ENTREVISTA DE CANAL SET

Entrevista feta per Canal Set després dels aldarulls que van impedir la normal celebració del Ple del 28 de juny.

CARTA OBERTA ALS CIUTADANS DE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA

Benvolgut veí, benvolguda veïna:

Ens ha tocat viure moments excepcionals i complicats que requereixen haver de prendre decisions impopulars, a vegades difícils d’entendre, però que resulten imprescindibles si volem que el nostre poble recuperi la credibilitat i l’estabilitat que els nostres pobles veïns mai no han perdut. Recordem que els altres tres municipis de la Vall del Tenes no han necessitat ni cinc cèntims de l’Estat per pagar les factures pendents a proveïdors, mentre que Santa Eulàlia ha hagut de demanar 2,9 milions d’euros. Aquells pobles o aquells estats que amb independència del color polític dels seus governs varen saber, en el passat recent, actuar amb prudència i moderació, com a Europa varen fer determinats països, ara no noten l’ofec que pateix Espanya o Catalunya, a la zona euro, o que sofrim a Santa Eulàlia respecte als dos Lliçà, Bigues i Riells i tants altres pobles del nostre entorn.

Però no us escric aquesta carta des del ressentiment, ni per queixar-me ni per assenyalar ningú. Tothom sap que la situació de les nostres finances municipals és molt greu i aquest govern que tinc la satisfacció de presidir s’ha proposat sanejar-les: per obligació, per responsabilitat, perquè els nostres ciutadans s’ho mereixen i també, permeteu-m’ho, per instint de supervivència municipal, tot mirant el futur de Santa Eulàlia amb una perspectiva més llarga.

Sé que hi ha tres qüestions que en més o menys grau estan preocupant a determinats sectors de la nostra societat i que en algun cas han generat reaccions, per sort minoritàries, envers la meva persona i cap a determinats membres del govern, d’amenaces anònimes, insults, violència verbal, mentides, intimidacions personals i provocacions, que desqualifiquen a qui les exerceix i retraten a qui des dels seus perfils virtuals les fomenten o les consenten. És una espiral perillosa i irresponsable en la qual no hi entrarem. Cada un ha de saber el que fa i fins on està disposat a arribar i n’haurà d’assumir les conseqüències. Soc conscient també de que la gran majoria dels nostres veïns entenen el que estem forçats a fer, que ho fem a contracor, per necessitat i per sentit de la responsabilitat i així m’ho fan saber cada dia.

Us vull parlar en primer lloc del bus municipal, que des de l’1 de gener passat ha deixat de prestar el seu servei per alguns dels nostres barris, ja que en d’altres, que també en tenien necessitat, no li havien prestat mai.  

Quan ara fa un any varem accedir al govern, el juny del 2011, varem descobrir que amb l’empresa concessionària d’aquest servei hi teníem un deute de més de 200.000 euros provinent de successives factures mensuals pendents de pagament des del mes de març del 2010. Així doncs, quan l’anterior govern es va retirar per la derrota electoral soferta, feia 15 mesos que no es pagava ni una sola factura del bus. Malgrat tot, varem aconseguir que el servei es seguís prestant almenys fins a finals d’any, amb l’esperança de trobar la manera d’eixugar el deute. Això no va ser possible, i en una reunió el mes de desembre a la Generalitat entre els responsables del Departament de Transports del govern català, l’empresa concessionària i l’ajuntament, se’ns va comunicar la impossibilitat de continuar prestant el servei per l’ofec econòmic que representava per la companyia, que no podia suportar que el deute amb ells anés creixent a ritme de més de 13.000 euros mensuals i ens van retirar el bus. Aquesta és la història.

Un altre tema polèmic i d’actualitat és la decisió que hem pres de que pel curs 2012-2013 el servei d’escola bressol es presti només en un sol centre, deixant provisionalment l’altre sense activitat.

Pensem que els motius que ens han portat a prendre aquesta decisió son fàcilment comprensibles, ateses les poques preinscripcions que hi ha hagut, conseqüència sens dubte del descens de l’índex de natalitat i de la precarietat econòmica de moltes famílies.

Tot i que el servei d’escola bressol no és obligatori per l’ajuntament, aquest govern té la ferma i decidida voluntat de seguir-lo mantenint. Mai no ens ha passat pel cap suprimir-lo, això ha de quedar molt clar. Pel curs 2012-2013 el continuarem prestant i garantim que no en quedarà exclòs cap nen o nena de Santa Eulàlia que l’hagi demanat. Altra cosa és, certament, que alguns infants d’altres pobles que per primera vegada volien accedir a l’escola bressol de Santa Eulàlia, no ho podran fer. Cada un dels dos centres bressol té una oferta de 94 places. Pel curs que ve hi ha 97 infants matriculats en total. L’experiència ens diu que sempre, entre els inscrits i els que finalment comencen el curs, hi ha una diferència en menys que ronda el 10 o 12%. Per tant intuïm que inclús sent optimistes, finalment tindrem com a molt un centre ple.

Rebutjo rotundament el qualificatiu de “massificada” que s’està dient pel cas de que una escola estigui plena, doncs no s’entén que es parli de massificació si un centre pensat, dissenyat i construït per 94 places n’acull finalment 90 o fins i tot les 94 previstes, comptant com compta amb una ràtio de mestres i educadores que està molt per sobre de la legalment exigible. Massificar l’escola seria albergar molts més infants dels que hi caben, però si acull els que la pròpia escola ja preveu, no podem parlar mai de massificació.

En aquest context, en el qual tots els nens i nenes de Santa Eulàlia que ho desitgin estaran escolaritzats, resulta injustificable que haguem de mantenir obert un segon centre per 12 o 15 famílies d’altres municipis, que ens mereixen tots els respectes però que no ens podem permetre la despesa que pels ciutadans de Santa Eulàlia això representa. Més encara sabent que com el baix nombre d’inscripcions és una circumstància comú a tots els municipis, aquestes famílies podran trobar sense dificultat un lloc pels seus fills en els seus respectius pobles d’origen i per tant, estaran finalment escolaritzats.

En aquests moments, el cost que té cada plaça escolar a les nostres escoles bressol supera els 6.000 euros anuals. Fins ara cada família hi aportava 1.600 euros i la Generalitat 1.300. Per tant, la resta, és a dir 3.100 euros anuals per infant, els ha aportat l’ajuntament de Santa Eulàlia. Però pel proper curs la Generalitat aportarà només 875 euros anuals, tal com ja s’ha dit a través de tots els mitjans. Amb aquestes dades a la mà entenem que el govern municipal ha pres la decisió correcte.

Explicat això que estic segur tothom entén, se’ns planteja la qüestió de quina és l’escola que ha de seguir activa el proper curs. Els dos centres ofereixen un servei d’alta qualitat, bons projectes educatius aconduïts per excel·lents professionals i que compten amb el reconeixement i el suport de les famílies que hi porten els seus fills. La decisió no és fàcil, comprenc que aquí hi poden haver arguments a favor i en contra dels dos centres, però des del sentit comú, la racionalitat i amb criteris objectius, hem pres la decisió de mantenir activa l’Alzina. Les principals raons son:

a)    Entorn docent. L’Alzina està paret amb paret amb una escola de primària i per tant, aquells pares amb un fill a la bressol i l’altre a la primària, amb un sol viatge i una sola parada poden acompanyar els dos fills. A l’altre costat mateix de la bressol hi ha una escola de música, facilitant així l’accés a aquells alumnes que hi volen assistir. En canvi La Font del Rieral és un centre aïllat, més o menys proper a una escola de primària i a una escola de música, però que per accedir-hi s’ha de transitar per varis carrers i s’ha de creuar una carretera per on hi circulen més de 15.000 vehicles diaris. 

b)    Evitar l’empobriment d’un barri. La Sagrera s’està convertint, tots ho sabem, en un barri-dormitori. Cada una de les formacions polítiques de Santa Eulàlia dèiem en campanya electoral que calia ser imaginatius per fomentar l’activitat en aquest barri per tal d’evitar el seu empobriment comercial. No sembla lògic, doncs, que si hi ha un equipament potent com una escola bressol amb un potencial d’uns 90 nens on cada dia un nombre similar de pares o mares hi van al matí i hi tornen a la tarda per acompanyar o recollir els seus fills, no sembla lògic, dic, deixar inactiu aquest equipament en benefici del barri del Rieral on ja s’hi concentra la majoria de comerços, activitats, fires al carrer i properament el mercat setmanal. Creiem que no podem empobrir més La Sagrera, ans al contrari, hi hem de mantenir el que tenim i procurar fomentar-hi més activitats.

c)    Intent de minimitzar les incomoditats. La decisió de tenir un sol centre actiu provoca, irremediablement, certes incomoditats als pares que han de canviar de centre, però tampoc no cal exagerar, ja que en ser Santa Eulàlia un poble molt disseminat la majoria de famílies acompanyen els seus fills en cotxe i la diferència d’anar a un centre o a l’altre no és tan greu. En tot cas, alguns pares en surten perjudicats però si ens decidim per l’Alzina, són menys.

Molt s’ha estat parlant aquests dies dels models educatius, de la singularitat d’un edifici, dels nens i nenes d’altres pobles que no podran estar escolaritzats a Santa Eulàlia... però per a mi, sincerament, la conseqüència més greu i el que més em preocupa del reagrupament dels infants en un sol centre son els llocs de treball que es perdran, i d’això ningú no en parla. Aquest és de veritat l’únic problema que es planteja i que, per desgràcia, és una conseqüència del que està passant a tot arreu, també a pobles que tenim ben a prop. Dol molt veure com persones joves, preparades, amb ganes de treballar i amb il·lusió per fer-ho, es veuen abocades a perdre el seu lloc de treball. Si alguna cosa em treu el son, creieu-me, és això i prou.

Finalment, el canvi del model de recollida selectiva d’escombraries porta a porta pel model de recollida selectiva en contenidors que aquest govern proposa, és aplaudit per uns i criticat per altres. Tots recordem com en determinades zones del nostre poble on hi ha edificis, amb el sistema porta a porta es produïa una escampada de bosses al carrer ja des de primera hora del matí que donava una imatge deplorable i no hi havia manera d’evitar-ho. No ho va aconseguir l’anterior govern ni nosaltres ens en varem sortir. L’experiència pilot que en aquell indret hem fet, col·locant contenidors selectius, ha estat un èxit. Ara no es veu ni una sola bossa al carrer i tots els veïns, a l’hora que més els convé, poden dipositar les deixalles als contenidors. La imatge de deixadesa que abans tenia aquella zona ha canviat en positiu gràcies als contenidors selectius i a la col·laboració ciutadana, això és inqüestionable.

El sistema porta a porta pot resultar interessant en determinat model de poble, poc disseminat. Segons dades facilitades per l’Associació de Municipis Catalans per la Recollida Porta a Porta que fomenta i defensa la implantació d’aquest sistema a Catalunya, dels 947 municipis catalans només uns 80 l’han adoptat en els 10 anys d’existència de l’Associació. Un balanç més aviat pobre que s’explica per la complexitat territorial i urbanística dels nostres pobles.

Ningú no qüestiona, nosaltres no ho fem pas, la necessitat de reciclar adequadament les deixalles per contribuir així en la millora del medi ambient d’un planeta que ja està prou maltractat des del punt de vista de l’ecologia. Santa Eulàlia també vol aportar el seu gra de sorra en aquesta voluntat de millora medioambiental i ho vol fer amb continuïtat, per sempre, sense donar passos enrere. Per aconseguir-ho necessita assegurar que serà capaç de mantenir aquest compromís, és a dir, de poder-lo pagar. De res no servirien les bones paraules si després els fets les qüestionessin. I el model porta a porta, tot i donar bons resultats medioambientals, no el podem pagar. La singularitat urbanística del nostre poble fa que aquest sistema resulti inviable. Així se li va fer saber al seu dia i de manera reiterada al govern de Santa Eulàlia per part del Consorci de Residus del Vallès Oriental, sense cap èxit, com ja sabem.

Però el sistema porta a porta no és l’únic que assegura bons resultats en el tractament dels residus. La nostra societat, els nostres veïns, tenen ja l’hàbit de reciclar i majoritàriament ho seguiran fent si els facilitem la tasca. Per això instal·larem contenidors selectius, i per això seguirem fent campanyes actives en favor del reciclatge. Si aconseguíssim mantenir el mateix nivell actual l’estalvi econòmic del servei seria d’uns 220-230 mil euros anuals, el que ens podria permetre no haver d’apujar als ciutadans l’any que ve la taxa d’escombraries.

Benvolguts veïns i veïnes, gràcies per haver arribat fins aquí en la lectura d’aquesta llarga carta, però crec que era necessari donar-vos les corresponents explicacions del que fem, el per què ho fem i com ho fem. Procurem actuar amb sentit comú, conscients de la nostra responsabilitat i guiant-nos per criteris objectius, aquí no hi ha interessos polítics. Ens queden encara tres anys de mandat difícils, però us asseguro que me’ls miro amb moderat optimisme, sabent que els sacrificis més durs ja els hem fet i que disposo d’un bon equip de govern. Entre tots ens en sortirem, sobretot si comptem amb la vostra comprensió i amb la vostra col·laboració.

Sabeu que estic, com sempre, a la disposició de tothom i que per a mi és una satisfacció que em vingueu a veure per plantejar-me qualsevol cosa que us preocupi.

Agraint la vostra confiança us saludo amb tot afecte.

Joaquim Brustenga i Etxauri

Alcalde

QUAN NO ES DIU LA VERITAT

Ja cansa haver de suportar una i altra vegada la pila de mentides que el grup Ind-ERC ens aboca contínuament en tota mena de mitjans, ja siguin en publicacions escrites, articles virtuals o manifestacions per Canal Set. Han perdut el nord, van a la deriva, ells sols es desautoritzen i es posen en evidència. La seva gosadia no té límits i en el seu darrer butlletí s’atreveixen a afirmar, sense cap mena de vergonya: “...cal dir que fins al juny del 2011 l’Ajuntament de Santa Eulàlia pagava puntualment (entre 2 i 3 mesos després de rebre les factures) la immensa majoria de proveïdors...”

Com poden tenir tanta barra?

No és més cert que l’11 de juny del 2011, quan varem prendre possessió, hi havia factures per pagar per import de més de 2,7 milions d’euros?

No recorden que a l’empresa concessionària del bus municipal no se li pagava cap factura des del març del 2010?

Com poden ignorar que el mateix passava amb la companyia elèctrica, la de recollida d’escombraries, i un munt més de grans i petits proveïdors?

Si fos veritat que l’economia estava sanejada per què mantenien aquests deutes?

La gestió econòmica de l’anterior govern va ser nefasta, com ja he dit altres vegades. Despeses incontrolades, partides mal aplicades, inversions sense pressupost, factures sense comptabilitzar... Cal tenir en compte que a mig mandat es va prejubilar el cap dels serveis econòmics i no va ser substituït, assumint aquesta funció el propi alcalde ja que també portava la cartera d’Hisenda. Per què no es va contractar un nou cap de serveis econòmics? És que no feia falta?

Si el grup Ind-ERC està convençut del que diu, si pensa que la gestió econòmica quan tenien l’alcaldia va ser correcta i és ara que la te CiU quan les coses es fan malament, per què no s’atreveixen a defensar-ho públicament davant nostre?

Per què Ind-ERC es va negar a fer un debat en directe cara a cara amb CiU com proposava Canal Set, sobre l’economia municipal durant l’anterior mandat?

Penseu-ho amics, penseu-ho.

AGERMANAMENT AMB MONTVILLE

Dissabte vaig estar al poble de Montville, a l'Alta Normandia, amb els Tinents d'Alcalde de Santa Eulàlia Isabel Valls i Francesc Montes. L'objectiu era correspondre a la invitació que ens va fer l'alcalde d'aquella població francesa, Monsieur Pascal Martin, com a pas previ per a un pròxim agermanament dels dos municipis. Ja sabeu que el Liceu Eugène Noël de Montville i l'Institut de la Vall del Tenes mantenen des de fa sis anys una relació d'intercanvi d'alumnes pel foment de l'idioma i aprofitament cultural.

La trobada va ser molt agradable, i el divendres al vespre ens varem reunir a la sala de plens de l'ajuntament de Montville amb el consistori local i els nostres alumnes de la Vall del Tenes. Després dels discursos dels dos alcaldes varem poder mantenir una llarga conversa amb els nostres estudiants mentre feiem un pica-pica al propi ajuntament.

Nosaltres varem aprofitar el temps i varem contactar amb persones interessades en establir relacions comercials amb els associats de Ronçana Comerç Actiu. La regidora d'Activitats Econòmiques ja ho explicarà. Estem molt contents d'aquesta visita i està previst que el proper mes d'octubre vingui a Santa Eulàlia una delegació de l'ajuntament de Montville per signar la primera part del protocol d'agermanament. Serà ocasió de presentar a les autoritats franceses el nostre poble i les nostres activitats.

Seguidament us mostro el video en francès fet per Canal Set especialment pel poble de Montville, que varem lliurar-los-hi i em consta que van quedar molt complaguts del seu contingut.
Apa disfruteu-lo!

  
Reportatge Montville from canalset on Vimeo.

UNA JOIA PER SANTA EULÀLIA

Santa Eulàlia té des d'avui un nou piano i està ubicat a la Sala Pau Casals de la Biblioteca. Es tracte d'un PLEYEL del 1886 de 3/4 de cúa, sèrie limitada. Pel que sembla, és una peça extraordinària de la que n'hi ha poquíssimes en tot el món. Aquesta prestigiosa marca és la que utilitzaven músics tan importants com Chopin, Liszt, Debussy, Ravel o Falla. Avui s'ha fet l'acte oficial d'entrega amb un petit concert a càrrec de diferents persones del poble, petits i grans.

Aquest piano era de la meva família materna, els Etxauri. El va comprar el tio Genaro, germà del meu avi i sempre l'haviem vist a casa seva, a Bilbao. Quan va morir la seva filla, la tia Mariví, varem pensar que la millor opció era cedir-lo a l'Escola de Música de la Vall del Tenes però no va ser possible aquesta primera idea. Finalment i després de la labor de neteja i restauració que han dut a terme varies persones entusiastes de Santa Eulàlia carregades de bona voluntat, per les que només tinc paraules d'agraïment, des d'avui el piano estarà a disposició del poble de Santa Eulàlia. Ens ha semblat que aquest era un digníssim destí per un instrument extraordinari, i en nom propi i de la família en l'acte d'aquest matí a la Biblioteca hem procedit a formalitzar oficialment la cessió del PLEYEL al municipi. Estic segur que ens proporcionarà en el futur moltes hores de satisfaccions i bones vetllades de música.

EL PRESIDENT MAS A SANTA EULÀLIA

Fa uns dies, amb motiu de la inauguració del nou centre de l'APINDEP el president de la Generalitat va venir a Santa Eulàlia. Després de la inauguració va voler fer una visita institucuinal a l'ajuntament i saludar personalment tots els regidors. Va ser un acte emotiu i transcendent pel que representa pel nostre municipi. L'acompanyaven el conseller Josep Lluís Cleries i el delegat del Govern Salvador Jorba. Vaig fer un petit discurs explicant la realitat local i vaig aprofitar, com no!, per demanar-li suport económic atesa la precària situació de l'ajuntament. El president va respondre assegurant que, amb tota probabilitat, la Generalitat que ells s'han trobat estava encara pitjor que Santa Eulàlia. L'acte es va acabar amb la seva signatura en el Llibre d'Honor on va agrair la nostra rebuda i ens va esperonar a seguir treballant per ajudar a sortir al poble i al país del mal moment que ens ha tocat viure. Gràcies president per la vostra visita.

LA SUPRESSIÓ DEL BUS MUNICIPAL

Ningú no pot ignorar que aquells que tenen la responsabilitat de governar han de prendre decisions. I a vegades aquestes decisions no son compartides per tothom, però poden resultar necessàries per la situació del moment.

Aquests dies es parla molt, i amb preocupació, de la decisió de l’ajuntament de suprimir el servei de bus municipal, que per cert està perdent usuaris contínuament. Soc molt conscient que es tracte d’una decisió impopular que no ha estat fàcil ni còmoda haver-la de prendre, però us asseguro que és d’aquelles decisions absolutament necessàries, imprescindibles per poder quadrar el pressupost del 2012, com és la nostra obligació.

Ara en que estem treballant en l’esmentat pressupost, malgrat la no inclusió dels 184.000 euros del cost del servei de bus i la dràstica retallada en els imports de totes les altres partides, encara resulta que els imports a pagar mensualment per quatre conceptes: salaris dels treballadors, seguretat social, amortització de préstecs bancaris i interessos, supera en milers d’euros els ingressos previstos. Haurem doncs d’afinar més, però quan arribem a igualar els ingressos amb els quatre conceptes de despeses que he comentat, ens haurem de preguntar com pagarem també les factures corrents dels serveis bàsics, (llum, telèfon, aigua, xarxa de clavegueram...), el combustible de vehicles i calefacció, les subvencions a associacions i entitats, les primes d’assegurances, els lloguers d’immobles, les reparacions dels vehicles de la policia i de la brigada d’obres, la compra de material d’oficina, les despeses per anuncis oficials, la defensa jurídica dels contenciosos vigents, el vestuari de la policia i de la brigada d’obres..., i sobretot, com podrem atendre la creixent demanda d’atencions socials, que haurà de ser una prioritat. Quan, a base d’anar ajustant partides per tot arreu haguem pogut incloure totes aquestes despeses necessàries, ens haurem de fer una altra pregunta: com pagarem el manteniment i les inversions? I no em refereixo a construir equipaments, que no ho podrem pas fer, sinó al simple arranjament de carrers, per exemple. I finalment, quan després de molts sacrificis i nous ajustament de partides haguem pogut destinar una petita part a manteniment i inversions, caldrà preguntar-nos com podrem anar eixugant el deute a proveïdors que hem heretat (2.713.000 euros menys uns 230.000 euros ja pagats amb el crèdit ICO), més el produït en aquests darrers sis mesos.

Totes aquestes dades econòmiques les hem facilitat als partits de l’oposició per tal de que puguin treballar-les i fer propostes que de bon grat incorporarem al pressupost si entre tots veiem que són viables. Amb aquest objectiu ens hem fixat endarrerir l’aprovació del pressupost fins el proper mes de gener, per poder així parlar-ne de manera constructiva i amb voluntat d’entesa.

Que ningú es pensi que ens agrada suprimir el bus, això és impensable. Fa set anys no n’hi havia i es va incorporar degut a la bonança econòmica en que vivíem. Ara la situació s’ha capgirat i ens impedeix mantenir el servei. Comprenc que sàpiga greu, però també vull creure que es poden entendre les raons exposades si es mira amb objectivitat. És una qüestió d’interés general i prou important que cal tractar-la amb responsabilitat. Així ho fem nosaltres i així ho espero dels altres.