Ara, per relaxar-nos una mica tots plegats després de tanta activitat política, us convido a veure aquestes imatges de poemes visuals meus. Pareu atenció en la música, del Pascal Comelade. Es tracte, sens dubte, d'allò que val més la pena del video.
Moltes gràcies!
divendres, 3 de desembre del 2010
dilluns, 29 de novembre del 2010
OBJECTIU ACONSEGUIT
Guanyar les eleccions de manera àmplia per poder governar sense hipoteques ni condicionants. Aquest era l’objectiu, ahir clarament aconseguit. L’Artur Mas serà el 129è president de la Generalitat de Catalunya des d’aquell llunyà any de 1359 en que les Corts de Cervera varen anomenar primer president al bisbe de Girona, Berenguer de Cruïlles. Una llarga història per un poble tenaç, auster, treballador i il•lusionat que, malgrat períodes de submissió, ha sabut mantenir aquesta antiga i noble institució que honora tot un poble.
Ara és l’hora dels partits, de fer balanç, és l’hora de la responsabilitat, de treballar tots plegats per aixecar el país i ho aconseguirem si ens hi posem. L’Artur Mas serà un bon president, i estic segur que la llarga travessia del desert que ha hagut de suportar l’ha enfortit com a persona i l’ha enrobustit com a polític.
A Santa Eulàlia la victòria ha estat clara també per CiU, que ha obtingut 1413 vots pels 517 del PSC, 269 d’ERC, 307 el PP i 193 IC. Tot un èxit per la nostra Federació.
Ara vull fer una mica de politica-ficció, m’ho haureu de permetre doncs la temptació m’hi porta. Ja sé, ho sé molt bé, que els resultats d’unes eleccions no es poden extrapolar a d’altres, que cada elecció té la seva particularitat i que l’elector moltes vegades no vota igual en totes, però ningú em negarà que els resultats d’ahir poden marcar una tendència. En aquest sentit, i parlant com us deia de política-ficció, si aquest resultats s’haguessin produït en unes eleccions municipals, a Santa Eulàlia CiU hagués obtingut 8 regidors, 2 el PSC, i 1 regidor cada un dels partits ERC, PP i IC-V.
El 22 de maig del 2011 es completaran els vuit anys de la nostra particular travessia del desert a Santa Eulàlia, i us ben asseguro, amigues i amics, que tenim moltes ganes d’acabar-la. Comptem amb vosaltres, amb els 1413 ciutadans que ahir vareu donar la confiança a CiU i amb tots els altres que us hi vulgueu afegir.
Ara és l’hora dels partits, de fer balanç, és l’hora de la responsabilitat, de treballar tots plegats per aixecar el país i ho aconseguirem si ens hi posem. L’Artur Mas serà un bon president, i estic segur que la llarga travessia del desert que ha hagut de suportar l’ha enfortit com a persona i l’ha enrobustit com a polític.
A Santa Eulàlia la victòria ha estat clara també per CiU, que ha obtingut 1413 vots pels 517 del PSC, 269 d’ERC, 307 el PP i 193 IC. Tot un èxit per la nostra Federació.
Ara vull fer una mica de politica-ficció, m’ho haureu de permetre doncs la temptació m’hi porta. Ja sé, ho sé molt bé, que els resultats d’unes eleccions no es poden extrapolar a d’altres, que cada elecció té la seva particularitat i que l’elector moltes vegades no vota igual en totes, però ningú em negarà que els resultats d’ahir poden marcar una tendència. En aquest sentit, i parlant com us deia de política-ficció, si aquest resultats s’haguessin produït en unes eleccions municipals, a Santa Eulàlia CiU hagués obtingut 8 regidors, 2 el PSC, i 1 regidor cada un dels partits ERC, PP i IC-V.
El 22 de maig del 2011 es completaran els vuit anys de la nostra particular travessia del desert a Santa Eulàlia, i us ben asseguro, amigues i amics, que tenim moltes ganes d’acabar-la. Comptem amb vosaltres, amb els 1413 ciutadans que ahir vareu donar la confiança a CiU i amb tots els altres que us hi vulgueu afegir.
dijous, 25 de novembre del 2010
divendres, 19 de novembre del 2010
CONFERÈNCIA DE JOSEP RULL
Ahir dijous al vespre varem tenir la visita del diputat de CiU i cap de llista a l’ajuntament de Terrassa Josep Rull. Va fer una xerrada clara i amena al Restaurant Paradís Park que va resultar molt pedagògica. La seixantena de persones que hi varem assistir varem quedar francament impressionats per la contundencia de les dades que ens va donar sobre la situación de Catalunya després de set anys de govern tripartit, i cóm no es pot culpar només a la crisi global dels nostres mals.
Si els socialistes governen l’Estat, la Generalitat, la major part de Diputacions i Consells Comarcals, les principals ciutats del país incloent-t’hi Barcelona des del principi de la democracia; si de cada cent euros de diners públics els socialistes en decideixen el destí de 98, alguna responsabilitat deuran tenir en tot el que està passant. Encara que vagin repetint fins l’aburriment que la responsabilitat final és dels 23 anys de governs de CiU. Aquells governs que varen aconseguir la supressió del servei militar obligatori, el traspàs de la gestió dels ports de Barcelona i Tarragona (ara en part tornada a cedir a l’Estat), la supressió dels Governadors Civils, la creació del cos dels Mossos d’Esquadra i la seva implantació a les carreteres substituïnt la Guàrdia Civil… 23 anys d’un govern que va prestigiar la Institució a dins i a fora del país, 23 anys de progrès ara tristament malbaratats.
Si els socialistes governen l’Estat, la Generalitat, la major part de Diputacions i Consells Comarcals, les principals ciutats del país incloent-t’hi Barcelona des del principi de la democracia; si de cada cent euros de diners públics els socialistes en decideixen el destí de 98, alguna responsabilitat deuran tenir en tot el que està passant. Encara que vagin repetint fins l’aburriment que la responsabilitat final és dels 23 anys de governs de CiU. Aquells governs que varen aconseguir la supressió del servei militar obligatori, el traspàs de la gestió dels ports de Barcelona i Tarragona (ara en part tornada a cedir a l’Estat), la supressió dels Governadors Civils, la creació del cos dels Mossos d’Esquadra i la seva implantació a les carreteres substituïnt la Guàrdia Civil… 23 anys d’un govern que va prestigiar la Institució a dins i a fora del país, 23 anys de progrès ara tristament malbaratats.
divendres, 5 de novembre del 2010
S'ACOSTA EL CANVI, QUE NINGÚ ES POSI NERVIÓS
Aquesta campanya electoral serà sucosa. S’acosta el canvi i la precampanya està repleta d’anècdotes, curioses algunes, d’altres ridícules, però totes busquen l’objectiu comú de convèncer el sofert electorat que una opció és millor que l’altre. Sense ànim de crear polèmica i només a títol de comentari, us diré que a mi personalment m’ha sorprès molt el to que utilitza el PSC en els seus slogans i en la seva estratègia. Aquella imatge de l’”increïble home normal” presentant un “cincuentón” tímid i canós que estripa la seva camisa per mostrar amb orgull la inicial del seu cognom com si es tractés d’un conegut heroi amb poders sobrenaturals, resulta francament ridícula, i modestament opino que danya la imatge pública de la persona que ostenta un alt càrrec institucional. Però ja sabem que els directors de campanya tenen molt poder.
Ara que tant es parla dels joves que NI estudien NI treballen, al candidat socialista el presenten com un nou NI-NI, encara que en aquest cas es refereixin a que NI és independentista NI és de dretes. Estratègies que propicien comentaris jocosos o acudits fàcils, quan no utilitzen la referència personal a l’adversari, en un estudiat joc de paraules encara que sigui en castellà. Slogans a la ofensiva, més pròpies d’un candidat de l’oposició que vol arrabassar el poder que ostenta l’altre contrincant. Aquest plantejament explicaria la mala passada que li va fer el subconscient a José Montilla al tancar la convenció programàtica socialista, quan va acusar Artur Mas de que en el cas Palau el convergent atacava “l’oposició i la fiscalia”, volent-se referir, evidentment, al govern i la fiscalia. S’acosta el canvi, que ningú es posi nerviós.
Ara que tant es parla dels joves que NI estudien NI treballen, al candidat socialista el presenten com un nou NI-NI, encara que en aquest cas es refereixin a que NI és independentista NI és de dretes. Estratègies que propicien comentaris jocosos o acudits fàcils, quan no utilitzen la referència personal a l’adversari, en un estudiat joc de paraules encara que sigui en castellà. Slogans a la ofensiva, més pròpies d’un candidat de l’oposició que vol arrabassar el poder que ostenta l’altre contrincant. Aquest plantejament explicaria la mala passada que li va fer el subconscient a José Montilla al tancar la convenció programàtica socialista, quan va acusar Artur Mas de que en el cas Palau el convergent atacava “l’oposició i la fiscalia”, volent-se referir, evidentment, al govern i la fiscalia. S’acosta el canvi, que ningú es posi nerviós.
divendres, 22 d’octubre del 2010
LES DIFICULTATS PER FER LA NOSTRA FEINA
L’incompliment dels terminis per part de l’ajuntament per donar-nos la informació obligatòria i a la que tenim dret és ja una pràctica habitual. Aquest comportament ens ocasiona indefensió, ens incomoda, ens exaspera i va en perjudici del normal desenvolupament de la nostra tasca com a regidors de l’oposició. Avui mateix, divendres, fins a les 13:55 no ens han facilitat el text de la proposta de modificació de taxes que dilluns ha d’anar a la Comissió Informativa prèvia al Ple extraordinari de dijous que ve. ¿De veritat pretenen que en un cap de setmana el nostre grup estudiï, valori i proposi alternatives a un tema tan important com les taxes que hauran d’estar vigents tot l’any 2011, i que en bona part hauran de ser gestionades pel nou govern que surti de les eleccions municipals del mes de maig? Contràriament, ¿quans mesos ha tingut l’actual equip de govern per preparar-les disposant a més a més de tota la informació al seu abast? ¿Ens haurem de tornar a sentir en el Ple el conegut discurs paternalista i recriminatori de que no fem aportacions constructives? ¿Qui és el responsable d’aquesta actuació anòmala i injusta?
Però amics, aquí no passa res. Només podem esperar, com a molt, una protocol•lària disculpa de l’alcalde responsabilitzant del retard els altres, sempre els altres. Quan no és culpa dels tècnics ho és dels administratius, dels funcionaris o dels assessors. Sembla que els càrrecs polítics del govern només siguin responsables dels èxits obtinguts, mai dels fracassos o dels errors. Vull creure, sincerament, que no tots els seus membres aplaudeixen aquesta manera de fer, però lamentablement la seva veu, si hi és, no es nota.
Però amics, aquí no passa res. Només podem esperar, com a molt, una protocol•lària disculpa de l’alcalde responsabilitzant del retard els altres, sempre els altres. Quan no és culpa dels tècnics ho és dels administratius, dels funcionaris o dels assessors. Sembla que els càrrecs polítics del govern només siguin responsables dels èxits obtinguts, mai dels fracassos o dels errors. Vull creure, sincerament, que no tots els seus membres aplaudeixen aquesta manera de fer, però lamentablement la seva veu, si hi és, no es nota.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
LA MANCA D'INVERSIÓ AL VALLÈS ORIENTAL
Les decisions polítiques sempre són opinables, però quan parlem de xifres, de diners, d’inversions, els números canten. Una opinió, per desbaratada que sigui, sempre es pot defensar amb determinats arguments més o menys sòlids, però les xifres són irrefutables. Això és el que passa amb les inversions al Vallès Oriental dels dos governs tripartits. Resulta que a l’any 2010 la Generalitat ha invertit a la nostra comarca menys diners que en l’últim govern de CiU de l’any 2003, tenint en compte que la inversió en tot Catalunya quasi s’ha doblat:
• 2003* 94,8 M€ sobre 1.818* M€ de tot Catalunya.
• 2010 91,7 M€ sobre 3.160 M€ de tot Catalunya.
* obra liquidada
Aquestes dades són d’escàndol, indefensables des de qualsevol punt de vista. De mantenir-se el mateix percentatge d’inversió que l’any 2003, el 2010 la Generalitat hagués invertit a la nostra comarca quasi 165 M€, 73 milions més dels que realment ha invertit.
El Vallès Oriental és una comarca viva, dinàmica, en constant creixement, que necessita més equipaments i més inversions per atendre les noves necessitats de la població, però a la vista està que el govern tripartit no ho deu veure així.
• 2003* 94,8 M€ sobre 1.818* M€ de tot Catalunya.
• 2010 91,7 M€ sobre 3.160 M€ de tot Catalunya.
* obra liquidada
Aquestes dades són d’escàndol, indefensables des de qualsevol punt de vista. De mantenir-se el mateix percentatge d’inversió que l’any 2003, el 2010 la Generalitat hagués invertit a la nostra comarca quasi 165 M€, 73 milions més dels que realment ha invertit.
El Vallès Oriental és una comarca viva, dinàmica, en constant creixement, que necessita més equipaments i més inversions per atendre les noves necessitats de la població, però a la vista està que el govern tripartit no ho deu veure així.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
