QUAN NO ES DIU LA VERITAT

Ja cansa haver de suportar una i altra vegada la pila de mentides que el grup Ind-ERC ens aboca contínuament en tota mena de mitjans, ja siguin en publicacions escrites, articles virtuals o manifestacions per Canal Set. Han perdut el nord, van a la deriva, ells sols es desautoritzen i es posen en evidència. La seva gosadia no té límits i en el seu darrer butlletí s’atreveixen a afirmar, sense cap mena de vergonya: “...cal dir que fins al juny del 2011 l’Ajuntament de Santa Eulàlia pagava puntualment (entre 2 i 3 mesos després de rebre les factures) la immensa majoria de proveïdors...”

Com poden tenir tanta barra?

No és més cert que l’11 de juny del 2011, quan varem prendre possessió, hi havia factures per pagar per import de més de 2,7 milions d’euros?

No recorden que a l’empresa concessionària del bus municipal no se li pagava cap factura des del març del 2010?

Com poden ignorar que el mateix passava amb la companyia elèctrica, la de recollida d’escombraries, i un munt més de grans i petits proveïdors?

Si fos veritat que l’economia estava sanejada per què mantenien aquests deutes?

La gestió econòmica de l’anterior govern va ser nefasta, com ja he dit altres vegades. Despeses incontrolades, partides mal aplicades, inversions sense pressupost, factures sense comptabilitzar... Cal tenir en compte que a mig mandat es va prejubilar el cap dels serveis econòmics i no va ser substituït, assumint aquesta funció el propi alcalde ja que també portava la cartera d’Hisenda. Per què no es va contractar un nou cap de serveis econòmics? És que no feia falta?

Si el grup Ind-ERC està convençut del que diu, si pensa que la gestió econòmica quan tenien l’alcaldia va ser correcta i és ara que la te CiU quan les coses es fan malament, per què no s’atreveixen a defensar-ho públicament davant nostre?

Per què Ind-ERC es va negar a fer un debat en directe cara a cara amb CiU com proposava Canal Set, sobre l’economia municipal durant l’anterior mandat?

Penseu-ho amics, penseu-ho.

AGERMANAMENT AMB MONTVILLE

Dissabte vaig estar al poble de Montville, a l'Alta Normandia, amb els Tinents d'Alcalde de Santa Eulàlia Isabel Valls i Francesc Montes. L'objectiu era correspondre a la invitació que ens va fer l'alcalde d'aquella població francesa, Monsieur Pascal Martin, com a pas previ per a un pròxim agermanament dels dos municipis. Ja sabeu que el Liceu Eugène Noël de Montville i l'Institut de la Vall del Tenes mantenen des de fa sis anys una relació d'intercanvi d'alumnes pel foment de l'idioma i aprofitament cultural.

La trobada va ser molt agradable, i el divendres al vespre ens varem reunir a la sala de plens de l'ajuntament de Montville amb el consistori local i els nostres alumnes de la Vall del Tenes. Després dels discursos dels dos alcaldes varem poder mantenir una llarga conversa amb els nostres estudiants mentre feiem un pica-pica al propi ajuntament.

Nosaltres varem aprofitar el temps i varem contactar amb persones interessades en establir relacions comercials amb els associats de Ronçana Comerç Actiu. La regidora d'Activitats Econòmiques ja ho explicarà. Estem molt contents d'aquesta visita i està previst que el proper mes d'octubre vingui a Santa Eulàlia una delegació de l'ajuntament de Montville per signar la primera part del protocol d'agermanament. Serà ocasió de presentar a les autoritats franceses el nostre poble i les nostres activitats.

Seguidament us mostro el video en francès fet per Canal Set especialment pel poble de Montville, que varem lliurar-los-hi i em consta que van quedar molt complaguts del seu contingut.
Apa disfruteu-lo!

  
Reportatge Montville from canalset on Vimeo.

UNA JOIA PER SANTA EULÀLIA

Santa Eulàlia té des d'avui un nou piano i està ubicat a la Sala Pau Casals de la Biblioteca. Es tracte d'un PLEYEL del 1886 de 3/4 de cúa, sèrie limitada. Pel que sembla, és una peça extraordinària de la que n'hi ha poquíssimes en tot el món. Aquesta prestigiosa marca és la que utilitzaven músics tan importants com Chopin, Liszt, Debussy, Ravel o Falla. Avui s'ha fet l'acte oficial d'entrega amb un petit concert a càrrec de diferents persones del poble, petits i grans.

Aquest piano era de la meva família materna, els Etxauri. El va comprar el tio Genaro, germà del meu avi i sempre l'haviem vist a casa seva, a Bilbao. Quan va morir la seva filla, la tia Mariví, varem pensar que la millor opció era cedir-lo a l'Escola de Música de la Vall del Tenes però no va ser possible aquesta primera idea. Finalment i després de la labor de neteja i restauració que han dut a terme varies persones entusiastes de Santa Eulàlia carregades de bona voluntat, per les que només tinc paraules d'agraïment, des d'avui el piano estarà a disposició del poble de Santa Eulàlia. Ens ha semblat que aquest era un digníssim destí per un instrument extraordinari, i en nom propi i de la família en l'acte d'aquest matí a la Biblioteca hem procedit a formalitzar oficialment la cessió del PLEYEL al municipi. Estic segur que ens proporcionarà en el futur moltes hores de satisfaccions i bones vetllades de música.

EL PRESIDENT MAS A SANTA EULÀLIA

Fa uns dies, amb motiu de la inauguració del nou centre de l'APINDEP el president de la Generalitat va venir a Santa Eulàlia. Després de la inauguració va voler fer una visita institucuinal a l'ajuntament i saludar personalment tots els regidors. Va ser un acte emotiu i transcendent pel que representa pel nostre municipi. L'acompanyaven el conseller Josep Lluís Cleries i el delegat del Govern Salvador Jorba. Vaig fer un petit discurs explicant la realitat local i vaig aprofitar, com no!, per demanar-li suport económic atesa la precària situació de l'ajuntament. El president va respondre assegurant que, amb tota probabilitat, la Generalitat que ells s'han trobat estava encara pitjor que Santa Eulàlia. L'acte es va acabar amb la seva signatura en el Llibre d'Honor on va agrair la nostra rebuda i ens va esperonar a seguir treballant per ajudar a sortir al poble i al país del mal moment que ens ha tocat viure. Gràcies president per la vostra visita.

LA SUPRESSIÓ DEL BUS MUNICIPAL

Ningú no pot ignorar que aquells que tenen la responsabilitat de governar han de prendre decisions. I a vegades aquestes decisions no son compartides per tothom, però poden resultar necessàries per la situació del moment.

Aquests dies es parla molt, i amb preocupació, de la decisió de l’ajuntament de suprimir el servei de bus municipal, que per cert està perdent usuaris contínuament. Soc molt conscient que es tracte d’una decisió impopular que no ha estat fàcil ni còmoda haver-la de prendre, però us asseguro que és d’aquelles decisions absolutament necessàries, imprescindibles per poder quadrar el pressupost del 2012, com és la nostra obligació.

Ara en que estem treballant en l’esmentat pressupost, malgrat la no inclusió dels 184.000 euros del cost del servei de bus i la dràstica retallada en els imports de totes les altres partides, encara resulta que els imports a pagar mensualment per quatre conceptes: salaris dels treballadors, seguretat social, amortització de préstecs bancaris i interessos, supera en milers d’euros els ingressos previstos. Haurem doncs d’afinar més, però quan arribem a igualar els ingressos amb els quatre conceptes de despeses que he comentat, ens haurem de preguntar com pagarem també les factures corrents dels serveis bàsics, (llum, telèfon, aigua, xarxa de clavegueram...), el combustible de vehicles i calefacció, les subvencions a associacions i entitats, les primes d’assegurances, els lloguers d’immobles, les reparacions dels vehicles de la policia i de la brigada d’obres, la compra de material d’oficina, les despeses per anuncis oficials, la defensa jurídica dels contenciosos vigents, el vestuari de la policia i de la brigada d’obres..., i sobretot, com podrem atendre la creixent demanda d’atencions socials, que haurà de ser una prioritat. Quan, a base d’anar ajustant partides per tot arreu haguem pogut incloure totes aquestes despeses necessàries, ens haurem de fer una altra pregunta: com pagarem el manteniment i les inversions? I no em refereixo a construir equipaments, que no ho podrem pas fer, sinó al simple arranjament de carrers, per exemple. I finalment, quan després de molts sacrificis i nous ajustament de partides haguem pogut destinar una petita part a manteniment i inversions, caldrà preguntar-nos com podrem anar eixugant el deute a proveïdors que hem heretat (2.713.000 euros menys uns 230.000 euros ja pagats amb el crèdit ICO), més el produït en aquests darrers sis mesos.

Totes aquestes dades econòmiques les hem facilitat als partits de l’oposició per tal de que puguin treballar-les i fer propostes que de bon grat incorporarem al pressupost si entre tots veiem que són viables. Amb aquest objectiu ens hem fixat endarrerir l’aprovació del pressupost fins el proper mes de gener, per poder així parlar-ne de manera constructiva i amb voluntat d’entesa.

Que ningú es pensi que ens agrada suprimir el bus, això és impensable. Fa set anys no n’hi havia i es va incorporar degut a la bonança econòmica en que vivíem. Ara la situació s’ha capgirat i ens impedeix mantenir el servei. Comprenc que sàpiga greu, però també vull creure que es poden entendre les raons exposades si es mira amb objectivitat. És una qüestió d’interés general i prou important que cal tractar-la amb responsabilitat. Així ho fem nosaltres i així ho espero dels altres.

MISSATGE DE NADAL

Aqui teniu el missatge de Nadal.
Us desitjo molt bones festes i que ens arribi un 2012 generós per a tothom.

missatge nadal alcalde from canalset on Vimeo.

LA IRRACIONAL TOSSUDERIA

El 9 Nou d’avui publica les declaracions del cap de llista d’Ind-ERC senyor Pere Cabot contestant les manifestacions que des del govern varem fer el divendres dia 2 sobre el caos econòmic que ens varem trobar a l’ajuntament de Santa Eulàlia.

Us haig de dir, amb franquesa, que em cansa i m’avorreix haver de demostrar contínuament l’evidència només perquè algú intenta justificar les seves mancances i limitacions negant absurdament l’autenticitat de les conclusions d’una auditoria externa signada per professionals col•legiats i acreditats i visada per l’Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España. Conclusions que el senyor Cabot només coneix per tercers, ja que no es va dignar assistir a l’acte en que es varen exposar. És allò que se’n diu la gosadia de l’ignorant.

M’agrada treballar per Santa Eulàlia malgrat les grans dificultats del moment, ho faig a gust i amb ganes, però em cansa, francament, haver de dedicar el meu temps a escriure cartes com aquesta només perquè algú és prou ingenu, o prou irresponsable, de mantenir-se com a única veu en la defensa d’una gestió econòmica municipal dels darrers anys desastrosa, o que amb benevolència podríem qualificar d’inexistent, a la vista de que ens varem trobar 738 factures del 2011 en una pila per classificar; de que el tancament comptable del 2010 s’havia fet corre-cuita dos dies abans de la nostra presa de possessió, i naturalment, amb greus errors que hem hagut d’anar esmenant; de que determinats apuntaments comptables es feien de manera equivocada, sabent-ho o no, error que casualment va evitar que figurés un estalvi net negatiu en els exercicis del 2008 i 2009; de que en l’exercici del 2010 aparegui finalment un estalvi net negatiu, impossible ja de maquillar, que ens obliga a fer un pla de sanejament; de que a 11 de juny passat, dia de la formació del nou govern, hi haguessin deutes a proveïdors per factures vençudes i impagades per import de més de 2.700.000 euros; de que un equipament com la biblioteca pressupostat inicialment en 2.100.000 euros n’acabés costant més de 3.300.000...

Ens en sortirem. Amb molta feina, amb sacrificis i amb la comprensió de tothom, però ens en sortirem. Ho aconseguirem perquè és l’interés comú, i aquells que tenen responsabilitats polítiques farien bé d’oferir la seva ajuda al govern municipal perquè finalment tots hauríem de voler redreçar la situació econòmica de Santa Eulàlia.