LA SUPRESSIÓ DEL BUS MUNICIPAL

Ningú no pot ignorar que aquells que tenen la responsabilitat de governar han de prendre decisions. I a vegades aquestes decisions no son compartides per tothom, però poden resultar necessàries per la situació del moment.

Aquests dies es parla molt, i amb preocupació, de la decisió de l’ajuntament de suprimir el servei de bus municipal, que per cert està perdent usuaris contínuament. Soc molt conscient que es tracte d’una decisió impopular que no ha estat fàcil ni còmoda haver-la de prendre, però us asseguro que és d’aquelles decisions absolutament necessàries, imprescindibles per poder quadrar el pressupost del 2012, com és la nostra obligació.

Ara en que estem treballant en l’esmentat pressupost, malgrat la no inclusió dels 184.000 euros del cost del servei de bus i la dràstica retallada en els imports de totes les altres partides, encara resulta que els imports a pagar mensualment per quatre conceptes: salaris dels treballadors, seguretat social, amortització de préstecs bancaris i interessos, supera en milers d’euros els ingressos previstos. Haurem doncs d’afinar més, però quan arribem a igualar els ingressos amb els quatre conceptes de despeses que he comentat, ens haurem de preguntar com pagarem també les factures corrents dels serveis bàsics, (llum, telèfon, aigua, xarxa de clavegueram...), el combustible de vehicles i calefacció, les subvencions a associacions i entitats, les primes d’assegurances, els lloguers d’immobles, les reparacions dels vehicles de la policia i de la brigada d’obres, la compra de material d’oficina, les despeses per anuncis oficials, la defensa jurídica dels contenciosos vigents, el vestuari de la policia i de la brigada d’obres..., i sobretot, com podrem atendre la creixent demanda d’atencions socials, que haurà de ser una prioritat. Quan, a base d’anar ajustant partides per tot arreu haguem pogut incloure totes aquestes despeses necessàries, ens haurem de fer una altra pregunta: com pagarem el manteniment i les inversions? I no em refereixo a construir equipaments, que no ho podrem pas fer, sinó al simple arranjament de carrers, per exemple. I finalment, quan després de molts sacrificis i nous ajustament de partides haguem pogut destinar una petita part a manteniment i inversions, caldrà preguntar-nos com podrem anar eixugant el deute a proveïdors que hem heretat (2.713.000 euros menys uns 230.000 euros ja pagats amb el crèdit ICO), més el produït en aquests darrers sis mesos.

Totes aquestes dades econòmiques les hem facilitat als partits de l’oposició per tal de que puguin treballar-les i fer propostes que de bon grat incorporarem al pressupost si entre tots veiem que són viables. Amb aquest objectiu ens hem fixat endarrerir l’aprovació del pressupost fins el proper mes de gener, per poder així parlar-ne de manera constructiva i amb voluntat d’entesa.

Que ningú es pensi que ens agrada suprimir el bus, això és impensable. Fa set anys no n’hi havia i es va incorporar degut a la bonança econòmica en que vivíem. Ara la situació s’ha capgirat i ens impedeix mantenir el servei. Comprenc que sàpiga greu, però també vull creure que es poden entendre les raons exposades si es mira amb objectivitat. És una qüestió d’interés general i prou important que cal tractar-la amb responsabilitat. Així ho fem nosaltres i així ho espero dels altres.