, amb les seves visites obligades i sovint habituals al CAP. Som sensibles a aquestes necessitats i estem treballant per donar resposta a aquest problema, sense descartar cap opció. Vull que se sàpiga que hi pensem molt, i que amb tota seguretat hi trobarem una solució.

Son anys dolents, amigues i amics, i disposem d'uns serveis i d'uns equipaments de cinc estrelles que no es corresponen amb la realitat actual del nostre poble. Quan abans ho entenguem tots plegats, abans començarem a veure'ns les orelles.

Gràcies a tothom per la vostra comprensió.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

EL DIFÍCIL CAMÍ PER AVANÇAR

Amigues i amics, ja fa temps que us vinc dient que la situació econòmica de l'ajuntament és molt dolenta, molt més del que ens havien dit. A mida que anem actualitzant la comptabilitat van sorgint noves sorpreses, totes desagradables. Espero que en vuit o deu dies tindrem ja els primers resultats de l'auditoria, que farem públics, però pel que sembla tenim un deute de factures de proveïdors vençudes i impagades que pot ballar entre un milió i mig i dos milions d'euros. A part, no hem d'oblidar que tenim concertats una sèrie de crèdits bancaris per valor d'uns cinc milions i mig d'euros. Ja veieu el panorama.

Aquesta situació fa que des de que hem entrat al govern ens hagi estat impossible regularitzar la situació deutora amb els nostres creditors. Hem hagut de dedicar-nos en primer lloc a fer la comptabilitat del 2011, que era inexistent, i per tant no sabiem on érem. Per sort, tot el personal de la regidoria d'Hisenda està fent una magnífica feina encapçalada pel regidor Francesc Montes. Això ens permetrà que un cop tinguem la compatibilitat al dia i disposem dels resultats definitius de l'auditoria, i per tant sapiguem la situació real, reunirem a tots els proveïdors i buscarem la manera d'arribar a acords de pagament amb tots. Malauradament hi ha qui, potser per necessitat o cansats de rebre promeses incomplertes, pren decisions que si bé són legals, resulten molt inoportunes i doloroses des del punt de vista social. Em refereixo al concessionari del servei de bus urbà municipal, que ha decidit sol·licitar a la Generalitat la preceptiva autorització per suspendre aquest servei. És cert que està suportant un deute nostre de 230.000 euros, del que una petita part correspon a l'any 2009, i la resta al 2010 i 2011. No els hi nego la raó, però sí lamento moltíssim que no hagin pogut, o volgut, esperar a que tinguem acabada l'auditoria i poguem adquirir compromisos seriosos de pagament.

Vull transmetre a tothom el compromís del govern municipal i el meu propi de trobar solucions alternatives a aquesta situació. Penso sobretot en la gent gran, i no em conformo en deixar desatesos determinats barris allunyats del centre del municipi. Em comprometo doncs a trobar una solució que hi posi remei en la mesura del que ens sigui possible, i a tenir-vos puntualment informats.

Agraeixo la comprensió de tothom i em reafirmo en la meva voluntat de servir als ciutadans i ciutadanes de Santa Eulàlia.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

VISITA INSTITUCIONAL AL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ

El passat 15 de setembre vaig visitar al president de la Diputació, Sr. Salvador Esteve. Es tractava d'una visita institucional però a la vegada una sessió de treball, encaminada a desencallar l'obra de la carretera, a la corba de can Baró, que resulta tan perillosa i és tan necessària per facilitar la sortida a peu de les persones d'aquells indrets.

La trobada va ser molt cordial i el president ens va dir (jo anava acompanyat del Joan Jordana, cap dels nostres serveis tècnics municipals) que aquesta obra no comptava amb cap partida pressupostària que la recolzès, però es va comprometre a incloure-la en el pressupost del 2012 de manera que a partir del gener estarà en disposició de començar. La Diputació ha de fer una aportació de mig milió d'euros aproximadament, i l'ajuntament de Santa Eulàlia uns 50.000. D'aquesta manera podrem resoldre un dels punts negres del nostre terme municipal que fa molts anys venen reivindicant els veïns.