Diumenge recordarem aquell 11 de setembre de 1714 en que desprès d'un llarg setge als valents defensors de la ciutat, les tropes espanyoles i franceses de Felip Vè entraren finalment a la ciutat de Barcelona. S'iniciava així un llarg període de decadència política catalana, sobretot des de l'entrada en vigor del decret de Nova Planta.
En el context democràtic que vivim desprès de la mort de Franco, Catalunya ha anat recuperant, encara que a vegades de manera testimonial, algunes de les prerrogatives perdudes al segle XVIII. Però la mentalitat centralista i radial de l'Espanya que enyora l'Imperi no para de furgar, com un tossut corcó, en l'essència més íntima del sentiment dels catalans: la llengua. Una llengua que ha sabut, i pogut, resistir tres segles entre l'atac i la indiferència, passant per la prohibició i la mofa fàcil i ridícula d'aquells que amb una visió deliberadament limitada encara no han entès res.
Ara ens toca patir un nou capítol d'aquesta malaltissa persecució. Es volen carregar la immersió lingüística, que des de fa trenta anys tants bons resultats està donant a l'escola catalana facilitant la integració dels nouvinguts. Res hi fa que aquesta experiència estigui avalada i reconeguda per alts organismes europeus, i que els estudiants catalans tinguin al final del procès escolar un nivell de castellà per sobre de la mitjana espanyola. No, res hi fa, l'objectiu és atacar allà on ens fa més mal i l'excusa és el de menys. Doncs mireu, no ho aconseguiran. El 10 de juliol de l'any passat ja varem enviar un missatge clar a Espanya i al món: som un poble, feliçment enriquit per les aportacions singulars de gent que voluntàriament ha decidit fer de Catalunya la seva terra, la pàtria dels seus fills. Som un poble amb sentiment de pertinença, i encara ens queda dignitat. Potser és hora de prendre decisions, potser és l'hora del compromís, potser és l'hora, amics, potser ho és.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Home, que parlis de dignitat quan critiques als que et mantenen com alcalde és com a mínim grotesc.
ResponEliminaPotser és l'hora, efectivament, de ser dignes. De governar en minoria i de deixar de banda els representants locals de tot allò que critiques (amb raó) i que es vol carregar el nostre país.
No sigui que al final, apreciat alcalde, acabis "hablando castellano en la intimidad".